Prats de posid¨°nia del cap de Creus, en restauraci¨®
La planta aqu¨¤tica protegida conviu a l'estiu amb milers de barques que fondegen a la Costa Brava
Un equip de bussejadors ha iniciat les tasques de restauraci¨® dels prats de posid¨°nia oce¨¤nica afectades pels punts d'ancoratge en localitats de l'Alt Empord¨¤ com Port de la Selva, Llan?¨¤, Colera, Portbou i Roses. La posid¨°nia ¨¦s una planta protegida end¨¨mica de la Mediterr¨¤nia que no viu a cap altre mar. De fulles planes d'un cent¨ªmetre d'ample per fins a 150 de llarg crea extensos prats subaqu¨¤tics que juguen un paper clau en l'ecosistema mar¨ª, amb unes funcions ecol¨°giques fonamentals com la producci¨® d'oxigen i la fixaci¨® de carboni, a m¨¦s de constituir un h¨¤bitat i refugi per a gran diversitat d'esp¨¨cies, i ajudar a preservar la sorra de les platges frenant l'efecte de l'onatge. La seva pres¨¨ncia tamb¨¦ t¨¦ un efecte directe en la pesca, ja que els alevins de moltes esp¨¨cies comercials es refugien entre les seves fulles.
Aquesta faner¨°gama est¨¤ protegida tant per la Uni¨® Europea, com per l'Estat i la Generalitat, dins i fora dels espais naturals. Els seus prats estan a una profunditat m¨¤xima de 30 metres en el litoral de la pen¨ªnsula, depenent de la transpar¨¨ncia de les aig¨¹es. La normativa detalla que no es pot ¡°recollir, tallar, mutilar, arrencar o destruir intencionadament¡±. Tant pel que fa a l¡¯ancoratge de barques com a efectes de la pesca es tracta d'¡°h¨¤bitats protegits¡±. No obstant aix¨°, cada estiu un miler de llanxes fondegen di¨¤riament a la Costa Brava i danyen aquests prats indicadors d'aig¨¹es netes, ben oxigenades i exemptes de contaminaci¨®. ¡°Els danys s¨®n punibles, tenim sistemes de vigil¨¤ncia tot i que s¨®n insuficients¡±, indica el director de Medi Natural, Ferran Miralles.
L¡¯actuaci¨® de restaurar els prats, que ¨¦s el quart any que es fa, s'emmarca en el Programa d'infraestructura verda de Catalunya que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat per desenvolupar accions que evitin la degradaci¨® d'ecosistemes. T¨¦ un termini d'execuci¨® de vuit mesos i una inversi¨® de 115.000 euros. Encara que s'ha prioritzat la prevenci¨®, s'intensificaran les sancions per a qui danyi l'ecosistema.
La restauraci¨® d'aquests prats es concentrar¨¤ a extreure blocs de formig¨®, cadenes i objectes diversos que destrueixen aquesta planta. En una primera fase els bussejadors han revisat 27 hect¨¤rees de camps d'ancoratge per estudiar l'extracci¨® i reubicaci¨® de punts de formig¨® tenint en compte el seu efecte sobre aquesta planta. S'han iniciat tasques d'extracci¨® d'unes canonades met¨¤l¡¤liques a dues cales de Roses, on tamb¨¦ s'ha reflotat una barca enfonsada sobre posid¨°nia.
¡°Hi ha hagut expedients sancionadors i estem intensificant aquesta l¨ªnia de treball¡±, apunta Miralles, que veu clar que, ¡°al medi mar¨ª, o firmem un acord de respecte i ens posem d'acord per no destrossar un recurs que a tots ens interessa, o ¨¦s impossible vigilar les 24 hores tots els quil¨°metres de litoral¡±. La primera mesura que cal prendre, diu, ¨¦s regular els temes de l'ancoratge, i en aix¨° ¡°s'ha avan?at molt¡±. Els consistoris reben plans d'usos preventius sobre ¡°on i com¡± han de tenir els camps de boies per no fer malb¨¦ aquesta planta. Per¨° tamb¨¦ hi ha r¨¨gim sancionador. L'any passat la Unitat Mar¨ªtima dels Agents Rurals va posar unes 50 den¨²ncies per estar en zones protegides i ancorar sobre posid¨°nia.
Una xifra irris¨°ria tenint en compte la quantitat de gent que incompleix la normativa; moltes vegades per desconeixement. Per¨° segons Miralles, ¡°el desconeixement de la normativa no t'eximeix de complir-la¡±. Els agents rurals tenen una feina complicada tenint en compte els milers d'usuaris que naveguen desconeixent la normativa. L'estiu passat van aixecar unes 20 actes a llanxes que van danyar la posid¨°nia. Entre els sancionats, els autoanomenats ¡°llops de mar¡±, mariners amb experi¨¨ncia que intenten evitar la den¨²ncia amb excuses variades.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.