Somnis al detall, mis¨¨ries a l¡¯engr¨°s

L¡¯esplendor dels anys vint inaugura Somnis a mida, una novel¡¤la de N¨²ria Pradas que retrata a trav¨¦s de la botiga de moda Santa Eulalia dues d¨¨cades de Barcelona, en qu¨¨ la burgesia va passar vestir a mida a viure la cruesa de la Guerra Civil i la postguerra, que van repartir mis¨¨ries a l¡¯engr¨°s, i sobretot entre la classe treballadora. L¡¯escriptora s¡¯ha inspirat en aquest comer? hist¨°ric, que va organitzar la primera desfilada de moda a la ciutat el 1926, va ser puntal de l¡¯auge de l¡¯alta costura i no va tancar mai les portes, fins ara, que ofereix pr¨ºt-¨¤-porter de luxe en un establiment de tres plantes al passeig de Gr¨¤cia.

Amb el nom fictici d¡¯Andreu Molins, que representa Luis Sans, l¡¯avi de l¡¯actual propietari, Somnis a mida (Columna en catal¨¤, Penguin Random House en castell¨¤) recorre uns anys convulsos a la ciutat a trav¨¦s d¡¯aquesta fam¨ªlia, per¨° tamb¨¦ de les persones que treballaven als magatzems Santa Eulalia, situats inicialment al Pla de la Boqueria. El rerefons ¨¦s real, per¨° totes les hist¨°ries humanes s¨®n inventades. Aix¨ª, la protagonista ¨¦s la Laia Calvet, que coneix la casa des de ben petita. La seva mare n¡¯era treballadora i ella hi va entrar d¡¯aprenent, fins que es va convertir en la directora dels salons.

Entre els vestits de luxe que vestien les senyores durant els feli?os vint i els uniformes militars que va vendre la Santeulalia col¡¤lectivitzada -aix¨ª li van profanar el nom-, el llibre descobreix com eren les relacions de la fam¨ªlia amb els empleats. Pradas, que s¡¯ha reunit amb treballadors jubilats per documentar-se, explica que el propietari ¡°era un home que tothom s¡¯estimava molt, que tenia les seves manies per¨° era molt gener¨®s¡±. L¡¯actual amo, tamb¨¦ Luis Sans, agra?t per l'inter¨¨s de l'escriptora en explicar la hist¨°ria de la casa, no va dubtar en posar-la en contacte amb treballadors jubilats perqu¨¨ li expliquessin com era la vida a Santa Eulalia. La idiosincr¨¤sia de dos d¡¯aquests extreballadors ha fet que mereixessin un paper a la novel¡¤la, explicava Pradas, que els ha convertit en el Germ¨¢n i en Dami¨¤.

Aquests exempleats l¡¯han ajudat a con¨¨ixer l¡¯ambient que es respirava a la botiga, aportant-li moltes an¨¨cdotes, algunes de les quals ha incorporat al llibre, com la visita de Carmen Polo, esposa de Franco. A la novel¡¤la s'explica que l'Andreu Molins, poc amic de r¨¨gims, va delegar el comprom¨ªs de rebre-la en el dissenyador de la casa i cunyat seu, en Ferran Clos. Abans va ordenar amagar les peces m¨¦s cares, perqu¨¨ la senyora Franco tenia fama de marxar sense passar per caixa. Aix¨° s¨ª, tamb¨¦ va patir un bon ensurt a l'ascensor de la botiga, un dels primers de Barcelona, que inoportunament es va espatllar.

Amors prohibits, fills no reconeguts, amistats trencades i relacions imprescindibles formen part d¡¯aquest culebrot que retrata la burgesia i la classe treballadora, amb les seves virtuts i els seus vicis, i deixa sense al¨¨ quan arriba la cruesa de la Guerra Civil i la Dictadura, amb tantes vides truncades i somnis desfets, moltes injust¨ªcies i uns quants aprofitats. Despr¨¦s de patir fins al moll de l¡¯¨®s, i coincidint amb el trasllat al passeig de Gr¨¤cia, la protagonista deixa la ciutat per comen?ar una nova vida, i insufla a la seva infortunada hist¨°ria un bri d¡¯esperan?a.

