Festes de foc i carn

El calendari que duu a l¡¯hivern muda, canvia i adesa la pell geogr¨¤fica i humana, els sons, olors, sabors i colors del pa¨ªs i del paisanatge. L¡¯aire del cel i la boira baixa, per redols, fan olor de nit cremada i fumada, de carn i greix torrats: sobrassada/llengonisa, ventresca, xulla, llom, botifarrons. Fetes i fets, congregaci¨®, menjar, foc i gent; molts de dimonis, molts, i alguns cants vells amb el ronc mascle de la ximbomba.

L¡¯excusa de la gran cosa neix als temps dels antics per¨° te gui¨® i maquillatge nous, coses de sants barbuts i bestiar, l¡¯¨¨poca de pors, pestes i temor del fred. Emper¨°, els costums revenen amb les festes de carrer i la bull¨ªcia generalment; esdevenen empeltats i multiplicats en multitud. ?s una tradici¨® de fa poc, una interpretaci¨® universal del costumari d¡¯una societat tancada.

L¡¯¨¨xit creixent sembla imantat en la compet¨¨ncia entre pobles ve?nats, i s¨®n cerim¨°nies de gentades, d¡¯un lluny¨¤ motiu religi¨®s, un fet emparat per les parr¨°quies emper¨° consagrat arreu potser per la divulgaci¨® televisiva. La finestra i el mirall d¡¯IB3 hi t¨¦ a veure: Aquesta globalitzaci¨® illenca passa pel focus pag¨¨s real de sa Pobla i gira per Manacor, Muro, Art¨¤, Algaida... El pi de Pollen?a i els tres tocs de Ciutadella s¨®n cerimonials apart. Palma ¨¦s la gran mescladissa.

Sembla una optimista gran contradicci¨® contempor¨¤nia. Aquesta explosi¨® comunal folkl¨°rica de pagesia, de cultura popular per massiva, passa enmig del proc¨¦s de devastaci¨®, l¡¯extinci¨® progressiva i inexorable de les ¨¨poques d¡¯ahir, aquell domini tranquil i secular del sistema rural, el dur circuit pag¨¨s de la vida i les anyades.

Als paren¨°strics, calendaris rurals de nadius temorosos, hi havia rituals at¨¤vics pagesos que no sempre quadren amb la ret¨°rica i els llibres sagrats. El dia 1 de gener, per Cap d'Any, tamb¨¦ la Mare de D¨¦u de Bonany i Sant Salvador, els foravilers parlaven als arbres perqu¨¨ aquests, agra?ts, donassin m¨¦s bones anyades.

Els protocols eren orals, s¡¯heretaven en secret, com qui rebia el poder de llevar fics, pigues i berrugues, o tenia el do de calmar cremades o picades perqu¨¨ naixia el dia d¡¯un sant; en jorns assenyalats segons la lluna vella o nova tamb¨¦ era (i toca) la poda i el sembrar. Les esgl¨¦sies reunien oficis d¡¯uncions d¡¯oli pel coll, cendra pel front, i benediccions per totes les parts del cos i per sempre; i panets contra els llamps.

Els darrers protagonistes d¡¯aquesta hist¨°ria que va n¨¦ixer quasi fa un mil¡¤lenni miren i torren devora el jovent els seus pen¨²ltims botifarrons, vinclats i dignes, amb mans arrufades i ullets petits. Viuen aquesta renaixen?a d¡¯indefinida identitat just devora i mesclats amb els urbans. S¡¯escalfen i torren all¨¤ on cremen troncs dels seus arbres que moren drets (ametlers emmalaltits). La cremaci¨® del frac¨¤s, un fester, un funeral festiu.

Els esdeveniments ¡ªfoguerons, i menjar, balls i cants populars¡ª, municipals, corals del mes de gener, semblen com una completa de celebraci¨® i un r¨¨quiem avan?at, perllongat. Reneix un relat social una mica col¡¤lectiu de bull¨ªcia i menjar dominant de ress¨° religi¨®s, lit¨²rgic, on els dimonis s¨®n immensa majoria.

Enmig del cam¨ª de la mudan?a, entre els arguments de les festes espor¨¤diques que reprenen, s¡¯intueix, s¡¯evidencia, una lenta substituci¨® social de protagonistes i veus, per sectors i no sols agr¨ªcola o de la part forana.

El cant vell d¡¯una llengua antiga s¡¯expressa amb majoria juvenil i instrucci¨® anciana als pobles emper¨°, a les capitals i als nuclis dels perfils tur¨ªstics la llengua que era pr¨°pia ha reculat i ¨¦s minoria en l¡¯¨²s p¨²blic.

Els canals emocionals de festa compartida ultrapassen ara ¡ªi sempre¡ª els sentiments originaris i m¨¨todes convencionals, l¨°gics. S¨®n fets mesclats, gaireb¨¦ un engany al regne del sentits. Torrar carn en un foguer¨® comunal, a unes graelles improvisades, amb flamades desfermades, i massa f¨²ria de calor, sol carbonitzar, cremar, secorrar les viandes del porc.

La boca, la llengua, el paladar i els metges molts de cops s¡¯escarrufen en el que ¨¦s un dels subjectes de l¡¯esdeveniment. La festa del foc i la torrada no ¨¦s un acte gastron¨°mic ni gastros¨°fic, o gastrol¨¤tric, segons els cl¨¤ssics premoderns. ?s una manifestaci¨® contradict¨°ria, entre ressons neotribals i reuni¨® buida d¡¯indument¨¤ria social.

Per ventura els focs de carrer controlats i, per sobre, el ronc de les ximbombes i el bell gemec de les veus met¨¤l¡¤liques dels cantaors vells i novells, on sa Pobla comanda, ¨¦s d¡¯all¨° m¨¦s bell, la finestra oberta a la caverna. Bull la jovenesa i els granats al fred i al caliu de les tradicions micropopulars ara agentades, repetides, copiades, potser neofestes de trull i crit, de suc i torrat, rituals.