N¨²ria Pradas guanya el Ramon Llull viatjant als inicis del m¨®n de Disney
L¡¯escriptora obt¨¦ els 60.000 euros del premi amb la hist¨°ria d¡¯una jove que s¡¯obre pas en el pioner i mascul¨ª m¨®n de l¡¯animaci¨® als anys trenta
Una trama fict¨ªcia, per¨° amb un rigor¨®s substrat sociohist¨°ric i algun personatge real, si pot ser ambientada als anys vint i trenta, vistos avui des de la daurada nost¨¤lgia pel que simbolitzen d¡¯un m¨®n i uns valors que la Guerra Civil espanyola o la Segona Guerra Mundial van dinamitar. Aquest marc concret de novel¡¤la amb rerefons hist¨°ric, amb hist¨°ries de superaci¨® i certa c¨¤rrega emotiva, ¨¦s un notable fil¨® editorial. I en aquesta mateixa mina ha explorat amb cert ¨¨xit l¡¯escriptora N¨²ria Pradas, que hi insisteix a Tota una vida per recordar, les perip¨¨cies d¡¯una jove que decideix obrir-se cam¨ª en el pioner i mascul¨ª m¨®n dels inicis dels estudis d¡¯animaci¨® de Disney, obra amb la qual ha obtingut el 40¨¨ premi Ramon Llull de novel¡¤la, un dels m¨¦s ben dotats de les lletres catalanes (60.000 euros) i, sens dubte, el de m¨¦s difusi¨® internacional perqu¨¨ implica que es tradueixi al castell¨¤, l¡¯itali¨¤ i el portugu¨¨s, a trav¨¦s de segells vinculats al Grup Planeta, convocant del guard¨®.
¡°?s la lluita d¡¯una dona pel seu somni de ser animadora de dibuixos, de donar vida i ¨¤nima a unes creacions en un m¨®n on no passaven d¡¯entintar i pintar¡±, descriu Pradas (Barcelona, 1954) el seu personatge Sophie Simmons, que, amb tot just 16 anys, deixa la seva fam¨ªlia a la Nova York del 1932 per saltar a Los Angeles en plena depressi¨® despr¨¦s del crack del 1929. En realitat, Simmons s¡¯inspira en dues de les animadores pioneres als estudis Disney, Mary Blair i Retta Scott, als anys quaranta i que l¡¯autora ha avan?at una mica en el temps. Qui la va posar sobre la pista d¡¯aquestes dones va ser la seva filla, que treballa en aquest m¨®n de l¡¯animaci¨® i Pradas el dissecciona en un moment clau que va revolucionar el sector: entre l¡¯aparici¨® de Blancaneu (1937) i Dumbo (1941), on interv¨¦ la jove Simmons.
Durant el proc¨¦s final d¡¯elaboraci¨® d¡¯aquesta ¨²ltima va tenir lloc la primera gran vaga d¡¯animadors, que va durar quatre mesos i va canviar el panorama de l¡¯estudi i d¡¯una manera de fer, ja que si per a Dumbo es van fer servir 1.500 tons de colors, per a la seg¨¹ent tot just van ser 400, de l¡¯artesania a la producci¨® massiva: ¡°Va ser el final d¡¯un Disney amb un model d¡¯empresa familiar a la g¨¨nesi d¡¯una aut¨¨ntica ind¨²stria; es van aconseguir avan?os socials, com la jornada de vuit hores, per¨° tamb¨¦ hi va haver purgues a trav¨¦s d¡¯acomiadaments¡±, contextualitza l¡¯autora, que insisteix que ¡°no ¨¦s una hist¨°ria sobre Walt Disney perqu¨¨ ni hi surt, ¨¦s la hist¨°ria d¡¯un personatge femen¨ª¡±. Novel¡¤la feminista, llavors? ¡°?s feminista si ho entenem com una lluita pels drets de les dones; per¨° no m¡¯agraden les etiquetes i tampoc vull fer un al¡¤legat, tot i que les dones tampoc hem fet tants passos endavant tampoc des de llavors¡±.
¡°Hi ha a la novel¡¤la tres fils, el rerefons hist¨°ric, la vida sentimental de la jove i la lluita sindical, ben descrites i entrella?ades¡±, apunten gaireb¨¦ alhora dos dels membres del jurat, Carles Casajuana i Gemma Lienas, fixant d¡¯alguna manera el terreny literari que ha conreat Pradas des que el 2012 va guanyar el premi Carlemany amb Sota el mateix cel, novel¡¤la crossover que li va permetre passar del m¨®n de la literatura infantil i juvenil (on s¡¯adscriuen bona part de la seva quarantena de t¨ªtols, amb s¨¨ries com les de La tieta Adela i Lul¨² Pecas) al d¡¯adults. ¡°Em va costar fer el salt, per¨° llavors vaig decidir que volia escriure amb ulls de dona, sobre Barcelona i el segle XX: ¨¦s la motxilla vivencial dels meus pares i avis; aqu¨ª nom¨¦s m¡¯he tra?t amb aix¨° de la ciutat¡±, apunta Pradas en relaci¨® amb Tota una vida per recordar, el t¨ªtol de la qual parteix d¡¯una frase que va llegir en la premsa de l'¨¨poca, quan es va estrenar Blancaneu: ¡°Tres anys per fer-la, una hora per veure-la i tota una vida per recordar-la¡±.
L¡¯obra guanyadora, que es publicar¨¤ el 4 de mar? sota el segell Columna, repr¨¨n el to i l¡¯estil de les fins ara escasses novel¡¤les per a adults que ha escrit Pradas, franja lectora a la qual va arribar amb La noia de la biblioteca (2014) i s'hi va consolidar r¨¤pidament amb Somnis a mida (2015), tradu?da a 10 lleng¨¹es (va vendre 20.000 exemplars nom¨¦s en la seva edici¨® alemanya), i ambientada en les vicissituds d¡¯una jove que entra en la m¨ªtica botiga de moda de Santa Eul¨¤lia a la Barcelona del 1926, o a L¡¯aroma del temps (2017), sobre el m¨®n dels perfums al Par¨ªs de fa un segle. Tampoc est¨¤ gens allunyada de La for?a d¡¯un dest¨ª, la novel¡¤lada vida del catal¨¤ d'adopci¨® Jean Leon, amb la qual Mart¨ª Gironell va guanyar el Llull el 2018.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.