Aquestes s¨®n les 800 empreses joves que creixen m¨¦s r¨¤pid a Espanya

Una ag¨¨ncia de viatges, una constructora, un restaurant o una aplicaci¨® m¨°bil. No importa el sector, centenars de negocis han aconseguit ser campions de creixement en els ¨²ltims tres anys a Espanya, segons un llistat elaborat per Iberinform, del grup Cr¨¦dito y Cauci¨®n. Creuant dades del Registre Mercantil, han identificat 834 empreses gasela, amb menys de cinc anys de vida, que creixen m¨¦s d'un 20% cada exercici dels tres ¨²ltims i facturen m¨¦s de mig mili¨® d'euros amb una plantilla superior als deu treballadors.

S¨®n pimes que no saben caminar, nom¨¦s corren. ¡°El seu valor col¡¤lectiu rau en la capacitat per dir-nos on s¨®n els n¨ªnxols de creixement econ¨°mic. I la resposta pot sorprendre'ns: a Espanya, les gaseles continuen operant en sectors tradicionals. Nom¨¦s una minoria treballen en els sectors m¨¦s innovadors, com el comer? electr¨°nic, les TIC o la biotecnologia¡±, diu Ignacio Jim¨¦nez, director d'Iberinform.

La primera de la classificaci¨®, Travelperk, la va fundar a Barcelona el 2016 l'israeli¨¤ Avi Meir i el salvadorenc Javier Su¨¢rez, extreballadors de Booking que van trobar en els viatges d'empresa un nou n¨ªnxol de mercat. ¡°L'any passat va ser realment fort per a nosaltres. Vam continuar creixent, vam passar de 155 a 433 treballadors, vam obrir una segona oficina a Barcelona i vam tancar una ronda de finan?ament de 104 milions¡±, explica Meir. Amb una facturaci¨® de 44 milions el 2018, aquest any es plantegen llan?ar m¨¦s productes al voltant dels viatges d'empresa.

S¨®n el doble de grans que la segona companyia m¨¦s r¨¤pida, la constructora Vertebra, una enginyeria fundada a Madrid per persones que feia 20 anys que treballaven al sector, per¨° que van decidir donar un altre enfocament a un negoci tradicional. ¡°El model habitual es basa en la subcontractaci¨® d'una obra amb una subhasta entre els prove?dors. Nosaltres l¡¯hem capgirat, les nostres ofertes tenen m¨¦s certesa, cosa que ens ha ajudat a tenir una cartera de contractaci¨® de 50 milions¡±, diu Javier C¨®rdoba, el conseller delegat i soci. De vegades ¨¦s conegut, per¨° d'altres el mercat ¨¦s una p¨¤gina en blanc. Li passa a Wallbox, una empresa fundada per exempleats de Tesla, Enric Asunci¨®n i Eduard Casta?eda, que es dedica a dissenyar, produir i distribuir carregadors per al cotxe el¨¨ctric. ¡°Vam veure la necessitat per a altres fabricants de cotxes de crear solucions intel¡¤ligents per a casa, que permetessin carregar m¨¦s r¨¤pid, estalviar diners¡±, explica Asunci¨®n. En quatre anys han aconseguit ser presents a Europa i ara a la Xina. ¡°Els nostres fonaments s¨®n en el producte, molt diferencial, que realment ¨¦s molt millor del que hi ha al mercat, aix¨° et dona un avantatge¡±.

El producte tamb¨¦ ¨¦s la pedra filosofal per a Elparking, una aplicaci¨® que prova de ser ¡°el copilot del cotxe, amb una utilitat per pagar serveis com l¡¯ORA, per¨° tamb¨¦ relacionats amb la conducci¨®¡±, defineix Enrique Dom¨ªnguez, el director de l¡¯empresa. En pocs anys han aconseguit 1,3 milions d'usuaris, dels quals 485.000 han fet una transacci¨® en els ¨²ltims tres mesos.

Ram¨®n Gonz¨¢lez Cambray, director de l¡¯MBA de la UOC, creu que s¨®n pimes amb visi¨® i recorregut. ¡°Amb tanta compet¨¨ncia i globalitzaci¨®, el que acaba definint una empresa gasela ¨¦s l'efici¨¨ncia dels processos. Un repte clau ¨¦s la innovaci¨®, a trav¨¦s de la digitalitzaci¨® ofereix oportunitats de negoci. I encara que no siguin 100% digitals, segur que en el creixement de l¡¯empresa aquest aspecte t¨¦ una incid¨¨ncia important¡±.

Molts models digitals busquen escalar, multiplicar els clients que tenen. De vegades oblidant el benefici. Confien que perdre ¨¦s el primer pas per guanyar. Luis P¨¦rez del Val, fundador i conseller delegat de Lola Market, un sistema de compra on line en supermercats, diu que aquest tipus de negocis nom¨¦s tenen sentit si s'expandeixen a la velocitat de la llum. La seva primera empresa de casaments on line, Bodaclick, va arribar a cotitzar al MAB i va acabar en liquidaci¨®. ¡°Has d'aprofitar la globalitat que t'ofereix Internet. Vals molt m¨¦s com m¨¦s perds. Li va passar a Amazon, que va tardar molts anys a donar beneficis.¡± Del Val es guia per les noves m¨¨triques que regnen al m¨®n virtual: tr¨¤nsit, nombre d'usuaris, visites, seguidors... La rendibilitat sembla perdre's de vista, encara que potser no tant. ¡°Per mi tamb¨¦ ¨¦s fonamental saber que estic guanyant en cada comanda¡±, recorda.

