L¡¯edifici de les mil n¨°vies

L¡¯Ajuntament de Barcelona va debatre el 19 de novembre una proposta del Partit Popular que demanava entaular converses amb l¡¯Estat per transformar la seu del Banc d¡¯Espanya de pla?a de Catalunya en subseu catalana del Museu del Prado. No va prosperar davant el vot contrari d¡¯ERC i JxCat, que van considerar la iniciativa de fruit de l¡¯¡°efervesc¨¨ncia colonial¡± amb la qual PP i PSOE tracten la capital catalana. Era la segona vegada que el PP plantejava el tema. Al maig, durant la campanya de les municipals, el candidat Josep Bou ja l¡¯havia proposat assegurant que aix¨ª es donaria sortida a la ingent quantitat d¡¯obres dipositades ¡°en els soterranis del Prat¡±, obviant que la principal pinacoteca espanyola t¨¦, dins de l¡¯anomenat ¡°Prado dispers¡±, 3.100 peces repartides en 600 institucions del pa¨ªs, 250 a Catalunya; en 23 museus, palaus, edificis judicials i ajuntaments. Bou tamb¨¦ va demanar que el Reina Sofia s¡¯instal¡¤lar¨¤ a Correus de Via Laietana; un altre edifici en des¨²s, segons ell.

La proposta del PP ha estat l'¨²ltima d'una llista d'iniciatives per donar una nova vida a l'enorme edifici del Banc d'Espanya de 27.600 metres quadrats repartits en 13 plantes (tres soterranis), constru?t per Juan Zavala el 1955, en estil ecl¨¨ctic, en ple centre de la capital. Des del 1998, almenys cinc, sorgides de gaireb¨¦ tots els partits pol¨ªtics. La caixa de Pandora la va obrir aquest any el president de Borsa de Barcelona, Joan Hortal¨¤, quan va dir que l'entitat negociava el seu trasllat al banc, ¡°a causa dels profunds canvis que per a la instituci¨® suposar¨¤ la implantaci¨® de l'euro¡±. El 2007 el candidat de CiU a l'alcaldia, Xavier Trias, va proposar convertir la pla?a de Catalunya en un ¡®hub¡¯ cultural i l¡¯¡°infrautilitzat¡± banc en seu de l¡¯Espai CAT, un nou espai de creaci¨® i tecnologia. El juliol del 2008, Trias va tornar a la c¨¤rrega i va proposar que l'edifici acoll¨ªs l¡¯anhelada Biblioteca Provincial de Barcelona i el 2011, quan ja era alcalde, va tornar a fixar-se en l'edifici perqu¨¨ fos un centre cultural. ¡°El meu objectiu ¨¦s establir un marc de negociaci¨® amb el Ministeri d'Hisenda per estudiar f¨®rmules de cessi¨® o permuta¡±, va dir llavors Jaume Ciurana, responsable de la cultura municipal.

Per¨° al cap d¡¯un any, Trias, enmig dels primers impulsos d'independ¨¨ncia, aparca els interessos culturals i defensa que el Banc passi a ser la seu de la Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria Catalana despr¨¦s d'assumir la independ¨¨ncia, tal com recollia el Pla d'Acci¨® Municipal que va pactar amb ERC l'octubre del 2012; un partit que portava tamb¨¦ aquesta iniciativa en el seu programa electoral. Segons el l¨ªder municipal d'ERC, Jordi Portabella, ¡°l'edifici t¨¦ un lloc molt c¨¨ntric i est¨¤ molt desaprofitat¡±. En aquest mateix pacte tamb¨¦ es reclamaven a Madrid els edificis de Correus i dels sindicats de Via Laietana per albergar ¡°estructures d'Estat¡±.

Curiosament, en l'inventari de l¡¯Assemblea Nacional Catalana en qu¨¨ es recullen propostes de nous usos del patrimoni immobiliari espanyol ¡°desocupat, tancat, amb funcions duplicades o innecess¨¤ries per al futur Estat catal¨¤¡± al banc, que apareix juntament amb 625 edificis m¨¦s a la llista, no se li atribueix cap funci¨®, per la qual cosa no sembla ¨²til a ulls de l'independentisme. I aix¨°, malgrat que des del 1992, quan el Casino Militar va desapar¨¨ixer, ¨¦s l'¨²nic edifici de pla?a de Catalunya en el qual oneja la bandera d'Espanya.

