Afrofant¨¤stic

Fa unes d¨¨cades que la cr¨ªtica postcolonial, el feminisme o la teoria queer alteren els herois i els monstres de la narrativa fant¨¤stica, propulsant-la cap a terres m¨¦s enll¨¤ dels relats predominants. Marlon James (Jamaica, 1970) ¨¦s un cas mod¨¨lic, i culminant, de la transformaci¨® de la darrera fantasia heroica. Va recollir el premi Man Booker gr¨¤cies a Una breu hist¨°ria de set assassinats (2014). El seu ¨²ltim llibre ¨¦s una vict¨°ria sobre els dimonis que castiguen la novel¡¤la d¡¯espasa i bruixeria: infantilisme, superficialitat i t¨°pic. Lleopard negre, llop vermell s¡¯exhibeix, ben al contrari, com una aventura madurada, fonda i heterodoxa.

'LLEOPARD NEGRE, LLOP VERMELL'

Marlon James

Traducci¨® d¡¯Anna Llisterri

Emp¨²ries

792 p¨¤g. 22,90 euros

Al protagonista no l¡¯han circumcidat i aix¨° el converteix en un ¨¦sser dual, un desviat. ?s un cul inquiet, sempre en marxa cap on pugui vendre els seus serveis. T¨¦ bon nas per rastrejar gent desapareguda. T¨¦ una boca d¡¯or. Ell mateix narra l¡¯odissea dels seus treballs, confessant davant d¡¯un inquisidor, perqu¨¨ l¡¯acusen de la mort d¡¯un nen de qui havia de descobrir el parador.

Com que tot just entrem en un m¨®n ultraviolent i ignot, i l¡¯heroi ¨¦s de naturalesa errant, les primeres p¨¤gines atordeixen el lector. La persist¨¨ncia est¨¤ recompensada per una novel¡¤la exuberant que vessa pels quatre costats: pel costat dels personatges, la trama, la llengua i la inventiva. No t¨¦ dracs. No li calen. James ha fantasiat amb l¡¯?frica Occidental, la terra dels griots que conten rondalles, d¡¯esperits de tots els pelatges i d¡¯un pante¨® superpoblat.

L¡¯esplendor d¡¯aquesta mitologia d¡¯inspiraci¨® ioruba no s¡¯avergonyeix del penis, del cl¨ªtoris ni de cap atribut sexual. Hi ha mil mencions a l¡¯anus i al que amb ell es pot fer, i els esments ¡ªuns de grollers, d¡¯altres de refinats per via de la poesia i l¡¯homoerotisme¡ª no fan sin¨® crear riquesa i color, ajustant-se a una cosmovisi¨® crua que James ha planificat a fons i ha sabut construir amb el millor estil.

En el viatge de l¡¯heroi no falta la visita de rigor a l¡¯inframon. Buscant-ne l¡¯entrada vora un riu, paga el peatge cardant amb una bruixa i es guanya el guiatge d¡¯¨¦ssers fant¨¤stics. Llegim: ¡°Era la nit que la foscor es menjava la lluna, per¨° els peixos tenien llum a dins. Els peixos tenien cap, bra?os i pits de dona¡±. Un autor qualsevol hauria escrit ¡°sirenes¡± i llestos, fi de la literatura; James opta per la m¨¤gia del llenguatge i fa que els peixos es transformin davant dels nostres ulls. ?s nom¨¦s un exemple en una obra que, entre el mite i la novel¡¤la d¡¯aventures, no para de ramificar-se mentre eixampla el tronc. Hi ha un narrador ¨²nic, per¨° tots els personatges hi diuen la seva: en Lleopard, un metamorf relativista; en Tristogo, corcat per la culpa homicida; la Venin, criada per ser immolada, el foraster Mossi... Els di¨¤legs s¨®n d¡¯un enginy i agilitat que ja els voldria el thriller m¨¦s convuls.

El m¨¤rqueting editorial tamb¨¦ fa de les seves al n¨ªnxol (paraula infausta) de la fantasia ¨¨pica. Peri¨°dicament els mestres de la venda volen anunciar el nou Tolkien, o b¨¦ la faixa assegura un nou Joc de trons; aix¨ª atorguen rellev¨¤ncia a Joe Abercrombie, N. K. Jemisin o a Brandon Sanderson, per citar autors que, malgrat ser nius d¡¯idees interessants, justegen quant a categoria liter¨¤ria. Per¨° la contribuci¨® de James ¨¦s veritablement fant¨¤stica. Mereix atencions i elogis perqu¨¨ satisf¨¤ la demanda d¡¯imaginaci¨®, alhora que s¡¯esplaia amb un absolut comprom¨ªs literari.