¡°El creixement ¨¦s complicat, porta desordre, ho has d¡¯anar procedimentant tot per respondre al volum¡±. El model Lola Market ¨¦s conegut i replicat per molts d'aquests nous negocis. S¨®n un agregador: no tenen ni repartidors ni botigues, nom¨¦s els connecten a trav¨¦s d'una plataforma que desemboca en el client. Els seus personal shopper s¨®n, com defineix P¨¦rez, ¡°independent contraactor¡±. Tradu?t al catal¨¤, els seus repartidors s¨®n aut¨°noms. La plataforma cobra per cada comanda que fa l'usuari i rep del supermercat un percentatge pel volum facturat. Ingressa per totes dues parts.

Finan?ar el ma¨®

Housers, nascuda el 2015, tamb¨¦ ¨¦s filla de la tecnologia. Es dedica, explica Juan Antonio Balc¨¢zar, el conseller delegat i fundador, al crowfunding immobiliari: captant capital per finan?ar obres. En la conversa apareixen les paraules m¨¤giques de la nova economia: rondes de finan?ament. ¡°Captem capital a trav¨¦s de les rondes, arribem fins a cinc milions¡±. El seu model permet, a trav¨¦s d'una plataforma senzilla, que qualsevol es converteixi en un inversor-promotor. Nom¨¦s calen 50 euros. ¡°Hem finan?at 265 projectes, portem m¨¦s de 110 milions captats, ja hem tancat 65 obres amb una rendibilitat mitjana del 9,22%¡±. Housers cobra al promotor que necessita la liquiditat i tamb¨¦ rep diners dels inversors.

Encara que de vegades no es tracta d'innovar amb una idea de la nova economia: n'hi ha prou amb aconseguir tirar endavant un negoci de tota la vida amb treball i visi¨®. Gregorio Rodr¨ªguez ¨¦s un dels dos socis de Jiroca, un restaurant a Villafranca del Campo, Terol. ?s a l'autovia A-23, que connecta Val¨¨ncia amb Fran?a per l¡¯Arag¨®, enmig del no-res. Per¨° ofereix uns 200 ¨¤pats diaris, t¨¦ servei d'aparcament, dutxes per als camioners i una barra de 14 metres plena d'entrepans, tapes i pintxos acabats de fer. ¡°Fugim de l'autoservei, del menjar r¨¤pid. Dediquem molt temps a confeccionar els horaris, els procediments de neteja i l¡¯atenci¨® del client.¡± Parla amb passi¨® dels seus treballadors. ¡°?s dificil¨ªssim aconseguir tenir aqu¨ª 32 persones, quan est¨¤s envoltat de poblacions de 200 habitants a tot estirar. Hem fet plans de formaci¨® cont¨ªnua, fins i tot d'idiomes.¡±

La formaci¨® ¨¦s el punt fort d'una altra gasela, l'escola Cefes de Saragossa. Uns 6.000 alumnes passen per les seves classes presencials o virtuals. ¡°Que com es creix? Fent malabars. Fa quatre anys que vam comen?ar i som 50 persones¡±, explica Luis Gonz¨¢lez, el propietari. Cada tres mesos explica als seus treballadors com van els comptes i reinverteix tot el que guanya. El 2018 ja facturava 1,5 milions.

Encara que no tot ¨¦s un cam¨ª de roses. A la constructora Taresco fan la llista de les dificultats que han de superar les pimes, en el seu cas al sector constructor: un context econ¨°mic dif¨ªcil, escassa inversi¨® p¨²blica, p¨¤nic inversor privat, acc¨¦s a finan?ament restringit per l'escassa confian?a dels bancs, pagaments a prove?dors a curt termini i cobraments de clients a llarg termini, morositat recurrent, impostos elevats, cap ajuda p¨²blica i escassos avantatges fiscals per a empreses de nova creaci¨®. De coses similars es queixa Pedro Aranda, que t¨¦ una petita empresa de fontaneria a Granada, Ofiteca. ¡°Hem comen?at a treballar per a clients potents. ?s dif¨ªcil mantenir un nivell alt de qualitat i donar servei de certa confian?a. Als bancs els has de presentar uns comptes realistes, perqu¨¨ sense diners no podem fer res.¡± La seva pedra a la sabata est¨¤ en les devolucions de l'IVA. ¡°Hisenda tarda molt¨ªssim temps [a reemborsar-les], i si no tens m¨²scul financer, no pots cr¨¦ixer¡±.

I sense un capital inicial important tamb¨¦ ¨¦s dif¨ªcil arrencar. ¡°Quan vols ser disruptiu en un mercat, pots ser un emprenedor que se la jugui amb els seus diners o acudir al capital de risc¡±, xifra Enrique Dom¨ªnguez. Diu que aquest ¨²ltim model t¨¦ un risc m¨¦s bo. ¡°Moltes multinacionals estan creant filials amb gent molt preparada o es posen en contacte amb emprenedors perqu¨¨ les seves empreses creixin dins de la matriu, acollint-la. Es beneficien que en una start-up el nivell de burocr¨¤cia ¨¦s molt m¨¦s baix¡±.

Pot ser que de les 834 empreses identificades en el r¨¤nquing, moltes morin. Per¨° pot ser que d'altres siguin les multinacionals del futur. Les que saben que, ¡°si l'oportunitat no et crida, el millor ¨¦s construir una porta¡±.