¡°El Liceu vol ser un centre de les arts amb l¡¯¨°pera com a subjecte central¡±

Un Liceu que connecti m¨¦s amb la vida real, amb els temes que preocupen la societat actual, com el maltractament a la dona, la sostenibilitat o la revoluci¨® tecnol¨°gica, i que es vegin i sentin en les representacions d'¨°pera. Un teatre que no es limiti a reprogramar t¨ªtols reconeguts de la l¨ªrica i que acompanyi els abonats tradicionals, i els que es volen captar, a con¨¨ixer nous autors i obres. I un teatre, amb 173 anys de vida, que aspiri ¡°a convertir-se en un centre de les arts amb l'¨°pera com a eix central¡±, en paraules de V¨ªctor Garc¨ªa de Gomar, director art¨ªstic del teatre de la Rambla des del setembre despr¨¦s de guanyar el concurs que va convocar el Liceu i que substitueix en el c¨¤rrec?Christina Scheppelmann.

Garc¨ªa de Gomar (Barcelona, 1975) viu i ha viscut la m¨²sica des dels dos costats de l'escenari. M¨²sic ¨Camb la carrera de piano, i anys de viol¨ª i violoncel¨C i bar¨ªton ¨Cva debutar professionalment¨C va decidir passar a l'altre costat de l'escenari en comprovar que la carrera en la l¨ªrica li exigiria molts anys. ¡°Vaig decidir quedar-me el m¨¦s a prop possible dels artistes¡±, explica. Va ser un dels responsables de la creaci¨® de l'Auditori de Girona ¨C¡°des de la col¡¤locaci¨® de les cadires fins a la programaci¨®¡±, concreta¨C i va aterrar al Palau de la M¨²sica el 2012 ¨Ctres anys despr¨¦s del fiasco del cas Millet¨C i, juntament amb Joan Oller, ha estat responsable del rescat, primer, i el renaixement, despr¨¦s, del Palau. ¡°Aix¨° del Liceu ha estat una oportunitat, el projecte que vaig presentar va agradar i vaig ser l'escollit per davant de noms m¨¦s il¡¤lustres que el meu, i m¨¦s ex¨°tics¡±, explica respecte a la seva elecci¨®.

Ha tingut mesos per veure si les idees centrals del seu projecte casaven amb les possibilitats pressupost¨¤ries del Liceu, que vol arribar als 50 milions d'euros de pressupost i confia per fer-ho en la complicitat de les administracions i de la societat civil catalana. ¡°El teatre ja est¨¤ en la postcrisi i una vegada superat aquest per¨ªode cal reconnectar amb el p¨²blic actualitzant t¨ªtols que interpel¡¤lin en el debat d'avui. I amb una s¨¨rie de figures reveladores del panorama internacional¡±, desgrana. Com, per exemple, el carism¨¤tic director Gustavo Dudamel ¨Cel coneix b¨¦ per la seva estreta relaci¨® amb ell al Palau de la M¨²sica¨C, que es posar¨¤ al capdavant de l'orquestra del Liceu en una versi¨® de la Flauta m¨¤gica de Mozart en una producci¨® del director d'escena brit¨¤nic Simon McBurney, ¡°amb el tenor Javier Camarena i N¨²ria Rial, una de les nostres veus que ja ha triomfat internacionalment i que debutar¨¤ al Liceu¡±.

Un canvi de rumb en el qual s'introdueix l'artista resident en la figura d'?lex Oll¨¦, fundador de la Fura dels Baus. Oll¨¦, que ja ha dirigit produccions d'¨¨xit al Liceu, com Quartett, una ¨°pera contempor¨¤nia de Lucca Francesconi. El dramaturg ha signat per quatre temporades amb el teatre i tindr¨¤ al seu c¨¤rrec quatre t¨ªtols, dos dels quals seran reposicions de muntatges i dos de nous. ¡°Un dels que es reprogramar¨¤ ser¨¤ la Norma?de Bellini en la producci¨® del Covent Garden. Una de les noves produccions ser¨¤ Lady Macbeth de Mtsensk, de Dmitri Xostak¨®vitx, amb Josep Pons, i amb la qual vam inaugurar una de les temporades dels propers anys¡±. Oll¨¦, a m¨¦s, ser¨¤ una de les quatre veus que disseccionar¨¤ les futures temporades, a m¨¦s de la de Garc¨ªa de Gomar, el director/gerent Valent¨ª Oviedo?i el mestre Joan Pons. ¡°Creiem que els lideratges unipersonals ¨¦s un model anacr¨°nic i que es pot treballar millor en una taula de cocreaci¨®¡±, apunta.

Un equip que tamb¨¦ ha decidit rescatar noms de l'escena catalans amb reconeixement universal i que en els ¨²ltims anys no han tingut pres¨¨ncia al Liceu, com Calixto Bieito o el tamb¨¦ membre de la Fura?Carlus Padrissa, que portar¨¤ a l'escenari l'¨°pera Karl V, d'Ernst Krenek. ¡°Una producci¨® d'escena amb l'artista visual Lita Cabellut. Una exhibici¨® de llum i acrob¨¤cia que fa fascinant el muntatge d'una ¨°pera musicalment complexa¡±, destaca el director art¨ªstic del Liceu, conven?ut que el futur dels teatres d'¨°pera passa per explorar nous l¨ªmits. ¡°Cal revisitar el repertori i les obres fonamentals, per¨° cal ampliar el c¨¤non amb nous autors i formes. El teatre ha de ser prescriptor. Per descomptat que hi haur¨¤ Puccini, Verdi i Wagner, per¨° a aquests compositors indispensables cal afegir-hi els nous, com George Benjamin¡±.

El Liceu tamb¨¦ vol que almenys un t¨ªtol de cada temporada tingui artistes pl¨¤stics com a protagonistes i amb aquesta idea ha convidat William Kentridge, amb la seva producci¨® de l'¨°pera Wozzeck, d'Alban Berg, que es va estrenar fa tres anys al festival de Salzburg. Garc¨ªa de Gomar assegura que Liceu continuar¨¤ sent el teatre que acull les grans veus de la l¨ªrica internacionals: ¡°Per descomptat que seguirem tenint Anna Netrebko, Piotr Beczala o Javier Camarena, per¨° no podem deixar de tenir valors nostres que triomfen fora, com Marta Mateu i N¨²ria Rial¡±.