Intel¡¤lectuals davant el magnet¨°fon

Estiu de 1967, tot just un any despr¨¦s de la Caputxinada i un any abans del maig del 68. Cinc intel¡¤lectuals que estan redefinint la cultura catalana conversen davant un magnet¨°fon per debatre sobre la cultura catalana. Edicions 62 cita el fil¨°sof consagrat internacionalment Josep Ferrater Mora, l¡¯assagista Joan Fuster i el cr¨ªtic Joaquim Molas, als quals cal afegir Josep Maria Castellet, alma mater de l¡¯editorial convocant, i el periodista i escriptor Baltasar Porcel, que hauria de fer un llibre a partir de les gravacions.

El llibre no es va arribar a fer, per¨° fa poc el professor de la UAB Jordi Cerd¨¤ va localitzar la transcripci¨® de les converses a l¡¯arxiu personal de Joaquim Molas, dipositat a la Biblioteca Museu V¨ªctor Balaguer, i ara apareixen transcrites en un document que ¨¦s un term¨°metre del debat cultural catal¨¤ de l¡¯¨¨poca. Una panor¨¤mica que ens apareix amb tots els dubtes i mancances, plenament vinculats al moment prec¨ªs. ?bviament, la dictadura franquista condicionava molt aquell m¨®n cultural, per¨° no de la mateixa manera que durant la postguerra. Els canvis obligaven a una nova reflexi¨®, que aqu¨ª es presenta en brut, amb nivells de profunditat desiguals, per¨° molt indicatius del paper de cadasc¨², des d¡¯un Ferrater Mora que ja gaudia d¡¯una aur¨¨ola internacional fins a un Fuster sempre polemista o un Porcel amb moltes ganes de fer-se un lloc.

'DEBAT SOBRE LA CULTURA CATALANA'

Diversos autors

L¡¯Aven?

176 p¨¤g.

17 euros

Les q¨¹estions plantejades van ser moltes. Ferrater Mora reconeixia la dificultat de resoldre la tensi¨® entre l¡¯internacionalisme intel¡¤lectual i la necessitat de dedicar-se als problemes del propi pa¨ªs ¡°amb certa moderaci¨®¡±. Deixant en segon terme la q¨¹esti¨® pol¨ªtica, el fil¨°sof considerava que ja el 1967 hi havia el perill que la cultura catalana ¡°s¡¯ofegui en si mateixa, cosa que, desgraciadament, va passant ja massa sovint¡±.

Tamb¨¦ es va parlar, i for?a, de la q¨¹esti¨® ling¨¹¨ªstica, i de les interconnexions entre llengua i pol¨ªtica. Tots seguien m¨¦s o menys l¡¯afirmaci¨® de Molas que ¡°tota cultura que hagi segregat la societat catalana ¨¦s cultura catalana, sigui quin sigui el seu mitj¨¤ d¡¯expressi¨®¡±, per¨° sovint semblava que l¡¯afirmaci¨® mirava nom¨¦s al passat. Per a Molas era tan important la llengua que s¡¯utilitzava com els referents i els vincles amb una tradici¨®. ?s a dir, cultura catalana en castell¨¤, s¨ª, per¨° amb referents catalans, afirmaci¨® a la qual Castellet al¡¤legava que, despr¨¦s de tant de temps de castellanitzaci¨®, la seva tradici¨® tant podia ser Llull com Cervantes. El director literari d¡¯Edicions 62 va afegir una reflexi¨® interessant en parlar dels vincles entre cultura catalana i cultura castellana. El diagn¨°stic era la manca d¡¯esperit cr¨ªtic de totes dues cultures, en el cas catal¨¤ agreujat per l¡¯euf¨°ria que estava suposant sortir del desert de la postguerra.

De fet, qui estava m¨¦s pendent d¡¯aquella nova situaci¨® era Porcel, que reivindicava actuar en els espais de m¨¦s projecci¨® social, superant les velles querelles entre resist¨¨ncia i col¡¤laboracionisme. La por al purisme resistencialista estava a punt de saltar pels aires, per¨° encara era vigent: Molas va deixar dit que ¡°si en [Joan] Triad¨² no m¡¯hagu¨¦s bene?t, jo ara estaria arrossegat per terra¡±.

M¨¦s enll¨¤ de les afirmacions emf¨¤tiques, la vivesa del registre oral ofereix un material espontani, sense polir, amb interfer¨¨ncies entre els contertulians, que per exemple poden portar a Ferrater a dir que ¡°estic d¡¯acord, encara que realment no s¨¦ en qu¨¨ estic d¡¯acord¡±, despr¨¦s d¡¯una intervenci¨® de Porcel. O a confessions volgudament exagerades, com el moment en qu¨¨ Fuster diu d¡¯ell mateix que era ¡°un retrassat mental¡±, perqu¨¨ fins als trenta anys creia que el m¨¦s important a la vida era la poesia l¨ªrica.

En definitiva, un bon material que esdev¨¦ una pe?a m¨¦s per entendre la reconstrucci¨® cultural dels anys seixanta.