Un any de tribunals, protestes i Rosal¨ªa

Dues visions de la realitat en el judici de tots els judicis

Jes¨²s Garc¨ªa

Un judici hist¨°ric, sense parang¨®, el m¨¦s important de la democr¨¤cia contempor¨¤nia espanyola amb l¡¯excepci¨®, potser, del proc¨¦s pel cop d¡¯Estat del 23-F. Un judici que va enganxar milers de catalans com si es tract¨¦s d¡¯una telenovel¡¤la, i que els va convertir durant quatre mesos en presumptes experts en dret penal; que va elevar un jutge, Manuel Marchena, a la categoria d¡¯estrella medi¨¤tica. Un judici a pol¨ªtics presos o a presos pol¨ªtics, segons el prisma amb qu¨¨ es miri, que va mostrar dues versions irreconciliables d¡¯uns mateixos fets ¡ªels que van tenir lloc la tardor catalana del 2017¡ª i que no va servir per apropar-les ni un mil¡¤l¨ªmetre sin¨® que, potser, les va allunyar encara m¨¦s.

M¨¢s informaci¨®n

Moments del 2019, en imatges

El judici del proc¨¦s ha accentuat potser la divisi¨® entre dues maneres d¡¯entendre una mateixa realitat. A Espanya i dins de Catalunya. I en cap jornada no xoquen tant aquests dos enfocaments com en l¡¯1-O, epicentre de les sessions del judici: a un costat, refer¨¨ndum il¡¤legal, resist¨¨ncia ciutadana i irresponsabilitat pol¨ªtica; a l¡¯altre, llibertat d¡¯expressi¨®, viol¨¨ncia policial i drets fonamentals.

El proc¨¦s penal ja ¨¦s hist¨°ria i les seves interioritats estan explicades amb m¨¦s o menys gr¨¤cia en incomptables i oportunes novetats editorials. Per¨° les seves conseq¨¹¨¨ncies persisteixen. Tota una generaci¨® de pol¨ªtics catalans ha estat apartada de la vida p¨²blica amb dures penes de pres¨® ¡ªde 9 a 13 anys¡ª i d¡¯inhabilitaci¨®, per m¨¦s que ara aconsegueixin vict¨°ries parcials a Europa. En espera dels primers permisos penitenciaris, la perman¨¨ncia dels pol¨ªtics a la pres¨® mant¨¦ en suspens l¡¯independentisme i una part de la societat catalana, cr¨ªtica amb la decisi¨® del Tribunal Suprem.

Per al separatisme, de fet, la sent¨¨ncia confirma els seus pitjors presagis: el resultat estava fixat per endavant i el judici va ser poc menys que una pantomima. A l¡¯altre costat de les barricades se sent el lament que es queixa que la condemna hagi estat per sedici¨® i no per rebel¡¤li¨®.

Colau repeteix a l¡¯alcaldia amb el PSC i els vots de Valls

Clara Blanchar

Les eleccions municipals tamb¨¦ han marcat l¡¯any. A Barcelona, Ada Colau repeteix com a alcaldessa, tot i que el cam¨ª no ha estat tan triomfal com el 2015. Aquesta vegada va empatar a 10 escons amb ERC, que va treure 4.833 vots m¨¦s. Ernest Maragall no comptava amb suports per ser investit. Colau li va oferir un tripartit amb el PSC, per¨° els vetos creuats ho van impedir. A Colau i al socialista Jaume Collboni els faltaven tres vots, que va cedir Manuel Valls per evitar una alcaldia independentista i a canvi de res, segons va assegurar. Va ser el glop m¨¦s agredol? per a Colau, que va conv¨¨ncer les seves bases de la necessitat de mantenir l¡¯alcaldia.

Un estiu marcat per la inseguretat a Barcelona

Rebeca Carranco

L¡¯estiu del 2019 va ser monotem¨¤tic: la inseguretat a Barcelona. Els crims (11 homicidis entre el juny i el setembre dels 17 totals) i els robatoris violents (35% m¨¦s al carrer) van centrar tota l¡¯atenci¨®. ¡°Volem que es pugui anar per Barcelona sense que t¡¯apunyalin pel carrer¡±, va afirmar el l¨ªder del PP, Pablo Casado. El conseller Miquel Buch va refor?ar Barcelona amb m¨¦s de 300 mossos i es va prometre la reobertura ¡°gaireb¨¦ immediata¡± de la comissaria de pla?a de Catalunya, que continua tancada. El fred va temperar les males dades i Tsunami Democr¨¤tic va eclipsar el debat de la seguretat a la capital catalana.

