El somni verd de Gaud¨ª

Don Eusebio G¨¹ell y Bacigalupi, propietario de la parte alta de la finca de can Muntaner de Dalt y de la finca can Coll y Pujol, situadas en la Monta?a Pelada [...] deseando urbanizar los terrenos que comprenden dichas fincas ha estudiado el plan que presenta al Excelent¨ªsimo Ayuntamiento para su aprobaci¨®n. [¡­][...] Teniendo en cuenta todo esto se ha proyectado como un parque en el que los paseos, caminos y atajos servir¨¢n de calle, y en el que habr¨¢ jardines, bosques, y dem¨¢s servicios generales, y en el que se diseminar¨¢n las casas, precisamente aisladas, rodeadas cada una de su jard¨ªn, y con sus paseos y caminos particulares. Su nombre ser¨¢ Park G¨¹ell¡±.

Eusebi G¨¹ell (1846-1918) adre?ava el 26 d¡¯octubre de 1904 una mem¨°ria a l¡¯alcalde de Barcelona en qu¨¨ sol¡¤licitava perm¨ªs per urbanitzar els terrenys que havia adquirit els anys 1899 i 1902, amb la idea de construir-hi elegants cases a?llades, tancades per un mur i amb sistemes de consergeria i vigilants propis; una mena de Moraleja a la barcelonina. A l¡¯expedient s¡¯hi adjuntaven uns pl¨¤nols signats per ell mateix com a propietari dels terrenys i per Antoni Gaud¨ª (1852-1926) com a arquitecte del projecte. El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que el perm¨ªs es demanava despr¨¦s de quatre anys de treballs, en un moment en qu¨¨ Barcelona era una metr¨°poli moderna i cosmopolita que superava el mig mili¨® d¡¯habitants i despr¨¦s que el 1897 s¡¯aprov¨¦s, per reial decret, l¡¯annexi¨® a Barcelona d¡¯alguns municipis del voltant.

La catedr¨¤tica d¡¯hist¨°ria de l¡¯art Mireia Freixa i l¡¯arquitecta Mar Leniz han fet immersi¨® en arxius i hemeroteques a la recerca de documents, pl¨¤nols i projectes, premsa escrita i col¡¤leccions de fotografies i postals, molts d¡¯ells in¨¨dits, per documentar la construcci¨® del parc i establir-ne una cronologia precisa des de 1822, en qu¨¨ est¨¤ documentada la primera venda de la finca Muntaner de Dalt, fins que el Park G¨¹ell passa a ser de titularitat municipal i s¡¯obre al p¨²blic el 1926 (i no el 1922) per reescriure la hist¨°ria d¡¯aquest gran parc barcelon¨ª. El resultat de 10 anys de treball ¨¦s El Park G¨¹ell i els seus or¨ªgens, 1894-1926, publicat pel Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona, amb aportacions desconegudes, com que els fills de G¨¹ell van oferir el recinte a Alfons XIII com a palau per a les seves estades a la ciutat, i que Gaud¨ª va desenvolupar una tasca in¨¨dita com a escen¨°graf per a un ?dip Rei que s¡¯havia d¡¯estrenar el 1909 a l¡¯esplanada que es va aixecar, envoltada del multicolor banc de trencad¨ªs, sobre el bosc de columnes de pedra. Un projecte que, com altres relacionats amb aquest parc, pensat com una utopia verda, no es va arribar a realitzar.

Primera urbanitzaci¨®

Abans que Eusebi G¨¹ell pos¨¦s els ulls en aquests terrenys, ja havien estat d¡¯inter¨¨s per a altres potentats. La primera not¨ªcia ¨¦s de 1822, quan Josep Maria de C¨¤rcer ven a Pere Alexandre de Larrard 24 hect¨¤rees, una compravenda que s¡¯acompanya d¡¯un pla, el primer que es coneix i que es reprodueix en el llibre de Freixa i Leniz, que documenten com va canviant de mans a partir de les escriptures del Registre de la Propietat, i de documents de l¡¯Arxiu Municipal de Gr¨¤cia i del Contemporani de Barcelona. ?s en aquests moments quan es produeixen les primeres urbanitzacions.

