L¡¯escriptura ins¨°lita

Quan un dels artistes que poblen Ignot, la nova novel¡¤la de Manuel Baixauli (Sueca, 1963), espera en un poble del Priorat que arribi l¡¯endem¨¤ per entrevistar-se amb el propietari d¡¯una mina de plom abandonada ¡ªvol pintar-hi un mural a la paret¡ª, troba que a la casa rural on s¡¯est¨¤ s¡¯hi celebren unes jornades liter¨¤ries. Al vespre, quan torna de passejar, amb la foscor consumint a poc a poc, i sense parar, una franja de color de sang seca al cel, l¡¯artista veu un home sol que mira les muntanyes: ¡°La silueta negra de l¡¯home no es movia, semblava distant, a mil anys llum dels gronxadors, dels cotxes aparcats, de Mateu, de tot¡±. ?s l¡¯escriptor que motiva l¡¯acte, i que no torna a reapar¨¨ixer fins a les ¨²ltimes p¨¤gines d¡¯Ignot, quan el lector creu ¡ªerr¨°niament¡ª que avan?a perdut del tot en un argument delirant o espectral: a l¡¯escena on apareix, pilota un helic¨°pter ocupat pels personatges principals de la novel¡¤la, i, quan un d¡¯ells li pregunta cap on es dirigeixen, l¡¯escriptor nom¨¦s respon: ¡°Qui ho sap, aix¨°?¡±.

?s possible que en aquestes dues imatges s¡¯hi xifri el que ¨¦s Ignot: d¡¯una banda, tots els pintors, escriptors i lectors que protagonitzen la novel¡¤la semblen immobilitzats en el cultiu de la seva disciplina art¨ªstica, distants de la realitat, embadocats en el seu narcisisme intel¡¤lectual, figures enigm¨¤tiques altivament centrades en la recerca de la bellesa que els ha de salvar l¡¯¨¤nima; de l¡¯altra, el relat avan?a de manera minuciosament desordenada, a trav¨¦s de cercles conc¨¨ntrics que s¡¯acaben emmirallant com si creessin un laberint on el lector pensa, moltes vegades, que hi vagareja sense rumb.

Per¨° el que s¡¯hauria de recomanar a aquest lector desorientat ¨¦s que no defalleixi i que aguanti els embats del text, perqu¨¨ Baixauli, contr¨¤riament a l¡¯escriptor que pilota l¡¯helic¨°pter, sap a la perfecci¨® cap on es dirigeixen i com es lliguen els fils infinits ¡ªrars, opacs i hipn¨°tics, a vegades inexplicables¡ª que desplega al llarg d¡¯Ignot. Amb una prosa afinada, precisa i tallant, que desdenya qualsevol filigrana liter¨¤ria, els arguments com de faula paranoica, exc¨¨ntrica o fantasmag¨°rica, que Baixauli trena sense immutar-se, gaireb¨¦ sempre sorprenen amb convicci¨® a pesar de situar-se m¨¦s enll¨¤ de les fronteres de la versemblan?a, com si nom¨¦s existissin pel pur plaer d¡¯existir: hi ha qui lloga pisos i exigeix al propietari que nom¨¦s hi deixi una nevera, un llit, una cadira i una taula; hi ha tot un seguit d¡¯habitatges en diversos llocs d¡¯Europa que, situats en un mapa, dibuixen una lletra; les parets no sembla que estiguin destinades a res m¨¦s que convertir-se en l¡¯espai necessari per penjar-hi notes en previsi¨® dels llibres que s¡¯han d¡¯escriure, o per dibuixar-hi vagines pacientment diferents les unes de les altres; pot ser que nom¨¦s es camini per les extensions immenses de l¡¯albufera perqu¨¨ un videoartista filmi d¡¯amagat el rumb que se segueix, i emmirallar-se despr¨¦s en el resultat; els soterranis, en fi, poden esdevenir una illa envoltada de tinta on els escriptors busquen els seus textos fracassats i que no s¡¯han impr¨¨s mai.

AI al lector li agrada que la fantasia extravagant que orquestra Baixauli li exigeixi atenci¨® i perseveran?a, que l¡¯autor el faci sentir part¨ªcip de la mena de miracle ins¨°lit que ¨¦s la seva escriptura, de la seva fe en el poder de la literatura; per¨° encara el fa m¨¦s feli? constatar, al final, en una pirueta majestuosa, que no ha travessat una selva ca¨°tica, sin¨® que tot l¡¯ordre argumenta, que el secret de la novel¡¤la estava exposat n¨ªtidament davant seu, sense enganys ni falsedats formals. Al cap i a la fi, ¨¦s una estrat¨¨gia narrativa que Baixauli ja havia assajat amb fru?ci¨®, i execuci¨® implacable, a L¡¯home manuscrit (2007) i La cinquena planta (2014), novel¡¤les on tamb¨¦ s¡¯exploraven els m¨²ltiples misteris de les lleis i els l¨ªmits de l¡¯art, la soledat transcendent i abrusadora del creador, l¡¯¨¤nsia de forjar una obra tan sols per a un p¨²blic que la mereixi.

Ignot ¨¦s, sens dubte, una novel¡¤la, per¨° tamb¨¦ es pot llegir com si fos un assaig narratiu sobre la condemna de voler ser un creador, sobre el p¨¤nic que suscita la criatura que s¡¯inventa, sobre la rebel¡¤li¨® dels dimonis imaginatius. Pot ser que la proliferaci¨® de sent¨¨ncies sobre la creativitat i les condicions necess¨¤ries per dur-la a terme pugui fer creure, en alguns moments, que ¨¦s un cat¨¤leg de consells per als adolescents que volen ser artistes, per¨°, encara que fos aix¨ª ¡ªque no ho ¨¦s¡ª, el lector sap que Baixauli, amb Ignot, ha aconseguit l¡¯obra d¡¯art que busquen tots els artistes que la poblen: una novel¡¤la perdurable.