Glovo i la tra?ci¨® de classe

La setmana del temporal Gl¨°ria tothom parlava, ¨¦s clar, del Gl¨°ria. A les televisions es repetia all¨° de tanqueu-vos a casa i preneu precaucions, i com tots els temporals que porten noms propis, al final, de tant repetir Gl¨°ria, la realitat va acabar per desdibuixar-se. Entre les imatges que ens va deixar, les tangibles: la del delta de l¡¯Ebre a punt del col¡¤lapse. I tamb¨¦ en van sorgir d¡¯altres per dir-nos que almenys, sobretot, no es deman¨¦s menjar a domicili a trav¨¦s de les apps?que precaritzen els treballadors. Les imatges de carrers buits i ploguts amb conductors de Glovo o Deliveroo pedalant per portar una hamburguesa a alg¨² que no volia moure¡¯s del sof¨¤ emprenyaven. Aquella setmana tamb¨¦ ens creu¨¤vem amb els ve?ns, humans com nosaltres, amb qui compartim bloc, feines i cases, i que ens deien all¨° de: ¡°No n¡¯hi ha per tant, pensa que en dies de pluja, aprofiten i cobren m¨¦s¡±. Alguns dels que ho deien eren treballadors tan precaris com els mateixos repartidors: res m¨¦s desolador.

A la gala dels Goya, va tornar a apar¨¨ixer l¡¯espectre d¡¯un rider, uniformat, en bicicleta, portant el Goya al Millor Actor de Repartiment. Aqu¨ª comen?a i acaba l¡¯acudit. Un acudit tan poc elegant que no compensava, ni de bon tros, la gosadia d¡¯utilitzar la imatge d¡¯un treballador que ¨¦s, ara per ara, el paradigma mateix de la vulnerabilitat contempor¨¤nia. Vaig pensar que, amb una mica de sort, proletaritzar el glamur dels Goya podria tenir sentit, un sentit ¡ªno ho s¨¦¡ª de protesta. Per¨° vaig esperar, i despr¨¦s l¡¯¨²nic que passava era que no passava res. El repartidor va marxar, com marxen els repartidors quan t¡¯entreguen l¡¯hamburguesa. El premi va ser lliurat amb total normalitat. El gag era, oficialment, un insult a domicili.

Pepa Flores, la dona que no van deixar ser nena per ser Marisol, s¡¯ho va mirar tot des de casa. No va trepitjar la gala per recollir el Goya Honor¨ªfic, hi va enviar les filles. Potser en el moment del repartiment es va amagar de pura vergonya entre els coixins. Instrumentalitzada per blanquejar el r¨¨gim, infantilitzada i castellanitzada fins a l¡¯extenuaci¨® (per robar-li, li van robar fins i tot l¡¯accent), Flores va bescanviar premis atorgats pel franquisme per donar suport a causes de l¡¯esquerra. Es definia com una prolet¨¤ria de la cultura. ¡°Me fusilar¨¢n antes que traicionar a mi clase¡±, va dir. I jo penso en el seu seient buit i em sembla que all¨¤ hi ha gaireb¨¦ m¨¦s llum que a tota la gala. La dignitat es practica i s¡¯executa. Deixar seients buits, igual que eliminar certes aplicacions del m¨°bil per no utilitzar-les mai m¨¦s, ¨¦s tamb¨¦ una decisi¨® de classe.