Alarma pel gallec

Al pas que anem, aix¨° de l¡¯Espanya plurinacional ser¨¤ impossible, no tant perqu¨¨ sigui un projecte quim¨¨ric i ple d¡¯obstacles a dreta i esquerra, sin¨® per la difuminaci¨® de l¡¯ess¨¨ncia d¡¯all¨° plurinacional, que ¨¦s que en un mateix espai concorri m¨¦s d¡¯una naci¨®. Aix¨° mentre concebem a la herderiana manera que les lleng¨¹es s¨®n elements constitutius de les nacions, i que per tant la desaparici¨® d¡¯una llengua seria un factor decisiu per enviar pel pedregar una naci¨® dins de la naci¨® espanyola. Almenys aquesta ¨¦s l¡¯alerta que es despr¨¨n del recent informe del Consell d¡¯Europa sobre la situaci¨® de les lleng¨¹es a Espanya, que ha llegat un titular preocupant: el gallec est¨¤ en perill.

Ja hem trobat, evidentment, qui ha celebrat la not¨ªcia. Si alguna cosa ha fet possible el darrer cicle pol¨ªtic marcat per l¡¯ascens de l¡¯extrema dreta ha estat l¡¯elusi¨® dels eufemismes, i a la fi es diuen les coses pel seu nom. Escrivia Arcadi Espada a El Mundo al desembre: ¡°Por lo que ata?e a Espa?a el informe es especialmente positivo respecto del gallego, que cada vez habla menos gente¡±. Se li endevina, esclar, la sornegueria, per¨° la gracieta no deixa de ser una apologia del ling¨¹icidi, o si es vol de la linguan¨¤sia, si el que volem ¨¦s senzillament desconnectar la llengua de la respiraci¨® assistida i mirar com es mor. ?s curi¨®s que la hist¨°ria recent d¡¯Occident hagi bastit al seu voltant un cert pudor a l¡¯hora de celebrar la desaparici¨® de races, cultures i religions, per¨° en canvi s¡¯obvi? la dec¨¨ncia m¨ªnima quan es tracta de les lleng¨¹es.

Sembla que l¡¯alarma es justifica per l¡¯abandonament de la llengua que estan experimentant els joves, sobretot a les zones periurbanes i rurals, on fins ara mantenia la robustesa que havia perdut a les ciutats. En algunes coses el gallec t¨¦ una hist¨°ria coincident amb la del catal¨¤, i en d¡¯altres antag¨°nica. Totes dues comparteixen la pressi¨® de la llengua gran a causa del pes de l¡¯Estat i l¡¯Esgl¨¦sia des del segle XV, i sobretot a partir del segle XVIII, quan arreu el castell¨¤ va guanyant terreny a les zones urbanes. Una difer¨¨ncia, per¨°, apareix al segle XIX. Aix¨ª com la castellanitzaci¨® avan?a imparable a les ciutats gallegues, a les catalanes el fenomen s¡¯atura a l¡¯¨²ltim ter? del segle merc¨¨s a la immigraci¨® interior, del camp catal¨¤ i valenci¨¤, que alimenta la demanda de m¨¤ d¡¯obra dels nous centres industrials. Aix¨° fa que en un lloc com Barcelona el catal¨¤ continu? essent molt majoritari fins al segle XX, a l¡¯inrev¨¦s de Gal¨ªcia, on la castellanitzaci¨® de les ciutats no t¨¦ aturador i el camp, en lloc de fornir de poblaci¨® uns nuclis urbans mancats d¡¯industrialitzaci¨®, es veu for?at a l¡¯emigraci¨®. Vet aqu¨ª la base de l¡¯equilibri que durant m¨¦s de cent anys ha tingut socialment el gallec, amb unes ciutats fortament castellanitzades i un camp s¨°lidament travat en la llengua pr¨°pia. La manca d¡¯immigraci¨® espanyola (a difer¨¨ncia, altre cop, de Catalunya) feia dif¨ªcil l¡¯augment de la poblaci¨® castellanoparlant mentre es mantingu¨¦s la transmissi¨® generacional en llengua gallega.

Aquest fr¨¤gil ecosistema ling¨¹¨ªstic, per¨°, s¡¯ha trencat de manera abrupta, amb un salt en els usos ling¨¹¨ªstics impropi en tan poc temps: en una sola d¨¨cada, el percentatge de nens i nenes que no parlen mai en gallec ha passat del 29% al 44%, mentre que la majoria de joves entre 15 i 25 anys afirmen que optaran pel castell¨¤ com a llengua per parlar als fills. Cal anar a l¡¯any 2010 per trobar l¡¯element disruptiu, l¡¯accelerador de l¡¯incendi, que no ¨¦s altre que el decret de pluriling¨¹isme del govern d¡¯Alberto N¨²?ez Feij¨®o, pel qual s¡¯abandonava la promoci¨® avantatjosa de la llengua pr¨°pia per un model d¡¯equilibri constitucional que assegurava les dues lleng¨¹es al 50% (tot bandejant el gallec, sigui dit de passada, de totes les mat¨¨ries cientificot¨¨cniques). ?s com tenir un malalt i una persona sana, i retirar-li el tractament al primer perqu¨¨ creus en la igualtat.

No tot s¨®n males not¨ªcies, per¨°, algun disgust hem de donar als que voldrien ampliar el cat¨¤leg de lleng¨¹es mortes. Primer, l¡¯¨¨xit del thriller O sabor das margaridas a Netflix, despr¨¦s del rebuig reiterat de les televisions espanyoles. I segon, l¡¯aparici¨®, el dia 2 de gener, del nou rotatiu N¨®s Diario, en paper i ¨ªntegrament en gallec. E non estaba morto, non, non.