Adquisici¨® de les finques

El 1899 Eusebi G¨¹ell adquireix (mitjan?ant emfiteusi) la finca Muntaner de Dalt ¡ªen aquells moments, i despr¨¦s de diverses segregacions, de 13,85 hect¨¤rees¡ª, tamb¨¦ anomenada Casa Larrard, al terme municipal de Gr¨¤cia, localitat annexionada a Barcelona el 1897. Tres anys m¨¦s tard, el 1902, compra la finca de Ramon Coll i Pujol, de 3,18 hect¨¤rees, a l¡¯encara municipi independent de Sant Joan d¡¯Horta. La seva idea era urbanitzar la zona alta de la primera finca i crear el Park G¨¹ell.

Un dels primers problemes que calia solucionar van ser els forts pendents d¡¯acc¨¦s a la finca, a la part baixa, una zona fragmentada amb molts propietaris, que van impedir fer l¡¯entrada monumental que G¨¹ell tenia al cap. Per aix¨°, el 14 de maig de 1900 va presentar un projecte de modificaci¨® de les rasants dels carrers de la part baixa, que inclo?a la creaci¨® d¡¯un gran viaducte; un projecte acompanyat de deu pl¨¤nols signats per Gaud¨ª, que finalment no es va aprovar per la forta oposici¨® dels ve?ns. Al sud-oest de la finca cedeix uns terrenys i paga la construcci¨® d¡¯una caserna de la Gu¨¤rdia Civil, que reclamaven els ve?ns i que G¨¹ell veia necess¨¤ria per als seus plans.

Dues cases de 60

La documentaci¨® administrativa ha perm¨¨s fixar que, tot i que nom¨¦s es van construir dos dels 60 habitatges previstos, es van segregar un total de nou solars, entre 1901 i 1913, gaireb¨¦ tots al voltant dels 1.300 metres quadrats. Les vendes han perm¨¨s con¨¨ixer les dures condicions imposades per G¨¹ell i Gaud¨ª ¡°amb la finalitat que els compradors dels solars no perjudiquessin el ve¨ª¡±, en qu¨¨, a m¨¦s de limitar els metres quadrats d¡¯edificabilitat, s¡¯havia de respectar l¡¯orografia, la vegetaci¨® i els camins, cosa que va fer que la majoria de parcel¡¤les tinguessin forma triangular. No hi havia limitacions compositives.

De les dues cases constru?des, una ¨¦s la de Francesc Gaud¨ª, pare de l¡¯arquitecte, que la va comprar el 1906. ?s la casa mostra, segons han pogut establir les autores. Va ser la primera de les dues a construir-se (des de 1963 allotja la Casa Museu Gaud¨ª). L¡¯altra va ser la de l¡¯advocat Mart¨ª Trias i Dom¨¨nech, en un dels dos solars que va comprar el 1902. A m¨¦s de la casa que ja estava constru?da a la finca des de 1850 i que va ser cedida per G¨¹ell a Carles Mani, col¡¤laborador de Gaud¨ª, el tercer ve¨ª del parc va ser el mateix G¨¹ell, que el 1902 va abandonar la seva resid¨¨ncia al carrer Nou de la Rambla i es va instal¡¤lar al parc, a l¡¯anomenada Casa Larrard (despr¨¦s que Gaud¨ª hi fes unes reformes), on va viure fins que va morir el 1918.

Un parc urbanitzat

A les escriptures de segregaci¨® de les parcel¡¤les apareix el terme parc urbanitzat ¡°a semblan?a dels que hi ha a Anglaterra¡±, explica Freixa. Es tractaria d¡¯un model de parc residencial que G¨¹ell va importar de la Gran Bretanya: un recinte tancat amb usos exclusivament residencials, per a cases envoltades de jard¨ª destinades a la burgesia, amb infraestructures i serveis privats comuns. ¡°Un tipus de Regent¡¯s Park¡±, prossegueix l¡¯experta, que en la seva obra ha insistit que no es tracta en cap cas d¡¯una ¡°ciutat jard¨ª¡±, una unitat aut¨°noma d¡¯habitatge i producci¨®, ni ¡°evidentment d¡¯una col¨°nia industrial vinculada a una f¨¤brica, com la Col¨°nia G¨¹ell¡±.