Referents d'una ¨¨poca

Pel text transiten personatges populars de Barcelona com La Monyos o llocs emblem¨¤tics com el London Bar o el m¨¦s canalla La Criolla. La hist¨°ria de la moda tamb¨¦ t¨¦ les seves mencions, amb una pionera del disseny com la dissenyadora francesa Vionnet, altres cases d¡¯alta costura com El Dique Flotante o Asunci¨®n Bastida, l¡¯Acad¨¨mia Carme Mart¨ª, que va desenvolupar un sistema de patronatge que porta el seu nom, o a la passamaneria Soler del carrer del Pi.

A les sales de la botiga actual encara s'hi conserven vestigis del passat, com una majestuosa escala de fusta fosca i massissa, que es conserva de l'establiment del Pla de la Boqueria i "mereixia la seva escena en el llibre", apunta Pradas. ?s el moment clau en qu¨¨ la Laia Calvet i la Roser Molins, germana de l¡¯amo, es creuen les mirades a trav¨¦s de l¡¯escala despr¨¦s de veure entrar per primer cop a la botiga en Ferran Clos, un tarambana per¨° de bona fam¨ªlia que s¡¯acabar¨¤ convertint en el dissenyador de Santa Eulalia i en membre de la fam¨ªlia.

Una sastreria a mida

Ja ning¨² s'escapa de la confecci¨® en s¨¨rie, per¨° entre les classes adinerades encara hi ha qui vol vestir a mida, perqu¨¨ no hi ha dubte que ¨¦s la manera que un vestit escaigui a la perfecci¨®. A Santa Eulalia hi ha una de les poques sastreries que queden a la ciutat, un taller on hi treballen quinze persones i on encara es fan anar tisores que han retallat molta tela i ploms que tensen les teles com els d'abans. Aquest petit temple d'un temps perdut est¨¤ a la planta baixa de la botiga, i s'hi accedeix per l'escala de fusta que ¨¦s la joia de la casa.

Una botiga amb 173 anys d'hist¨°ria ha hagut de transformar-se v¨¤ries vegades per aguantar, explica Luis Sans, que va agafar les regnes del negoci als 22 anys i va completar el canvi de l'alta costura al pr¨ºt-¨¤.porter de luxe. Actualment, Santa Eulalia t¨¦ un 65% de clients locals i un 35% de fora. A m¨¦s dels vestits a mida, tenen roba per a home i dona de firmes de luxe. Els articles amb m¨¦s sortida s¨®n els complements, sabates i bosses per a butxaques ben plenes. A m¨¦s, a la planta de dalt tenen una cafeteria per als clients, amb una petita i acollidora terrassa.

Per saciar les curiositats dels barcelonins, el dia de Sant Jordi, tres exempleats de la botiga acompanyaran l'autora en una paradeta de llibres que s'instal¡¤lar¨¤ davant de Santa Eul¨¤lia, al passeig de Gr¨¤cia, 93. N¨²ria Pradas (Barcelona, 1954), que fins ara ha escrit m¨¦s de 40 t¨ªtols de literatura infantil i juvenil, es va interessar per la hist¨°ria de Santa Eulalia quan va descobrir la placa que hi ha al Pla de la Boqueria, i va comprovar que cinc generacions han mantingut aquest comer?, obert des del 1843. Per ella, la novel¡¤la ¨¦s la ¡°hist¨°ria d¡¯una Barcelona que ¨¦s com ¨¦s gr¨¤cies a fam¨ªlies que han mantingut l¡¯esperit de la ciutat, malgrat les dificultats¡±. La fam¨ªlia Sans va intuir el 1944 que el futur estava al passeig de Gr¨¤cia. D¡¯all¨¤, no s¡¯han mogut.?