Telepredicadors i classe mitjana

El pacte assolit entre el Govern de la Generalitat i Catalunya en Com¨²-Podem ha servit per posar sobre la taula un parell de dubtes existencials: qu¨¨ ¨¦s la classe mitjana? I ¨¦s just que els que cobren entre 90.000 i 120.000 euros anuals vegin augmentat en dos punts percentuals, del 21,5% al 23,5%, el seu IRPF? Un sector de l'independentisme accepta a contracor o directament rebutja aquest acord. Veu reminisc¨¨ncies de la persecuci¨® dels bolxevics als kulaks en el fet que s'incrementi la pressi¨® fiscal als que cobren 14 mensualitats brutes anuals d'entre 6.400 i 8.500 euros. Aquestes no s¨®n les grans fortunes, afirmen els detractors d'aquest augment, que suposar¨¤ 173 milions d'euros el 2020, si els pressupostos s'aproven al mar?, i 543 milions a partir del 2021. Els cr¨ªtics apunten a les SICAV i, encara que no ho esmenten per respecte a l'autoritat, pensen que es queda curt aquest 6,14% de tipus efectiu de l'impost de societats que, segons l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, paguen les empreses de l'Ibex 35.

No els falta ra¨® en aquestes ¨²ltimes consideracions que requeririen mesures de tanta import¨¤ncia que no adoptaria, per temor reverencial al poder financer, ni una Catalunya independent presidida pel mateix Carles Puigdemont. S'enganya qui pensi que la pol¨ªtica governa l'economia. Passa el contrari. A l'espera d'aquestes harmonitzacions fiscals europees que no arriben, cal intentar sargir els fragments de la cohesi¨® social amb el fil de qu¨¨ es disposa per dolent que sigui. I 543 milions d'euros m¨¦s de recaptaci¨® tenen m¨²ltiples usos: construir habitatge social, fer efectiva la Renda Garantida de Ciutadania o invertir en qualsevol cura d'urg¨¨ncia de les ferides de la precarietat. El cas ¨¦s que hi ha sectors de l'independentisme que en els seus mon¨°legs des de la televisi¨® p¨²blica catalana posen el crit al cel quan la pol¨ªtica aterra en la realitat i es materialitza en pressi¨® fiscal. Els telepredicadors del proc¨¦s fan apologisme de paradisos futurs per¨°, aix¨° s¨ª, lliures d'impostos.

A Barcelona i la seva ¨¤rea, un 25% de la poblaci¨® est¨¤ en risc d'exclusi¨® social i el 16,4% dels treballadors s¨®n directament pobres, segons un informe recent de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

El paradigma s¨®n els joves catalans, els que han de destinar el 119% del seu salari si volen emancipar-se i pagar un lloguer en solitari, d'acord amb l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica.

Antoni Corti?as en sap molt, de precarietat. Ha viscut al carrer durant sis mesos (entre el 2009 i el 2010), quan per un error administratiu es va quedar sense cobrar la prestaci¨® d'atur. Ara treballa per la Fundaci¨® de Sant Joan de D¨¦u. Tamb¨¦ ¨¦s coordinador voluntari dels sensesostre al Consell Municipal de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona i col¡¤labora amb la Fundaci¨® Adsis. El 2011 va estar mig any cobrant 426 euros de la llavors renda m¨ªnima d'inserci¨®. Tota aquesta experi¨¨ncia, esmorte?da per la falta de fam¨ªlia o de persones al seu c¨¤rrec, li permet concloure que ara mateix el treballador ha deixat de ser una unitat de producci¨® per convertir-se en el benefici de l'empresa. En el pou sense fons de l'ocupaci¨® miserable, Corti?as ha vist fins i tot com el treball d'un cuidador quedava retribu?t amb un sof¨¤ on dormir.

Des de la seva experi¨¨ncia personal aquest inform¨¤tic de professi¨® afirma que els qui passen la nit als caixers s¨®n l'expressi¨® d'aquesta precarietat i representen nom¨¦s un 12% dels que s'han quedat sense sostre: primera conseq¨¹¨¨ncia de tenir una ocupaci¨® prec¨¤ria o d'haver perdut la feina i trobar-se en la desocupaci¨®, tenint en compte els preus de venda o lloguer de l'habitatge. Corti?a calcula que tenen ocupaci¨® entre un 35% i un 38% dels que estan allotjats a l'alberg Creu de Molers, al Paral¡¤lel barcelon¨ª. Aquesta ¨¦s la realitat que s'amaga despr¨¦s de la fragilitat del mercat de treball: qualsevol pot acabar vivint al carrer.

En aquest panorama social alarmant ha esclatat el debat sobre si els que cobren entre 90.000 i 120.000 euros s¨®n classe mitjana. No queda clara la denominaci¨® que correspon a aquells que aconsegueixen contractes precaris o que en el millor dels casos s¨®n beneficiaris d'aquest salari mitj¨¤ catal¨¤ que suposa uns 28.000 euros bruts anuals. Si s'ha de jutjar pels continus mon¨°legs dels telepredicadors, la classe mitjana t¨¦ poc a veure amb el sou mitj¨¤.