G¨¹ell va ser un defensor de la monarquia i dels ideals de la burgesia catalanista, propers a l¡¯ideari de la Lliga Regionalista. Fervent seguidor dels principis pol¨ªtics i culturals del noucentisme, que defensava la necessitat de dotar Catalunya de les infraestructures necess¨¤ries per construir una societat moderna. En aquest sentit, no va dubtar a cedir el seu parc per a tot tipus d¡¯actes patri¨°tics, com el Garden Party que es va celebrar dins el I Congr¨¦s Internacional de la Llengua Catalana, de 1906, o el gran banquet que es va oferir el 1916 a la Festa de la Unitat Catalana, amb m¨¦s de 5.000 comensals. Per aix¨°, les autores, tot i considerar el Park G¨¹ell com una fita essencial del modernisme, no dubten a adscriure¡¯l dins de l¡¯ideal noucentista, en un moment en qu¨¨ el primer ja estava en descr¨¨dit.

Revisi¨® cronol¨°gica

La revisi¨® de les fonts i de les nombroses fotografies i postals ha servit a les autores per ajustar la cronologia de la construcci¨®, des de les primeres explanacions del terreny el 1900; la urbanitzaci¨® de vies, camins, viaductes i murs que es va dur a terme entre 1900 i 1905; la realitzaci¨® del mur de pedra perimetral on es van instal¡¤lar els medallons de trencad¨ªs que repeteixen el nom del parc. Tamb¨¦ l¡¯inici el 1906 de la construcci¨® de la Sala Hip¨°stila (concebuda com una zona recollida per ser usada com a mercat), que l¡¯any seg¨¹ent ja disposava de les 86 columnes d¡¯estil d¨°ric i que el 1909 es donava per acabada i s¡¯hi comen?aven a col¡¤locar els m¨°duls de banc. En aquest moment pren protagonisme Josep Maria Jujol, que en dirigeix la decoraci¨® a for?a de recobrir-lo amb un magn¨ªfic trencad¨ªs ¡°m¨¦s enll¨¤ del que era imaginable¡±, expliquen les autores.

Quan a la tardor de 1914 G¨¹ell ent¨¦n que el projecte no era viable i abandona la idea de fer la urbanitzaci¨®, coincidint amb la seva mala salut i amb el trasp¨¤s dels negocis als fills, a m¨¦s del comen?ament de la Primera Guerra Mundial, el banc i el parc ja estan acabats. ¡°Nom¨¦s faltaven la instal¡¤laci¨® del tel¨¨fon, un servei d¡¯electricitat com¨² i el clavegueram, per¨° tota l¡¯estructura vi¨¤ria i els grans espais estaven acabats¡±, puntualitza Freixa, que remarca que el cessament dels treballs coincideix amb els de la finalitzaci¨® de l¡¯esgl¨¦sia de la Col¨°nia G¨¹ell, que Gaud¨ª va visitar per ¨²ltima vegada el 3 d¡¯octubre de 1914.

Frac¨¤s immobiliari

Freixa i Leniz apunten les claus per entendre per qu¨¨ el parc no va arribar a consolidar-se: el sistema restrictiu de les vendes de les parcel¡¤les i la incomunicaci¨® i llunyania del parc, sobretot quan el tramvia previst no va arribar a funcionar. A aix¨° es va unir que es trobava dins d¡¯una zona molt popular, que contrastava amb l¡¯elitisme que es buscava darrere els murs, cosa que va fer que la naixent burgesia barcelonina decid¨ªs instal¡¤lar-se en una altra zona de creixement com era l¡¯avinguda del Tibidabo, que promovia un altre prohom de la ciutat, el Doctor Andreu. Una burgesia a la qual li agradava ¨¦pater amb l¡¯espectacularitat de les seves cases, que no es veurien darrere un mur.

Malgrat que els n¨²meros canten, les autores rebutgen del tot parlar de frac¨¤s. ¡°Va ser un projecte immobiliari fallit¡±, aclareixen. I destaquen que ¨¦s una de les obres m¨¦s importants de Gaud¨ª i un dels pocs treballs urban¨ªstics que va realitzar, a m¨¦s del seu car¨¤cter d¡¯¡°espai per a l¡¯oci i la cultura¡±. A m¨¦s, fan valer l¡¯alt rendiment econ¨°mic que van obtenir els hereus de G¨¹ell amb la venda per no parlar de frac¨¤s.

