Anys de xarleston

Fa un segle el m¨®n es va donar una treva. Es deixava enrere un gran desastre a escala global que va comen?ar amb un assassinat i va acabar en la Primera Guerra Mundial. Aquesta, per la seva banda, seria analitzada m¨¦s endavant com un assaig de la Segona. M¨¦s terrible, m¨¦s cruel, m¨¦s desoladora. I en l¡¯interval la societat va decidir divertir-se. La festa va durar menys que la d¨¨cada perqu¨¨ va arribar el Crac?del 29 i va fer que s'atur¨¦s. Per¨° van quedar per a la posteritat els feli?os vint que els m¨¦s desinhibits van qualificar de bojos i que van protagonitzar ¡°fantasmes dissortats, que respiraven somnis en lloc d¡¯aire i anaven sense rumb d¡¯una banda a l¡¯altra¡±. Aix¨ª els va observar F. Scott Fitzgerald des de la talaia de la seva pr¨°pia experi¨¨ncia convidat a les festes inigualables del Long Island nord-americ¨¤ que va transitar El gran Gatsby.

Tota evocaci¨® a aquells temps decorats amb art d¨¦co, subjugats per la m¨¤gia del cinema i acompanyats per l¡¯incipient poder de la r¨¤dio sol anar acompanyada per una banda sonora a ritme de xarleston. Una melodia enganxosa que obliga a fer moviments regulars de cames i bra?os i que va tenir un impacte social tan fort com breu. El s¨ªmbol d¡¯uns moments estel¡¤lars que pretenien enterrar amargors, encomanar alegries i potenciar esperances. I tot i que han estat reprodu?ts fins a la sacietat tamb¨¦ pel paper de la m¨¤fia i la llei seca nord-americanes, l'advertiment que van destil¡¤lar no ha declinat. Tampoc com a exemple del que van anomenar deteriorament moral. Per aix¨°, aquell primer per¨ªode d¡¯entreguerres, seguit per la dram¨¤tica Gran Recessi¨®, es va convertir alhora en inspiraci¨® liter¨¤ria, que rellegida ara, m¨¦s que evocar, espanta pels f¨¤cils paral¡¤lelismes que s'hi poden establir. All¨¤ va comen?ar a plorar Stefan Zweig el seu m¨®n d¡¯ahir que avui observem com un potencial pre¨¤mbul a una nova narraci¨®. La del model pol¨ªtic, econ¨°mic i social que s¡¯ensorra. La pauta que ha marcat el nostre rumb durant els ¨²ltims i generosos 70 anys.

Karl Marx ens va ensenyar que la hist¨°ria succeeix dues vegades: la primera com una trag¨¨dia i la segona com una miserable farsa. Seguint aquesta premissa, i tenint en compte les sessions del doble debat d¡¯investidura amb les seves recurrents refer¨¨ncies a Aza?a, fins i tot per part d¡¯una dreta irredempta, qualsevol observador estranger coneixedor del comportament dels nostres avantpassats es podria preguntar si no som avui davant del segon sup¨°sit marxista. Perqu¨¨ les ess¨¨ncies p¨¤tries han substitu?t els projectes pol¨ªtics i l¡¯intent de patrimonialitzaci¨® de la figura del cap de l¡¯Estat i del marc legal inalterable ha doblegat la toler¨¤ncia negant, alhora, la base mateixa de la democr¨¤cia liberal per part dels qui diuen que s¡¯hi emparen. I aquesta ¨¦s la trampa dial¨¨ctica a la qual ens han acostumat esperant que a for?a de repetir convertim en virtut el que ¨¦s un defecte. Mentrestant, els insults i les desqualificacions que tampoc eren nous s'han imposat a les propostes imprescindibles per debatre les raons d¡¯un present f¨¤cilment alterable davant del dubte permanent d¡¯un futur angoixant.

?s evident que no estem en condicions de reproduir el malbaratament que es va viure ara fa 100 anys en el mateix per¨ªode de temps. Potser podr¨ªem si n¡¯invert¨ªssim els efectes. Perqu¨¨ la gran crisi es va avan?ar i encara en patim les conseq¨¹¨¨ncies. Perqu¨¨ la seva infer¨¨ncia ha provocat la l¨°gica alteraci¨® social, que al seu torn ha mogut el paisatge pol¨ªtic. I perqu¨¨ al final el resultat ¨¦s el d¡¯un m¨®n en inestabilitat permanent fomentada alhora per uns l¨ªders cada dia m¨¦s proclius a oferir solucions simples a problemes complexos per insist¨¨ncia en?les xarxes socials. Vet aqu¨ª els diversos Trump que monopolitzen l¡¯escena i els seus rivals que l¡¯emulen amb menys gr¨¤cia que encert i que semblen empesos a aplicar la llei del tali¨® perqu¨¨ ja sabem com rivalitzen els buscabregues.

Amb aquest panorama comen?a a caminar el primer govern de coalici¨® i d¡¯esquerres de la renovada democr¨¤cia espanyola. No ¨¦s poca cosa. Amb la voluntat de donar un gir imprescindible a una situaci¨® enquistada des de tots els angles analitzables. Amb la necessitat d¡¯il¡¤lusionar una societat cansada de tants desprop¨°sits acumulats. Amb l¡¯obligaci¨® de posar al dia un pa¨ªs que presumeix de m¨¦s del que fa i, a vegades, de menys del que ¨¦s. Amb l¡¯exig¨¨ncia de salvar els mobles d¡¯un sistema que la dreta m¨¦s enconada i descarada pret¨¦n fustigar mentre els seus cong¨¨neres, acovardits, la deixen campar. ?s el somni de bona part d¡¯una ciutadania expectant que, com al Gran Gatsby, pot semblar-li tan proper que dif¨ªcilment el pot deixar d'abastar. ?s clar que no dep¨¨n nom¨¦s d¡¯ells. En cas contrari, i seguint la l¨ªnia de F. Scott Fitzgerald, podem continuar avan?ant treballosament, barques contra corrent, en regressi¨® i sense pausa cap al passat.