La gran onada del Tsunami i una setmana de greus disturbis

R. C.

La sent¨¨ncia del Suprem dels l¨ªders pol¨ªtics del proc¨¦s, amb penes d¡¯entre 9 i 13 anys de pres¨®, va tenir una resposta al carrer que va superar qualsevol previsi¨® policial. Una barreja d¡¯accions promogudes per una plataforma an¨°nima, batejada com a Tsunami Democr¨¤tic, i la iniciativa pr¨°pia d¡¯organitzacions independentistes i els CDR, amb persones molt joves implicades, va desembocar en una setmana de protestes i greus disturbis (del 14 al 18 d¡¯octubre) a Catalunya.

Tres episodis van desbordar la policia: el col¡¤lapse de l¡¯aeroport del Prat, convocat per Tsunami, el bloqueig del Departament d¡¯Interior, que va acabar amb cotxes cremant al costat d¡¯edificis al carrer de Roger de Flor, i la derivada violenta d¡¯una protesta estudiantil a la pla?a d¡¯Urquinaona.

El Tsunami va seguir amb les seves accions, sota el lema de la ¡°desobedi¨¨ncia civil¡±. Nascut al setembre amb la benedicci¨® de les organitzacions independentistes, i investigat en una causa per terrorisme a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional al costat dels CDR, Tsunami va organitzar el bloqueig de l¡¯AP-7 a la Jonquera l¡¯11 de novembre per tancar la frontera amb Fran?a, i es va col¡¤lapsar tamb¨¦ la Nacional II. Posteriorment, va repetir l¡¯acci¨® a la mateixa autopista al seu pas per Girona. Fent pinya amb el Ministeri de l¡¯Interior, Mossos, Policia, Gu¨¤rdia Civil i la policia francesa, van restablir la circulaci¨® sense incidents greus. Tsunami va convocar una altra acci¨® durant el Bar?a-Reial Madrid del 18 de desembre. La plataforma no va aconseguir el seu objectiu de mostrar a les grades i a la gespa el seu lema: Spain, sit and talk. Els aldarulls es van repetir fora del camp.

El repte de cuidar, a m¨¦s d¡¯acollir, els menors migrants

Jessica Mouzo

Els c¨¤lculs del Govern auguraven una altra arribada massiva de joves migrants sols, com el 2018 (3.697, m¨¦s del doble que el 2017). Tanmateix, el tancament de fronteres al Marroc, d¡¯on procedeixen la majoria d¡¯aquests xavals, va tombar els pron¨°stics: en van arribar poc m¨¦s de 2.000. No es van repetir les escenes del 2018 de nois dormint en comissaries. Tampoc el col¡¤lapse dels serveis d¡¯atenci¨®. La Generalitat s¡¯havia preparat i disposava de m¨¦s places per allotjar aquests menors.

Si b¨¦ l¡¯emerg¨¨ncia habitacional es va resoldre, la conviv¨¨ncia en alguns municipis va fer aig¨¹es. La detenci¨® de diversos joves migrants per presumptes agressions sexuals va provocar manifestacions ve?nals i atacs contra els centres de menors. Al Masnou, un grup de ve?ns van intentar assaltar un alberg i diversos nois en van resultar ferits.

Aquests conflictes evidencien que no hi ha recursos ni prous mans per treballar en la integraci¨® d¡¯aquests xavals en la comunitat, incorporar-los al mercat laboral o ajudar-los en el tr¨¤nsit la vida adulta. A Barcelona, la pres¨¨ncia de joves, majors o extutelats, que dormien i malvivien al carrer, va obligar la Generalitat a activar un pla de xoc.

Leo Messi engrandeix la seva llegenda en guanyar la sisena Pilota d¡¯Or

Bernat Coll

La llegenda de Leo Messi sembla no tenir final. L¡¯argent¨ª va guanyar l¡¯octubre passat la seva sisena Pilota d¡¯Or i es confirma com el futbolista que m¨¦s vegades ha aconseguit el guard¨®. Messi va superar Van Dijk (Liverpool) per tan sols set vots, i Man¨¦ (Liverpool) va ser tercer. Feia quatre anys que l¡¯argent¨ª no aconseguia el premi de France Football. El triomf reivindica el domini de l¡¯argent¨ª en l¡¯¨²ltima d¨¨cada. Va aconseguir el primer premi el 2009, i al llarg d¡¯aquests 10 anys, s¡¯ha convertit al costat de Cristiano Ronaldo en el gran dominador del futbol europeu. El seu in¨¨dit sis¨¨ t¨ªtol, a m¨¦s, ofereix arguments als aficionats i experts, que el consideren el millor futbolista de tots els temps.

