Punyals espirituals de T¨¤pies

¡°Quan submergeixo la planxa de coure en una cubeta d¡¯¨¤cid n¨ªtric, en aquell moment l¡¯¨¤cid ¨¦s el meu ganivet¡±, va dir el 1988 el pintor Antoni T¨¤pies (1923-2012), en un moment en qu¨¨ experimentava amb passi¨® i intensitat, com va fer sempre, amb la calcografia que obtenia despr¨¦s de submergir el metall en la soluci¨® qu¨ªmica per aconseguir el mateix resultat i aspecte que obtenia amb els dits i amb els pinzells, per¨° aquesta vegada amb el l¨ªquid visc¨®s i corrosiu. Entre els temes que va dibuixar en el coure, la majoria dels que formen part del seu corpus que li han donat personalitat i car¨¤cter: la creu, les parts del cos ¡ªsobretot els peus, siluetejats o les petjades¡ª, les xifres, les lletres i els objectes quotidians que evoquen alguns dels temes que li preocupaven com la consci¨¨ncia de viure, el comportament hum¨¤, la relaci¨® amb l¡¯univers, el sexe i la mort.

De tot aix¨° va la sorprenent exposici¨® Antoni T¨¤pies. L¡¯¨¤cid ¨¦s el meu ganivet, que ha obert les seves portes a la Fundaci¨® Antoni T¨¤pies (fins al 24 de maig). ?s sorprenent per la qualitat de les obres i pel fet que T¨¤pies assum¨ªs reptes tan impressionants com crear gravats de dos per dos metres i tres per dos, com la majoria de 20 enormes obres que poden veure¡¯s en els nivells 1 i 2 de la fundaci¨® barcelonina.

¡°T¨¤pies entenia l¡¯art no com un b¨¤lsam, sin¨® com un mitj¨¤ per sacsejar el pensament, com un ganivet per rascar en la consci¨¨ncia de l¡¯espectador¡±, explica N¨²ria Homs, conservadora de la Fundaci¨® T¨¤pies i comiss¨¤ria de la mostra que no ha dubtat a escollir per obrir l¡¯exposici¨® la impressionant Daga, de 1988, en la qual una enorme arma blanca de color negre i empunyada sembla amena?ar a tot aquell que la miri. ¡°Utilitza dos elements de la iconografia budista que tant li agradaven; la daga, que combat la insatisfacci¨® i el sofriment que arrela en el desig, l¡¯aversi¨® i la ignor¨¤ncia i la s¨ªl¡¤laba hum, que s¡¯utilitza en la meditaci¨® amb la finalitat de purificar l¡¯odi i l¡¯agressivitat, i convida a la compassi¨®¡±, explica l¡¯experta.

L¡¯obra, en tons ocres i negre, impacta per la seva for?a i les seves dimensions, com la majoria de les 17 peces que ha cedit la fam¨ªlia del pintor ¡ªemmarcades fins i tot¡ª per a la mostra i que fa un parell de d¨¨cades que no s¡¯exposaven. Totes estan realitzades entre el 1988 i el 1990 i deixen clar com li agradava experimentar a T¨¤pies i no s¡¯acovardia amb el risc. ¡°Les obres mostren la subversi¨® que l¡¯artista va fer de les t¨¨cniques tradicionals per obtenir les mateixes textures que a la pintura¡±, assegura Homs. ¡°Tamb¨¦, el fet de poder tenir una difusi¨® social m¨¦s gran amb la seva obra i que les seves idees i pensaments arribessin a m¨¦s p¨²blic i tinguessin una incid¨¨ncia m¨¦s gran¡±. I recorda: ¡°Per al cartell de la Merc¨¨ del 2002 va escriure quatre paraules: Cantar, con¨¨ixer, estimar, servir, perqu¨¨ per a ell l¡¯art d¡¯avantguarda havia d¡¯estar al servei de la societat¡±.

Totes les obres que poden veure¡¯s en aquest nivell 1, on s¡¯han recuperat dues de les parets que es van eliminar en l¡¯exposici¨® de postals d¡¯Oriol Vilanova el 2017, s¨®n ¡°tan tapianes¡±, comenta Homs, com la primera i no hi ha dubte de qui ¨¦s el seu creador. ¡°En la majoria va haver d¡¯utilitzar enormes planxes que no s¡¯ajustaven a l¡¯est¨¤ndard. El mateix va passar amb el paper, per¨° T¨¤pies, lluny d¡¯ocultar-ho ho potencia i ho deixa al descobert¡±. Com a Gran tr¨ªptic, de 1990, en el qual numera cada un dels trossos i escriu un enorme ¡°Tres¡±, o en D¨ªptic, de 1988 en la qual ¡°deixa visibles els punts de sutura col¡¤locant cinc trossos de bena que uneix els dos enormes papers¡±.

En el nivell 2 es pot veure un v¨ªdeo de 60 minuts que va fer la BBC en aquests anys en qu¨¨ es veu el pintor al seu taller creant, fins i tot, algunes d¡¯aquestes obres. Tot un document que permet veure en acci¨® un dels grans creadors de l¡¯art catal¨¤. Tamb¨¦ diverses obres que formen part de tres llibres d¡¯artista. Dues de 1988 s¨®n de la publicaci¨® que T¨¤pies va fer quan va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, en la qual va llegir un discurs titulat, Art i espiritualitat. Una declaraci¨® de principis i d¡¯intencions, com la majoria de les seves compromeses obres.