De pagament el 1910

G¨¹ell obria el parc a actes multitudinaris de car¨¤cter catalanista, per¨° hi ha const¨¤ncia que per accedir-hi es cobrava entrada. El 1910 Folch i Torres va escriure a la seva guia sobre Barcelona que els ¡°forasters¡± podien adquirir quatre entrades per dues pessetes. I el 1918, en un intent d¡¯atreure el p¨²blic local, el terme emprat era el del ¡°visitants, ¨¦s a dir que es cobrava a tothom.

Palau per a Alfons XIII

Despr¨¦s de la mort d¡¯Eusebi G¨¹ell el juliol del 1918, els seus fills van constituir el febrer del 1920 la societat Urbanitzaci¨® G¨¹ell per gestionar el seu patrimoni urban¨ªstic. Al maig, el primog¨¨nit, Joan Antoni G¨¹ell, ofereix al rei Alfons XIII com a allotjament durant els seus viatges a Barcelona els tres palaus que posse?a la fam¨ªlia: el Palau G¨¹ell, el Park G¨¹ell i la finca de les Corts, que va ser l¡¯acceptada. ¡°No li van oferir la casa dins el parc, sin¨® el parc sencer, de manera que G¨¹ell i la seva fam¨ªlia ho veien com un tot, malgrat que hi havia altres propietaris de terrenys¡±.

Venda i obertura

El febrer del 1921, despr¨¦s de no ser triada pel rei, els fills van comen?ar a negociar amb l¡¯Ajuntament la venda de la finca per 3,5 milions de pessetes. Despr¨¦s de cinc anys de negociacions, diversos estira-i-arronses i discussions a la premsa sobre la conveni¨¨ncia o no de la compra, l¡¯operaci¨® es va materialitzar al novembre del 1925 per un import final de 3.170.000 pessetes. En aquest per¨ªode la ciutat va tenir cinc alcaldes i a Espanya dominava la dictadura de Primo de Rivera, cosa que sens dubte va complicar tota l¡¯operaci¨®.

Obra total

Gaud¨ª va treballar al Park G¨¹ell entre 1900 i 1914, en una de les etapes m¨¦s productives de l¡¯arquitecte, ja que simultaniejava aquests treballs amb els de la Torre Bellesguard, la Casa Batll¨®, la Casa Mil¨¤ i la Sagrada Fam¨ªlia. Tamb¨¦ viatjava per supervisar les obres a la catedral de Palma i les de la Col¨°nia G¨¹ell i el Celler G¨¹ell, al Garraf, amb la col¡¤laboraci¨® de Francesc Berenguer. ¡°Per¨° nom¨¦s al Park G¨¹ell Gaud¨ª va ser urbanista, enginyer, arquitecte, dissenyador i paisatgista, ja que va crear tot un sistema de viaductes, murs de contenci¨®, carrers i parcel¡¤les, en les quals va emprar t¨¨cniques constructives ¨²niques¡±, assegura Freixa, que no dubta a qualificar Gaud¨ª de mediambientalista.

Obertura al p¨²blic

Tot i la gran difusi¨® que la premsa va fer de les activitats que es desenvolupaven al parc des del comen?ament ¡ªbanquets, festes infantils i sardanes, i altres actes d¡¯exaltaci¨® catalanista¡ª, quan el parc obre les portes els mitjans semblen obviar-ho. Les investigadores tan sols han localitzat dues notes breus als diaris: ¡°Dilluns quedar¨¤ obert i a disposici¨® el p¨²blic al Park G¨¹ell¡±, anunciava un rotatiu el 26 d¡¯abril de 1926, tot demanant als visitants respecte per les plantes i la decoraci¨® i que s¡¯abstinguin d¡¯organitzar dinars i berenars o d¡¯encendre foc.

La nova data d¡¯obertura que estableix el llibre endarrereix quatre anys l¡¯oficial, fins al punt que l¡¯Ajuntament de Barcelona va anunciar el 2012 que, per al centenari de l¡¯obertura, el 2022, tindria a punt un pla estrat¨¨gic. Poc m¨¦s d¡¯un mes despr¨¦s d¡¯obrir les portes, el 10 de juny de 1926, Gaud¨ª va morir arran de l¡¯atropellament d¡¯un tramvia. En aquells dies l¡¯arquitecte ja no vivia al parc: el 1925 s¡¯havia traslladat a la Sagrada Fam¨ªlia per poder estar m¨¦s immers en la seva feina.