La Pilota d¡¯Or d¡¯aquest any, tanmateix, arriba despr¨¦s d¡¯una temporada marcada per la decepci¨® de Liverpool, en qu¨¨ el Barcelona va perdre estrepitosament en la tornada de les semifinals contra el conjunt angl¨¨s i va quedar eliminat. La derrota ha posat en dubte la capacitat de la plantilla per competir al m¨¤xim nivell. Les prestacions de Messi, en canvi, no s¡¯esgoten. Va aconseguir la seva sisena Bota d¡¯Or, el guard¨® que premia el m¨¤xim golejador de les lligues europees, i ¨¦s pitxitxi de l¡¯actual lliga.

Tot a punt a la capital per vetar el cotxe contaminant

Clara Blanchar

Despr¨¦s de tres anys de preparaci¨® i debat p¨²blic, Barcelona ho t¨¦ tot a punt per vetar als cotxes contaminants a partir de l¡¯1 de gener del 2020, una mesura que busca millorar la qualitat de l¡¯aire i la salut dels ciutadans. La capital catalana implanta una zona de baixes emissions (ZBE) on prohibir¨¤ circular els cotxes m¨¦s antics, els que m¨¦s contaminen i no tenen l¡¯etiqueta ambiental de la DGT. S¡¯activar¨¤ el dia 2, primer laborable de l¡¯any.

La ZBE de Barcelona inclou la capital, l¡¯Hospitalet, Sant Adri¨¤ de Bes¨°s i part d¡¯Esplugues i Cornell¨¤ de Llobregat. El blindatge al cotxe contaminant s¡¯aplicar¨¤ els dies feiners de set del mat¨ª a vuit de la tarda. La ZBE ha rebut cr¨ªtiques d¡¯ecologistes i ve?ns que demanen endurir-la; i tamb¨¦ de les patronals, que exigeixen suavitzar-la.

Per no perjudicar els col¡¤lectius m¨¦s precaris, durant el primer any el govern de l¡¯alcaldessa Ada Colau permetr¨¤ circular-hi les furgonetes, camions, autobusos i autocars o fam¨ªlies sense recursos que depenguin del seu cotxe per treballar encara que no tinguin etiqueta: gaudiran d¡¯un any de marge per renovar els seus vehicles. Hi haur¨¤ altres col¡¤lectius exempts de la prohibici¨®, els vehicles especials: grues, funeraris i d¡¯urg¨¨ncies (bombers, ambul¨¤ncies o policies), camions de firaires, food-trucks o de transport de cabals.

Per donar marge a la poblaci¨®, Colau no multar¨¤ els incompliments fins l¡¯1 d¡¯abril, en un canvi de paradigma a la ciutat que ser¨¤ controlat per 120 c¨¤meres que llegiran les matr¨ªcules. I per a casos puntuals o turistes que vulguin circular per Barcelona sense etiqueta, l¡¯?rea Metropolitana ha habilitat un sistema per sol¡¤licitar fins a 10 permisos a l¡¯any per conductor.

L¡¯asf¨ªxia del sector social per falta de recursos

Josep Cat¨¤

La falta de pressupostos a Catalunya ¡ªla Generalitat funciona encara amb la pr¨°rroga dels ¨²ltims comptes p¨²blics aprovats, del 2017¡ª i l¡¯abs¨¨ncia d¡¯un Govern de l¡¯Estat en plenes funcions, han ofegat un any m¨¦s el sector social, que arrossega gaireb¨¦ una d¨¨cada marcada per les retallades que no s¡¯han aconseguit revertir. La falta de recursos afecta les empreses i entitats que presten els serveis p¨²blics, i tamb¨¦ els treballadors i educadors dels serveis socials, que han expressat en m¨¦s d¡¯una ocasi¨® aquest any el seu malestar per la sobrec¨¤rrega de feina derivada de les retallades. La par¨¤lisi pol¨ªtica impedeix de desenvolupar mesures per pal¡¤liar la pobresa a Catalunya, com la renda garantida de ciutadania, una mesura aprovada el 2017 i amb un reglament que encara no s¡¯ha redactat.

