Els coralls del Mediterrani, indefensos davant les xarxes de pesca

Al Mediterrani viuen m¨¦s de 200 esp¨¨cies de coralls (de les 5.600 descrites al m¨®n), que necessiten m¨¦s protecci¨® per sobreviure en un mar sobreexplotat per la pesca i assetjat pel canvi clim¨¤tic. Els investigadors intenten salvar aquests coralls, d'aigua freda, que viuen en zones profundes, a partir dels 150 o 200 metres, per¨° xoquen amb la falta de voluntat dels pol¨ªtics. ¡°Cada pas que fem ens costa un esfor? immens. Estem en una cursa contra rellotge per localitzar on s¨®n, perqu¨¨ encara en sabem poc, mentre que la pesca d'arrossegament, que utilitza grans xarxes que escombren els fons marins, continua avan?ant. Es tracta d'arribar abans que les col¨°nies desapareguin¡±, descriu l'esfor? Pilar Mar¨ªn, cient¨ªfica marina de l'ONG Oceana. Una vegada localitzats els assentaments, els pa?sos haurien d'acotar zones de protecci¨®, en les quals s'eviti principalment la pesca destructiva i qualsevol altra activitat que els posi en perill.

M¨¢s informaci¨®n

El corall vermell, entre l¡¯explotaci¨® i la conservaci¨®

Intervingut un quilo de corall vermell extret il¡¤legalment al cap de Creus

En aquesta lluita, es va aconseguir el 2017 que els 22 membres del Conveni de Barcelona per a la Protecci¨® del Medi Mar¨ª i de la Regi¨® Costanera del Mediterrani (depenent de l'ONU) incloguessin en la llista d'esp¨¨cies en perill els quatre ¨²ltims coralls de profunditat que quedaven per protegir: el groc, el cresta de gall, el canelobre i el bamb¨². Aquest mateix any es va localitzar a les illes Balears, a cavall d'Eivissa i Formentera, un bosc de corall bamb¨², en perill cr¨ªtic d'extinci¨®, a m¨¦s de 400 metres de profunditat. Aquest jard¨ª i un altre que existeix a les illes E¨°lies (It¨¤lia) s¨®n els m¨¦s ben conservats que s'han localitzat de moment al Mediterrani. Els experts estimen que la poblaci¨® d'aquesta esp¨¨cie ha disminu?t un 80% en 100 anys. "Que figurin en la llista significa que estan amena?ats i que cal fer-hi alguna cosa, per¨° el Conveni de Barcelona no t¨¦ compet¨¨ncies en pesca, que ¨¦s el principal perill al qual s'enfronten", puntualitza Mar¨ªn. A m¨¦s, a partir d'aquest blindatge, "els pa?sos haurien d'haver pres mesures de protecci¨® per¨°, avui dia, no s'ha fet absolutament res", concreta la cient¨ªfica. "En el moment en qu¨¨ hi hagi const¨¤ncia que existeixen exemplars, caldria tancar la zona, com indica Nacions Unides", puntualitza.

Al novembre Oceana es va apuntar una vict¨°ria. La Comissi¨® General de Pesca del Mediterrani (organisme de l'ONU format per 23 pa?sos, entre els quals Espanya, Fran?a i It¨¤lia) va acordar l'adopci¨® d'un marc regulatori per preservar aquests delicats ecosistemes. "Fa tres anys que intentem que s'estableixi aquesta normativa, perqu¨¨ aquesta comissi¨® ¨¦s la que t¨¦ compet¨¨ncia en pesca", comenta. Per¨°, tot i que es tracta d'un pas molt important, "no ¨¦s encara vinculant i tampoc s'han establert quines actuacions es van a dur a terme", descriu l'¨¨xit Mar¨ªn, que va participar en la reuni¨®.

Mentre arriben les proteccions, els coralls s'enfronten a les enormes xarxes de la pesca d'arrossegament que "escombren el fons del mar, arremetent contra tot el que troben al seu cam¨ª i poden destruir col¨°nies de diversos segles en molt poc temps", explica Covadonga Orejas, cient¨ªfica de l'Institut Espanyol d'Oceanografia a Balears (IEO) i especialista en coralls. No ¨¦s necessari l'impacte directe, la terbolesa de l'aigua causada pels sediments en suspensi¨® que provoca aquesta forma de captura no selectiva pot enterrar-los. Altres arts de pesca com xarxes fixes, palangres o nanses poden provocar danys en deixar-se anar i quedar enganxades als coralls. Amb la desaparici¨® d'aquest h¨¤bitat mar¨ª, gran varietat d'organismes, incloses esp¨¨cies de pesca, perden les estructures en les quals es refugien. La recuperaci¨® dels coralls ¨¦s molt complicada a causa del seu lent creixement, tot just uns pocs mil¡¤l¨ªmetres l'any. El desenvolupament ¨¦s especialment lent en els que desenvolupen un esquelet calcari o tenen formes massives (un tipus de flora molt frondosa) o arbustives (en branca).

Els interessos comercials tamb¨¦ s'interposen en la conservaci¨® d'aquests delicats organismes. Orejas posa com a exemple el corall vermell que s'utilitza en joieria. Est¨¤ enquadrat en l'ep¨ªgraf de les esp¨¨cies que s'exploten comercialment sense la suficient protecci¨® per¨°, de moment, els cient¨ªfics no han aconseguit incrementar el seu blindatge. Malgrat tot, la investigadora de l'IEO no defalleix en la seva obstinaci¨® de conv¨¨ncer totes les parts implicades de la import¨¤ncia d'aquests ecosistemes ¨²nics. "Hi ha molta gent que viu de la pesca, per¨° han de tenir en compte que si s'extermina l'h¨¤bitat desapareixen els recursos. En un bosc sense arbres, no hi haur¨¤ fauna, perqu¨¨ els animals viuen on troben refugi, on es poden construir casa seva", argumenta. En el cas del mar, els coralls s¨®n els organismes que compleixen la funci¨® dels arbres. "Amb les seves estructures, creen un espai de tres dimensions on pot habitar la resta de la fauna", concreta.

Els coralls han de suportar, a m¨¦s de les activitats humanes, els efectes del canvi clim¨¤tic, amb l'augment de les temperatures i l'acidificaci¨® dels oceans a causa que absorbeixen m¨¦s CO₂ del que poden suportar. Aquests dos factors influeixen en la capacitat dels coralls per absorbir el carbonat que necessiten i cr¨¦ixer, i poden fins i tot arribar a matar-los a llarg termini.