Columnes del m¨®n

Acracio P¨¦rez ¨¦s l¡¯anacoreta que protagonitza Las siete columnas, una novel¡¤la de Wenceslao Fern¨¢ndez Fl¨®rez, publicada el 1926, on l¡¯humorista gallec, a la seva manera ¡ª¡°el humor no grita nunca¡±, deia¡ª, imagina un m¨®n sense els set pecats capitals. Acracio P¨¦rez, que malviu en una cova conven?ut de veure l¡¯aparici¨® de D¨¦u en la lluminositat de cada capvespre, sense ni un sol seguidor ni cap fidel que l¡¯honori ¡ªpotser el nom no ajuda a santificar-lo¡ª, rep la visita d¡¯un Satan¨¤s que se sent tra?t per la humanitat perqu¨¨ ja no se li permet ocupar el lloc que ocupava antigament en el dest¨ª de la Hist¨°ria.

De la trobada entre aquests dos ¨¦ssers tristos i solitaris en surt una alian?a, que es concreta amb l¡¯execuci¨®, per part del dimoni, del desig que li demana Acracio P¨¦rez: la desaparici¨® dels pecats capitals. Fins aleshores el que dominava el regne on se situa la novel¡¤la era la impostura i la hipocresia, l¡¯orgull i les baralles, els lladres i els corruptes; pocs anys despr¨¦s del miracle de Satan¨¤s, el panorama ha empitjorat not¨°riament: sense ira, mandra ni enveja, la din¨¤mica social s¡¯enfonsa; l¡¯abs¨¨ncia de la gola fa que els grassos s¡¯extingeixin, que ja no se celebri cap festa, i que menjar sigui una simple necessitat fisiol¨°gica que es realitza en solitari; sense sup¨¨rbia no hi ha l¨ªders pol¨ªtics; que la lux¨²ria ja no existeixi comporta l¡¯aniquilaci¨® del plaer, la davallada de la natalitat; i una de les conseq¨¹¨¨ncies de la falta d¡¯avar¨ªcia ¨¦s que cessi qualsevol activitat econ¨°mica. Els ¨²nics que s¡¯alegren de la fi dels pecats capitals s¨®n l¡¯anarquisme i els l¨ªders socialistes, que no s¡¯imaginen que milions de persones sortiran a manifestar-se al carrer reclamant el retorn del mal.

?s una sort que el Satan¨¤s i l¡¯Acracio P¨¦rez de Fern¨¢ndez Fl¨®rez no hagin assolit el seu prop¨°sit, perqu¨¨ aleshores Fragmenta Editorial ¡ªi Ignasi Moreta¡ª no hauria encarregat a Oriol Quintana, Oriol Ponsat¨ª-Murl¨¤, Adri¨¤ Pujol, Anna Punsoda, Jordi Graupera i Ra¨¹l Garrigasait que interpretessin, cadasc¨² a la seva manera, un dels set pecats capitals: si el nivell general ¨¦s el que ofereix Marina Porras (Barcelona, 1991) en la seva visi¨® del que li ha tocat, l¡¯enveja, ¨¦s realment una sort que la seva vig¨¨ncia perduri al llarg del temps. A L¡¯enveja Porras explica que ¨¦s un pecat que neix amb el mal mirar, amb l¡¯invidere llat¨ª, ¡°quan et mires al mirall i no t¡¯agrada el que hi veus¡±, que necessita dels altres per existir, i que l¡¯ant¨ªdot m¨¦s efica? per evitar-lo ¨¦s ¡°saber qu¨¨ vols i no tenir mandra de fer-ho¡±. O convertir l¡¯enveja en admiraci¨®; per exemple, admiraci¨® ¡°per al talent dels escriptors que saben veure i explicar la vida a partir dels seus miralls trencats¡±: al cap i a la fi, el que fa Porras ¨¦s escriure un bell homenatge a la gran literatura, una de les columnes del m¨®n.