Una de les mostres que el sector treballa amb un motor avariat ha estat l¡¯impacte que ha tingut, aquest any, la pujada del salari m¨ªnim professional, que ha posat en un comprom¨ªs les empreses socials, com les que ocupen persones amb discapacitat, ja que la pujada del SMI no ha anat acompanyada d¡¯un increment de les subvencions.

La falta de recursos va deixar una imatge in¨¨dita: sindicats, patronals, treballadors i empreses del sector social van fer un manifest unitari per demanar al Govern un augment de les tarifes i una reversi¨® de les retallades.

La sanitat catalana tamb¨¦ pateix la falta de nous pressupostos, que impedeix posar en marxa nous projectes, com el decret de llistes d¡¯espera, que milloraria l¡¯accessibilitat. Els metges d¡¯atenci¨® prim¨¤ria, que l¡¯any passat van anar a la vaga per denunciar la pressi¨® assistencial, tampoc no acaben de remuntar. La sobrec¨¤rrega per falta de professionals persisteix.

ERC s¡¯erigeix en primera for?a i Ciutadans cau

?ngels Pi?ol

Esquerra Republicana ha arribat aquest 2019 com la primera for?a pol¨ªtica a Catalunya amb dues vict¨°ries consecutives en les eleccions generals i en les municipals. L¡¯¨¨xit en aquest cicle electoral li va servir per assolir per primera vegada les alcaldies de Lleida i Tarragona i li va deixar un gust agredol?: va v¨¨ncer a Barcelona per¨° per 4.800 vots no va poder desbancar Ada Colau. Els republicans han tancat l¡¯any immersos en la negociaci¨® amb el PSOE per investir Pedro S¨¢nchez i amb la sent¨¨ncia del Tribunal de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea, que ha reconegut en una sent¨¨ncia els drets d¡¯Oriol Junqueras com a eurodiputat.

La tend¨¨ncia a l¡¯al?a d¡¯ERC la situa com a favorita a guanyar les pr¨°ximes eleccions auton¨°miques. El Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya ha condemnat aquest mes de desembre a un any i mig d¡¯inhabilitaci¨® el president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobedi¨¨ncia al negar-se a retirar una pancarta en favor dels ¡°presos pol¨ªtics i exiliats¡±. El president presentar¨¤ un recurs al Tribunal Suprem i si es confirma la decisi¨® ¡ªcom ¨¦s previsible¡ª la pol¨ªtica catalana obrir¨¤ una etapa d¡¯incertesa.

ERC confia a fer el doble sorpasso: superar els seus socis i rivals de Junts per Catalunya ¡ªen les eleccions del 21-D els van prendre dos escons¡ª i tamb¨¦ desbancar Ciutadans, vencedor d¡¯aquells comicis. L¡¯¨ªmpetu d¡¯ERC contrasta amb la caiguda de Cs: In¨¦s Arrimadas ha renunciat aquest any a ser l¨ªder de l¡¯oposici¨® per ser diputada a Madrid. L¡¯operaci¨®, de moment, no ha funcionat: el partit s¡¯ha enfonsat i Albert Rivera ha deixat la pol¨ªtica. Arrimadas, substitu?da a Catalunya per Lorena Rold¨¢n, es prepara ara a dirigir Ciutadans a tot Espanya.

El canvi de paradigma del zoo de Barcelona

A. L. Congostrina

L¡¯Ajuntament de Barcelona va posar, a comen?aments de maig, la primera pedra per al canvi de paradigma del zool¨°gic. El ple municipal va aprovar modificar l¡¯ordenan?a de protecci¨® d¡¯animals per prohibir la reproducci¨® dins del zoo d¡¯esp¨¨cies que no puguin ser alliberades en la naturalesa. En l¡¯actualitat hi ha 2.000 animals de 300 esp¨¨cies a la instal¡¤laci¨® barcelonina. Aquests animals seran cuidats a l¡¯espai actual fins que morin o, en els casos que sigui possible, traslladats a santuaris.

