Cosir i construir

Allargant una mica m¨¦s el 2019 pel que va tenir de celebraci¨® dels cent anys de la Bauhaus, conv¨¦ recordar en quin moment i lloc va sorgir l¡¯inter¨¨s institucional de l¡¯art pel disseny industrial i l¡¯arquitectura. L¡¯historiador nord-americ¨¤ Alfred H. Barr, que va dirigir el Museu d¡¯Art Modern de Nova York entre 1929 i 1943, va estar molt atent a la decisiva transformaci¨® de les avantguardes cap a la producci¨® i el disseny. El 1927 va visitar el m¨¦s emblem¨¤tic dels edificis de l¡¯escola alemanya dissenyat per Gropius a Dessau, i, una d¨¨cada despr¨¦s, va organitzar la gran exposici¨® Bauhaus al MoMA. L¡¯establishment nord-americ¨¤, de biaix regionalista, va observar aquell internacionalisme amb una oberta suspic¨¤cia, la qual cosa no va impedir que, en els successius plans de desenvolupament per crear els diferents departaments del museu, Barr aconsegu¨ªs articular les seves idees per al seu museu-rusc, en qu¨¨ ja donava a entendre la connexi¨® entre la Bauhaus i les pr¨¤ctiques dels picapedrers i els arquitectes medievals. La teleologia d¡¯aquesta visi¨® de l¡¯art dins d¡¯una instituci¨®, que no posava en q¨¹esti¨® la integraci¨® de les pr¨¤ctiques art¨ªstiques en l¡¯esfera de la vida quotidiana, s¡¯ha mundialitzat, i avui no hi ha acci¨®, actitud o material que s¡¯exclogui d¡¯aquest vessant historicista, per m¨¦s que convisqui sense torbaci¨® amb altres an¨¤lisis est¨¤tiques del dec¨°rum de les arts.

De la mateixa manera, haur¨ªem de preguntar quins van ser els motius del gran ¨¨xit discursiu, des del punt de vista institucional i pedag¨°gic, del dadaisme, el surrealisme i altres llegats de l¡¯inconscient convertits en una constel¡¤laci¨® de sorprenents objectes i assemblages en el moment de Rauschenberg, Johns, Conner i Kienholz, ¨¦s a dir, dins dels registres de la cultura de l¡¯espectacle, i una mica abans, amb Duchamp, Schwitters, Dubuffet, Rever¨®n i Cornell. En certa manera, el seu triomf ¡ªcom el de la Bauhaus, convertit avui m¨¦s que mai en la versi¨® ultraconsumista del projecte d¡¯art a la producci¨®¡ª ¨¦s el mateix que el de l¡¯arquitectura en els museus, com a revestiment del cub blanc, com a ag¨¨ncia o com a performance. De tot plegat se¡¯n fan ress¨° algunes figures m¨¦s o menys controvertides per¨° reeixides, que tracten l¡¯arquitectura com una pr¨¤ctica disruptiva, ecol¨°gica, c¨ªnica i fins acad¨¨mica.

Nascuts a la d¨¨cada dels setanta, Izaskun Chinchilla, Santiago Cirugeda, Andr¨¦s Jaque, Mireia Luz¨¢rraga i Alejandro Mui?o entenen l¡¯ofici de l¡¯arquitectura com a creaci¨® comunit¨¤ria ¡ªun parlament¡ª i els seus projectes com a objectes pol¨ªtics, transmaterials, ecologitzadors. De Luz¨¢rraga i Mui?o, que treballen sota el segell Takk, s¡¯exhibeix des d¡¯avui a la galeria H2O una retrospectiva amb deu anys d¡¯assemblages materials ¡ªmaquetes, objectes i instal¡¤lacions¡ª que fan servir dispositius evidentment moderns, com ara el marc, la peanya, el dibuix, la fotografia, la maqueta, per¨° amb implicacions ecol¨°giques i feministes, posant en relleu la investigaci¨® material en l¡¯estudi. L¡¯exposici¨® reprodueix el seu espai de treball com un laboratori on experimenten a escala 1:1 els conglomerats materials en una combinaci¨® de funcions divertida i una mica kitsch.

Als professors i alumnes de la Bauhaus se¡¯ls va titllar de marxistes, quan en realitat no havien fet m¨¦s que actualitzar una pr¨¤ctica col¡¤lectiva, relacional, hereva dels entorns de producci¨® artesanal previs a l¡¯edat moderna. Els Takk, com molts estudis d¡¯arquitectura arreu del m¨®n, perpetuen aquesta genealogia que combina all¨° manufacturat/brodat i el high tech. Paradoxalment, els seus assemblages, la majoria ef¨ªmers, entren m¨¦s f¨¤cilment en els circuits art¨ªstics que a la vida pr¨¤ctica, en cas de poder ser ¨²tils en zones d¡¯escassetat, de conflictes b¨¨l¡¤lics o de cat¨¤strofes naturals.