Laia Aguilar: ¡°No ens eduquen emocionalment per a res¡±

De tot all¨° que mai ning¨² penja al seu compte de Facebook sobre si mateix (por, dolor, fracassos, culpa...) ¨¦s el material psicol¨°gic del qual estan modelats, encara que ho amaguin, els amics entrats en la quarantena que, cinc anys despr¨¦s d'un tr¨¤gic incident, es retroben a Portlligat. En un sol dia, mentre cau el capvespre, canvia l'interior dels personatges i tots "acaben fugint d'ells mateixos, de les seves emocions: creuen que no parlant del que va passar o nom¨¦s fent bona cara ho superaran tot", els defineix el seu demi¨¹rg, la guionista i escriptora de narrativa juvenil Laia Aguilar. Els ha convocat a Pluja d'estels, la seva primera novel¡¤la per a adults, que li ha fet obtenir els 6.000 euros del 52¨¨ premi Pla, convocat per Destino i fet p¨²blic dilluns a la nit a Barcelona.

"Som una societat que gira l'esquena al dolor, a la malaltia i a tota mena de problemes; vivim en la tirania de la felicitat; crec que no ens eduquen emocionalment per a res", sost¨¦ Aguilar (Barcelona, 1976), que ja ha demostrat certa predilecci¨® a presentar personatges complexos o fins i tot antiheroics, com en els seus celebrats Wolfgang (premi Carlemany, 2016) o Juno. "M'agrada treballar-los des de la vulnerabilitat; no m'agraden els personatges que estan tan carregats de virtuts, prefereixo anar a les contradiccions humanes, a les esquerdes, encara que aqu¨ª no s¨®n ¨¦ssers tan extrems com en els meus altres llibres; tampoc ¨¦s un retrat generacional: la seva actitud ¨¦s socialment generalitzada", matisa.

¡°Som una societat que gira l¡¯esquena al dolor, a la malaltia i a tot tipus de problemes; vivim en la tirania de la felicitat¡±

La necessitat de veure el costat fosc ¨¦s potser una influ¨¨ncia del maniqueisme al qual sol obligar la producci¨® audiovisual, que Aguilar admet que hi ha tingut el seu influx, i cita les pel¡¤l¨ªcules Els amics de Peter o Petites mentides sense import¨¤ncia. Que la hist¨°ria no fos un gui¨® dels que acostuma a fer per a TV3, com El cor de la ciutat, Infidels o Merl¨ª, respon al fet que "la novel¡¤la et permet entrar molt millor en els personatges, facilita construir el seu mon¨°leg interior i endinsar-se en les seves escletxes", insisteix, una mica m¨¦s complex d'aconseguir en un text audiovisual, on "s'acota tot al m¨¤xim, des de la mirada al somriure".

El premi a Aguilar sembla ratificar un moment especialment dol? per a les lletres catalans escrites per dones, tot i que la guanyadora lamenta que aquest gran moment "no es tradueix en premis ni reconeixements". Admet que no en sap les causes i que prefereix pensar que "aix¨° de l'escriptura femenina ja est¨¤ superat, la literatura no t¨¦ sexe", mentre recita una llista d'autores a cavall de les que admira i llegeix i se sent en algun aspecte propera: Marta Orriols, Tina Vall¨¨s, Muriel Villanueva, Eva Baltasar... Si els referents s'amplien a l'estranger, afloren els noms de James Salter, Raymond Carver i Alice Munro, que s¨®n els que majorit¨¤riament dissecciona en les classes d'escriptura que imparteix a l'Ateneu Barcelon¨¨s. "El background vital no es pot ensenyar, cert que en una novel¡¤la ¨¦s m¨¦s important que tingui ¨¤nima que el personatge estigui m¨¦s ben o m¨¦s mal perfilat, per¨° la t¨¨cnica pot ajudar molt i s'ha de con¨¨ixer, ni que sigui per despr¨¦s poder-te-la saltar", diu. Parla per experi¨¨ncia: "Vaig escriure de Pluja d'estels una primera versi¨® deixant-me portar completament, i despr¨¦s, en acabar, vaig mirar qu¨¨ havia fet, l'estructura i va ser reescrivint o afegint, fugint d'aquestes lleis de l'estructura escena per escena o aquestes f¨®rmules gaireb¨¦ matem¨¤tiques que fixen cada tantes p¨¤gines ha d'arribar un gir de trama".

¡°La literatura pot i hauria d¡¯alimentar-se de recursos narratius del cinema o de la televisi¨®, com el ritme o la visualitzaci¨® d¡¯escenes¡±

Aguilar, que veur¨¤ editada la seva novel¡¤la el 5 de febrer, no defuig de la inc¨°moda pol¨¨mica de si l'escriptura audiovisual en auge per les s¨¨ries televisives est¨¤ contaminant l'escriptura m¨¦s liter¨¤ria. "?s cert que buscar una veu pr¨°pia i tenir una especial cura pel llenguatge no est¨¤ tan valorat en el m¨®n del gui¨®, per¨° la literatura pot i hauria d'alimentar-se de recursos narratius del cinema o de la televisi¨®, com el ritme, la visualitzaci¨® d'escenes... Hi ha casos, com Breaking Bad o Mad Men que s¨®n mod¨¨lics; carregar-se, com es fa, el m¨®n audiovisual des de la literatura em sembla absurd". I vist el seu cas, potser equivocat.