M¨¦s lleng¨¹es, m¨¦s debats

En les ¨²ltimes setmanes, la decisi¨® del PSC de presentar al seu congr¨¦s una pon¨¨ncia que apostava per obrir el debat entorn a la flexibilitzaci¨® del model de lleng¨¹es vehiculars a l¡¯escola catalana ha aixecat molta polseguera. De fet, des de les files del partit, els mateixos militants, a trav¨¦s d¡¯esmenes, han reelaborat el text inicial tornant a remarcar com els socialistes continuen apostant pel catal¨¤ com a llengua vehicular de l¡¯ensenyament, citant expl¨ªcitament en el text finalment presentat la immersi¨® ling¨¹¨ªstica.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de com ha quedat el text final, cal fixar-se en les raons que havien portat el partit de Miquel Iceta a presentar inicialment el text. Algunes s¨®n de car¨¤cter electoral: amb la crisi manifesta de Ciutadans, i unes possibles eleccions catalanes a les portes els socialistes volen ¨Cleg¨ªtimament¨C captar l¡¯antic electorat taronja. D¡¯altres semblen ser m¨¦s consistents des d¡¯un punt de vista del debat real i tenen a veure ¨Ccom, per altra banda, alguns membres del Govern com Bargall¨® ja havien manifestat ara fa un any¨C amb la possibilitat d¡¯una actualitzaci¨® del model, atesos els canvis que s¡¯han produ?t a la societat en les ¨²ltimes d¨¨cades. D¡¯altres, finalment, tenen la seva explicaci¨® en la voluntat de donar expressi¨® pol¨ªtica a un cert malestar per a la infravaloraci¨® ¨Cimpl¨ªcita o expl¨ªcita¨C de la llengua castellana i de tot all¨° que representa que sovint ha fet una part de l¡¯independentisme.

L'opci¨® que han fet els socialistes catalans s¡¯inscriu, per b¨¦ i per mal, en l¡¯esperit dels temps a Catalunya. Cal recordar com el model d¡¯¨²s de les lleng¨¹es vehiculars a l¡¯escola que s¡¯inaugura amb la Llei de Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica del 1983 (volgut per les esquerres davant d'uns partits nacionalistes que plantejaven una doble xarxa escolar), perfeccionat a principis dels anys noranta amb l¡¯aprovaci¨® d¡¯un decret que generalitzava la immersi¨® i ratificat per una sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional el 1994, havia estat un dels consensos m¨¦s s¨°lids del sistema pol¨ªtic catal¨¤, que havia estat posat en discussi¨® nom¨¦s pel PP i despr¨¦s, a partir del 2006, per Cs. Per¨° sobretot, en general, la q¨¹esti¨® de les lleng¨¹es a l¡¯escola havia estat sempre un element que totes les forces pol¨ªtiques (m¡¯atreviria a dir fins i tot aquelles que havien posat en dubte el model) havien tractat amb tacte, per considerar-lo ¨Camb ra¨®¨C un element essencial a l¡¯hora de garantir la unitat civil de la societat catalana.

La situaci¨® pol¨ªtica dels ¨²ltims anys sembla que ha dinamitat molts consensos i sembla que la q¨¹esti¨® de les lleng¨¹es no ha quedat immune a les din¨¤miques divisives. No nom¨¦s per la for?a electoral i pol¨ªtica que havia sabut aglutinar Cs i per la posici¨® central que la q¨¹esti¨® ling¨¹¨ªstica ha tingut en la seva narrativa, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ regions senceres de l'independentisme social, civil i de vegades pol¨ªtic (no s¡¯han d¡¯oblidar iniciatives com ara les del Manifest Koin¨¦) han volgut projectar la idea d'una Catalunya no nom¨¦s independent, sin¨® monoling¨¹e.

En aquest sentit, esquivar un debat que, agradi o no, est¨¤ avui sobre la taula no deixa de ser una entel¨¨quia. Per¨° all¨° que no ¨¦s i no ha de ser una entel¨¨quia ¨¦s com encarar-lo a partir d¡¯ara, tenint com a br¨²ixola tres objectius: la preservaci¨® i el reconeixement de la llengua catalana; la millora del conjunt de les compet¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques de la ciutadania, i la construcci¨® d¡¯un consens renovat que pugui garantir la cohesi¨® social i el reconeixement de la diversitat.

Perqu¨¨ aix¨° sigui possible certament s¡¯hi han d'involucrar els ling¨¹istes i els pedagogs. No es tracta pas de tractar la q¨¹esti¨® a partir d¡¯una as¨¨ptica i inexistent ¡°neutralitat¡± presumptament garantida per la ci¨¨ncia, sin¨® de posar a l¡¯abast del debat p¨²blic i de la deliberaci¨® de les institucions el m¨¤xim d¡¯eines disponible.

I, tanmateix, tampoc ser¨¤ possible encarar el debat d'una manera efectiva sense una perspectiva pol¨ªtica que vagi m¨¦s enll¨¤ de la mateixa Catalunya, i afronti d'una vegada per totes una regulaci¨® dels drets ling¨¹¨ªstics al conjunt d¡¯Espanya. Aix¨ª mateix ho reconeixia aquests dies un informe del Consell d¡¯Europa, quan remarcava com l¡¯Estat espanyol no protegeix ni impulsa de manera adequada aquella diversitat cultural i ling¨¹¨ªstica que la seva mateixa Constituci¨® reconeix i empara.

En definitiva, per construir un consens nou i necessari a Catalunya i a Espanya ens calen m¨¦s lleng¨¹es i m¨¦s debats.