L¡¯ap¨°stata davant l¡¯inquisidor

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Llu¨ªs Trapero, ja estava consagrat com el gran ap¨°stata de l'heretgia secessionista, unilateralista i il¡¤legal: renegat, encara que mai ho hagu¨¦s professat.

Aix¨ª es va evidenciar el 15 de mar? davant del Suprem, quan va revelar que, dos dies abans de la declaraci¨® d'independ¨¨ncia, s'havia ofert a l'autoritat judicial catalana per detenir el president de la Generalitat i tots els seus consellers. Amb tarann¨¤ sobri, prec¨ªs i massa prolix, ahir dilluns va ampliar la seva dist¨¤ncia davant l'intent rupturista. En quatre episodis. Un, va qualificar de ¡°barbaritat¡± la primera declaraci¨® parlament¨¤ria del proc¨¦s (9-11-2015) en qu¨¨ la Cambra s'insubordinava a les decisions de l'Estat, sobretot a les del Tribunal Constitucional.

Dos, va atribuir la dimissi¨® del conseller Jordi Jan¨¦ a la seva incomoditat amb ¡°els actes il¡¤legals que estava proposant el Govern¡±. Tres, va relatar la conversa que va tenir amb el secretari de l'Executiu catal¨¤, Joan Vidal de Ciurana, un any abans del refer¨¨ndum de l'1-O:

¡ªOn sereu els Mossos si hi ha una doble legalitat? ¡ªli va demanar.

¡ªLa doble legalitat no existeix. O hi ha una llei o una altra, i els Mossos serem amb el que diguin els jutges ¡ªva replicar.

I quatre, va explicar la seva ¡°conversa irada¡±, en defensa de l'autonomia del cos policial, amb l'avui condemnat Jordi S¨¤nchez el 20 de setembre del 2017 a la concentraci¨® davant d'Economia: ¡°Tu a mi no em dius com es munta un dispositiu [policial]¡¯, li vaig dir. I li vaig penjar¡±.

L'aplom del policia va desmuntar la bel¡¤liger¨¤ncia del tinent fiscal, Miguel ?ngel Carballo. Va gastar totes les t¨¤ctiques. Va mantenir l'acusaci¨® de rebel¡¤li¨® quan no n'hi va haver, segons el Suprem, ni caps condemnats per aquest delicte. Va buscar arraconar-lo confonent dates i dades. El va interrompre en cada resposta. Va voler que es fes un embolic amb frases que li atribu?a i que ell no va dir. I ni aix¨ª. El to inquisitorial de l'interrogatori no va venir per aquests trucs de picaplets veter¨¤, sin¨® pels seus silencis. ?s curi¨®s que la Fiscalia ¡ªtamb¨¦ va passar al Suprem¡ª prejutgi que els eventuals errors policials sempre procedeixen del mateix cos, i mai fa preguntes als altres.

Aix¨ª, Carballo s'estranyava ¡ªl¨°gic¡ª que els cotxes de la Gu¨¤rdia Civil fes hores que estiguessin envoltats per manifestants, amb armes a dins. ¡°No li va semblar greu?¡±, va apuntar a Trapero. Per¨° ni ell ni cap fiscal ha preguntat en aquests processos per qu¨¨ la Gu¨¤rdia Civil les va deixar all¨¤. I si hi va haver arrestos per descontrol de material tan sensible: el reglamentari.

Al fiscal tamb¨¦ l'escandalitzava que hi hagu¨¦s poca dotaci¨® dels Mossos al lloc dels fets: correcte. Per¨° no li va interessar l'explicaci¨® que la policia auton¨°mica catalana estava a la lluna de Val¨¨ncia perqu¨¨ ning¨² li hi havia ni tan sols anticipat ¡ªfins i tot sense detalls¡ª que hi hauria alguna operaci¨® clau aquell dia al centre de Barcelona.

I s'esfor?ava a recriminar al major que els Mossos no garantissin la sortida digna de la comitiva judicial, per¨° sense escoltar que era aquesta la que es retardava ¡°perqu¨¨ la Gu¨¤rdia Civil tenia problemes per clonar un ordinador¡±, com va detallar Trapero.

Aix¨ª que els principis d'¡°imparcialitat¡± i ¡°proporcionalitat¡± de l'Estatut Org¨¤nic del Ministeri Fiscal (llei 50/1981, articles 2, 5 i 7) van brillar per la seva abs¨¨ncia.