Al Banc d'Espanya li sorpr¨¨n que aquest edifici, que acull una de les 15 sucursals que t¨¦ repartides per tot Espanya, concentri tanta atenci¨®, i defensa que hi ha molt de desconeixement. Com el fet que la construcci¨® ¨¦s propietat del Banc d'Espanya i no del Ministeri d'Economia, ja que a patrimoni pararan els immobles que deixen de tenir ¨²s; ¡°per¨° el de Barcelona est¨¤ a ple rendiment¡±, expliquen. Segons consta en el portal de transpar¨¨ncia de l¡¯entitat, al banc hi treballen unes 70 persones, no nom¨¦s atenent el p¨²blic (de 8.30 a 14 hores de dilluns a divendres) a la planta baixa, recollint bitllets i monedes falses, subscrivint deute p¨²blic, canviant bitllets vells per nous i pessetes per euros. Tamb¨¦ hi ha una intensa activitat de reunions de tota mena (una trentena el 2019) i visites d'escolars (2.370 alumnes de 70 centres de Catalunya en tot aquest any). I el m¨¦s important: tots els diners en efectiu que hi ha als bancs de Catalunya, despr¨¦s de tancar les seus de Lleida, Tarragona i Girona, entre el 2020 i el 2004 surten en furgons d¡¯aqu¨ª. ¡°Els diners que s'utilitzen a Vic tamb¨¦ surten de pla?a de Catalunya¡±, expliquen.

A l'edifici, a m¨¦s, comen?aran aviat les obres per modernitzar-lo i fer-lo m¨¦s funcional; uns treballs que compten amb un pressupost de 32 milions d'euros. Aquest dijous la responsable de la Unitat d'obres i Instal¡¤lacions, Mercedes B¨¢ncora, va visitar l'edifici, davant l'imminent comen?ament dels treballs, que duraran 36 mesos, sense que afectin el funcionament del banc. El contracte d'arquitectura es va licitar al maig i va ser adjudicat al despatx b720, de Ferm¨ªn V¨¢zquez i Ana Bassat (signatura que col¡¤labora en la reforma del Camp Nou). Entre les intervencions, obrir a la fa?ana de pla?a de Catalunya un nou acc¨¦s per a persones amb discapacitat.

Les pintures que Sert va crear per a un palau de Ven¨¨cia

La joia m¨¦s preuada i desconeguda de la sucursal que el Banc d'Espanya t¨¦ a la pla?a de Catalunya de Barcelona ¡ªamb perm¨ªs de la seva cambra cuirassada plena de diners per proveir d'efectiu les entitats banc¨¤ries de tota Catalunya; una estada digna de la famosa s¨¨rie ¡®La Casa de Papel¡¯¡ª; s¨®n els set llen?os realitzats per Jos¨¦ Maria Sert (1874-1945) el 1935 per decorar el sal¨® de ball del palau que el seu gran amic (i cunyat) el pr¨ªncep Alejo Mdivani tenia a Ven¨¨cia. Les obres, que representen parts del m¨®n, van veure com canviava la seva destinaci¨® despr¨¦s de la fat¨ªdica mort del pr¨ªncep, l'1 d'agost del mateix 1935, en un accident de tr¨¤nsit a Albons (Baix Empord¨¤), quan el seu Rolls va sortir de la carretera per exc¨¦s de velocitat. Al cap de poc temps van ser adquirides pel Banc d'Espanya per recomanaci¨® de l'arquitecte Juan Zavala (que va acabar fent l'edifici de Barcelona).

Els llen?os, que en origen cobrien cinc parets del sal¨® de 18 per 8 metres, van ser tallats i repartits en diverses parets del pati d'operacions, una de les escales, el sal¨® de reunions i una biblioteca, per la qual cosa el conjunt va perdre el sentit. Fins i tot un fragment va viatjar a la seu de Madrid. Des de llavors, malgrat ser un dels actius patrimonials m¨¦s destacats tot el Banc, s¨®n unes aut¨¨ntiques desconegudes, per a especialistes i per al p¨²blic en general, a pesar que dos dels llen?os m¨¦s grans estan situats als espais p¨²blics d'acc¨¦s lliure per a totes les persones que faran operacions al banc.