Atracament perfecte durant la ¡®masclet¨¤¡¯

Els protagonistes de les tres ¨²ltimes novel¡¤les de Ferran Torrent (Sedav¨ª, 68 anys)?viuen en un estat de crisi permanent en el qual sorgeixen noves formes de vida. Ell en va?crear una en el primer t¨ªtol de la s¨¨rie, Un dinar un dia qualsevol (Columna, 2015). El va anomenar ¡°el Segon Sistema¡±. Est¨¤ format per una s¨¨rie de gent que viu i es nodreix del primer sistema per¨° al marge de la llei: ¡°Tot el que fan ¨¦s il¡¤legal¡±, remarca amb entusiasme identitari despr¨¦s de cruspir-se un arr¨°s mel¨®s al restaurant de la seva amiga Carmina al Saler (Val¨¨ncia). A aquell t¨ªtol el segueix Individus com nosaltres (Columna, 2017)?i el tercer lliurament,?Poder contar-ho (Columna, 2019), es publica ara tradu?da al castell¨¤ per Destino. La novel¡¤la recrea el robatori del Banco Exterior de Espa?a a Val¨¨ncia, que no es va arribar a esclarir, en el qual els atracadors van aprofitar la bull¨ªcia de la masclet¨¤ fallera per endur-se m¨¦s de 100 milions de pessetes del 1992.

Per escriure aquesta novel¡¤la, que ell retrotrau al moment de la Transici¨® pol¨ªtica amb un substanci¨®s increment del bot¨ª (1.500 milions de pessetes), s'ha hagut de ficar a la pell dels delinq¨¹ents. ¡°M'he convertit en un atracador, perqu¨¨ soc el cervell de l'atracament¡±, confessa. Va anar al banc algunes vegades, va rec¨®rrer unes quantes m¨¦s el trajecte que havien de fer l'1 de mar? del 1983 fins a arribar al cotxe i emprendre la fugida. Va cronometrar el temps, va mesurar el recorregut. Es va assegurar que els lladres podien passar desapercebuts a l'escala d'acc¨¦s a l'entitat, posar-se les m¨¤scares, treure les metralletes de pl¨¤stic i iniciar l'assalt mentre al carrer es disparava la masclet¨¤ amb tota la gentada mirant com esclatava el cel. I, sobretot, es va assegurar que despr¨¦s del robatori, els lladres, cadascun amb una bossa, podien creuar el carrer amb gent i en tres o quatre minuts arribar al vehicle.

L'autoria del robatori del banc, que a la novel¡¤la es diu Intrans, ha planejat en els t¨ªtols anteriors del Segon Sistema, situats durant els anys de corrupci¨® del PP, com una assignatura pendent de la policia i del comissari Tordera, que sempre va sospitar de la saga de rufians de quil¨°metre zero engendrats per Torrent (el Llargo, el Messi¨¦, el Gordo, el M¨ªtic Regino...). Personatges tan cohesionats en el delicte com en la desconfian?a m¨²tua, perqu¨¨ a Poder contar-ho ¡°tots els que hi entren, suquen¡±. L'autor tamb¨¦ recupera el detectiu Toni Butxana, el periodista Marc Sendra i l'exboxejador H¨¨ctor Barrera. Tots passegen de manera coral per la trama a un ritme vertigin¨®s. ¡°Per a mi, el patr¨® era Un, dos, tres (1961), de Billy Wilder, que no para del primer minut a l'¨²ltim. I aix¨° ¨¦s el que volia per a la novel¡¤la. Sempre estan passant coses¡±, apunta.

Torrent no treballa amb arguments, sin¨® amb idees que va enfilant. En el llibre gaireb¨¦ no hi ha descripcions. No hi ha narraci¨®: hi ha di¨¤leg. I el di¨¤leg dona velocitat. ¡°Un personatge, quan dialoga, es descriu. Les descripcions obstrueixen la flu?desa de la novel¡¤la¡±, justifica. A m¨¦s, la ironia que traspua tota la seva obra l'obliga a no fer di¨¤legs llargs, sin¨® curts i impactants. Poder contar-ho flueix amb celeritat com una com¨¨dia per una trama principal i subtrames que s'obren i es tanquen, que s'expandeixen amb personatges secundaris que entren i surten, i el seu protagonisme va donant forma a la novel¡¤la. Per no perdre's en el laberint que teixia mentre l'escrivia, va empaperar part de la paret davant de la seva taula de treball amb una l¨¤mina amb tots els personatges principals, els secundaris, les vegades que apareixen i el leit motiv de la novel¡¤la. Aix¨ª mateix, va utilitzar una llibreta amb sinopsi dels cap¨ªtols com a retrovisor.

Ferran Torrent no es considera escriptor, sin¨® novel¡¤lista. Sost¨¦ que un escriptor fa "altres coses", mentre que ell nom¨¦s escriu novel¡¤les. ?s l'¨²nic autor en catal¨¤ a Val¨¨ncia que viu dels seus llibres, particularitat que el converteix ¡°no en una esp¨¨cie rara, sin¨® en una esp¨¨cie de tir al blanc¡±, per la urtic¨¤ria que suscita en part del gremi: ¡°Nom¨¦s em preocupo de les coses que tenen remei¡±, rebutja. Ha escrit prop de 30 llibres, la majoria dels quals han estat tradu?ts al castell¨¤. Diverses de les seves novel¡¤les s'han portat al cinema, com Un negre amb un saxo (1989) i Gr¨¤cies per la propina (1997), totes dues dirigides per Francesc Bellmunt, i ¨¦s un dels autors predilectes de l'entrenador Pep Guardiola. Va quedar finalista del premi Planeta el 2004, amb La vida en l'abisme, el seu llibre m¨¦s venut en castell¨¤. El guard¨® li podria haver canviat la vida, per¨° per evitar-ho va canviar el seu n¨²mero de tel¨¨fon i es va centrar en el que considera que sap fer.

Tot i aix¨°, la seva obra es ven millor en franc¨¨s i en alemany que no pas en castell¨¤. En preguntar-li per la causa respon amb una altra pregunta dif¨ªcil de respondre: ¡°Quin autor en catal¨¤ ha venut llibres tradu?ts al castell¨¤?¡±, i deixa un silenci molt expressiu. Des del seu punt de vista, el mercat en castell¨¤ es comporta amb normalitat amb els escriptors en gallec i basc, una cosa que, lamenta, no passa amb els autors en catal¨¤, encara que confia que algun dia es normalitzi la situaci¨®. Ni tan sols li serveix l'exemple de Josep Pla, potser l'escriptor catal¨¤ amb m¨¦s resson¨¤ncia a Madrid. ¡°Va tenir un ress¨°. Francisco Umbral li va donar via lliure, Dionisio Ridruejo el va traduir, per¨° no va tenir una entrada important al mercat en castell¨¤¡±, assenyala. ¡°Crec que aix¨° encara est¨¤ aqu¨ª¡±, es lamenta.