L¡¯ordenan?a ¨¦s plena de matisos. Si b¨¦ esp¨¨cies com l¡¯elefant, l¡¯os, el camell, el cangur, la zebra, entre d¡¯altres, ja no podran reproduir-se en no trobar-se en perill d¡¯extinci¨®, les que s¨ª que ho estan ¡ªcom els orangutans¡ª tindran un tractament diferenciat. La direcci¨® del zoo ha de redactar un projecte per a cada esp¨¨cie que determini si ¨¦s viable que es reprodueixin al recinte, tenint en compte que aix¨° haur¨¤ d¡¯aportar ¡°beneficis¡± a la conservaci¨® de l¡¯esp¨¨cie. Tamb¨¦, que sigui possible reintroduir-los en la naturalesa ¡°a curt, mitj¨¤ o llarg termini¡±.

El CAP Raval guanya la batalla al Macba per la Miseric¨°rdia

J. ?. Monta?¨¦s

Despr¨¦s d¡¯anys d¡¯enfrontament entre el Macba i el CAP Raval Nord pel control de la Capella de la Miseric¨°rdia, per ampliar-se o traslladar-s¡¯hi, el conflicte va acabar al novembre. Despr¨¦s d¡¯un pacte entre tots, el Macba cedia la capella perqu¨¨ el CAP s¡¯hi traslladi i el museu s¡¯ampliar¨¤ en un nou edifici al davant del cub blanc de Meier, en un rac¨® de la pla?a dels ?ngels.

Final de la guerra. El CAP es va imposar al museu; la sanitat a la cultura, en un barri en el qual el museu va n¨¦ixer per donar una nova vida, per¨° ara, els ve?ns li han donat l¡¯esquena i nom¨¦s han reclamat m¨¦s bona atenci¨® sanit¨¤ria. A partir d¡¯ara caldr¨¤ requalificar edificis i terrenys per tirar endavant els dos projectes. Per¨° al nou i necessari CAP li pot passar factura la Capella: tota actuaci¨® en el Raval va precedida de treballs arqueol¨°gics que poden retardar el projecte. Tamb¨¦ caldr¨¤ respectar la fa?ana posterior de la capella, protegida, amb la qual cosa, tant el personal sanitari i com els soferts malalts continuaran pagant el peatge de conviure amb un edifici hist¨°ric.

Rosal¨ªa s¡¯erigeix com a diva internacional cuidant els seus or¨ªgens

Jordi Pueyo

Aquest any ha estat apote¨°sic per a Rosal¨ªa. Va comen?ar el 2019 recollint el premi Ciutat de Barcelona i mesos m¨¦s tard, al novembre, va arrasar als Grammy Llatins amb el seu disc El mal querer. L¡¯artista ha assolit l¡¯¨¨xit en el panorama internacional, per¨° alhora ha cuidat el seu patrimoni m¨¦s local. Al juliol va sorprendre amb una can?¨® en catal¨¤, Milion¨¤ria, un homenatge a la rumba catalana que ja t¨¦ 37 milions de reproduccions a Spotify.

Poderosa, carnal, moderna s¨®n els adjectius que va escollir el periodista Luis Hidalgo com a t¨ªtol de la cr¨°nica de l¡¯esperat, durant mesos, concert de Rosal¨ªa a Barcelona, el passat 7 de desembre. Davant de 15.000 assistents, es va emocionar apropant-se al pit les mans, amb les seves caracter¨ªstiques ungles que sembla que no tinguin final. Tota ella est¨¤ instal¡¤lada en la hip¨¨rbole i ha assolit l¡¯estatus de celebrity global. Els portals de famosos dels EUA i el Canad¨¤ han arribat a especular sobre els seus suposats roman?os.

Abans de la cirereta dels concerts a Barcelona i Madrid per acabar l¡¯any, la cantant de Sant Esteve Sesrovires va ser reconeguda per Time i va fer vibrar els escenaris als MTV Europe Music Awards que es van celebrar a Sevilla. All¨¤, Con altura, tema al costat de J Balvin, es va emportar el va premi a la millor col¡¤laboraci¨®. Rosal¨ªa agafa un lloc a l¡¯olimp de les dives del pop que va donar t¨ªtol a la cr¨°nica del concert del periodista Xavi Sancho.

Rosal¨ªa ¨¦s el fenomen m¨¦s recent de la m¨²sica espanyola. M¨¦s enll¨¤ de la seva carrera cap al punt m¨¦s alt, no va tenir p¨¨ls a la llengua en fer la seva valoraci¨® de la nit electoral del passat 10 de novembre. ¡°Fuck Vox¡±, va tuitejar despr¨¦s de tenir not¨ªcia de l¡¯ascens del partit d¡¯extrema dreta.