Sent¨¨ncia equilibrada i problem¨¤tica

La sent¨¨ncia del TJUE no admet lectures monol¨ªtiques ni simples. No es llegeix com els resultats dels partits de futbol. Perqu¨¨ aquests s¨®n taxatius, importa el resultat, nom¨¦s hi ha un ¨²nic vencedor. Aquest text ¨¦s al mateix temps equilibrat, revolucionari, problem¨¤tic i amb efectes paradoxals.

Comporta, per tant, rivets pol¨¨mics. Gaireb¨¦ tots els actors i acompanyants interessats en la q¨¹esti¨® (el Tribunal Suprem, Oriol Junqueras, el moviment indepe, la pol¨ªtica espanyola, les institucions europees) es poden sentir en diferent mesurs frustrats i satisfets per la sent¨¨ncia, perqu¨¨ a gaireb¨¦ tots els beneficia i perjudica. Per¨° al final de la hist¨°ria, el que explica ¨¦s que la m¨¤xima inst¨¤ncia judicial de la Uni¨® Europea (UE) ha dictaminat. I en un Estat o comunitat de dret aquest valor ¨¦s inatacable: el respecte a la independ¨¨ncia dels jutges no dep¨¨n de si la seva actuaci¨® et beneficia o et perjudica. Obliga, perqu¨¨ ¨¦s la garantia de la civilitzaci¨® democr¨¤tica. I, doncs, europea. Com va deixar escrit el llegendari Robert Jackson, magistrat del Tribunal Suprem nord-americ¨¤: ¡°No tenim l'¨²ltima paraula perqu¨¨ som infal¡¤libles; per¨° som infal¡¤libles nom¨¦s perqu¨¨ tenim l'¨²ltima paraula¡±.

I, per tant, en la mesura en qu¨¨ el tribunal europeu ¨¦s ¨²ltima inst¨¤ncia espanyola ¡ªel dret comunitari t¨¦ efecte directe sobre el nacional¡ª implica no un rev¨¦s nacional espanyol (si de cas de les decisions d'un tribunal dom¨¨stic, que a m¨¦s va ser el que hi va acudir per resoldre els seus dubtes), sin¨® la certificaci¨® que Espanya ¨¦s un Estat de dret complet.

?s un text equilibrat ¡ªfugim del t¨°pic salom¨°nic¡ª perqu¨¨ dona la ra¨® al demandant originari, Oriol Junqueras: se li hauria d'haver reconegut la qualitat d'eurodiputat des del mateix moment en qu¨¨ el seu nom es va incorporar a la llista dels candidats electes. I, doncs, desautoritza el Tribunal Suprem, que ho va impedir: per¨° no completament, perqu¨¨ li assenyala una via processal alternativa, deixar-lo anar a la Cambra i sol¡¤licitar despr¨¦s la retirada de la immunitat (apartat 92). I al mateix temps frustra l'aspiraci¨® m¨¤xima del pres: Luxemburg no imposa la seva excarceraci¨®, sin¨® que reenvia al tribunal jutjador la decisi¨® sobre ¡°els efectes corresponents¡± de la seva sent¨¨ncia (93).

?s un text revolucionari perqu¨¨ constitueix un contrapunt a la seva pr¨°pia doctrina. En efecte, Luxemburg va denegar l'1 de juliol a Carles Puigdemont en un assumpte concomitant les cautelars que aquest va sol¡¤licitar per atribuir-se l'esc¨® en concloure que, segons la norma europea aplicable, la controv¨¨rsia sobre els requisits formals per accedir a l'acta de parlamentari ¡°ha de ser resolta per les autoritats nacionals¡±. I perqu¨¨ ara el mateix tribunal minimitza l'abast de la intervenci¨® dels Estats membres, en reduir el valor dels requisits formals que aquests exigeixen als electes. I maximitza el de la Uni¨®, per¨° nom¨¦s potencialment. O sigui, encara que no segueix expl¨ªcitament la tesi de l'advocat general, segons la qual el Protocol d'immunitats del 1976 est¨¤ obsolet tenint en compte l'evoluci¨® de la mateixa legislaci¨® europea (Carta de Drets fonamentals, entre altres normes), arriba a les mateixes conclusions. ?s a dir, importa el fet de l'elecci¨®, davant del qual decauen les formalitats dels Estats membres. ?s, des d'aquesta ¨°ptica, una resoluci¨® potencialment molt europea.

Per¨° per aix¨° mateix, disruptiva. Si els requisits formals nacionals per acreditar la idone?tat dels candidats no vinculen, ?no caldria, doncs, establir per a tots els Estats membres unes exig¨¨ncies comunit¨¤ries, supranacionals, derivades d'un demos europeu en inicis al qual impl¨ªcitament apel¡¤la el TJUE? En certa manera, els jutges de Luxemburg estan reclamant que les institucions amb compet¨¨ncia legislativa, el Consell i el Parlament (a iniciativa de la Comissi¨®), actu?n ara per actualitzar la normativa. De manera que hi aflora una incitaci¨® a la novaci¨® legal. Perqu¨¨ sostenir que amb la simple elecci¨®, desprove?da de formalitats, n'hi ha prou pot facilitar en el l¨ªmit que justiciables de tota mena utilitzin les eleccions al Parlament Europeu com a escapat¨°ria, elusiva o obstaculitzadora, de la just¨ªcia penal.

El text comporta finalment efectes paradoxals. Perqu¨¨ beneficia indirectament els interessos de Puigdemont. El mateix que afirmava, despr¨¦s de la decisi¨® de Luxemburg del mes de juliol, que ¡°no ¨¦s la nostra Europa¡±, aquesta, en la qual ¡°els bons¡± no tenen ¡°garantits els drets¡±. Ser¨¤ ara la?nostra Europa? La difer¨¨ncia entre el liberalisme democr¨¤tic i el populisme autoritari rau en el fet que el primer respecta les sent¨¨ncies, fins i tot si el contrarien, i el segon estripa les cartes i ataca les institucions quan li passa el mateix.?