Verdaguer monumental

L¡¯art de les edificacions commemoratives sempre dona per a diverses interpretacions. Per exemple: l¡¯est¨¤tua en record d¡¯Honor¨¦ de Balzac obra d¡¯Auguste Rodin ¨¦s, segons com es miri, un gran penis; retrata i connota: hi ha Balzac i hi ha la seva virtut f¨¤l¡¤lica.

Des d¡¯antic, les representacions han anat lligades a l¡¯ep¨ªtet que se¡¯n volia remarcar, de manera que les est¨¤tues segueixen un codi iconogr¨¤fic que marca la positura i el cognom respectiu: Venus Anadiomena, eixint del mar, Venus Calip¨ªgia, generosa de formes, Mars Gradivus, que camina cap a la batalla, la Mare de D¨¦u Dolorosa, plorant la mort del fill, l¡¯Assumpci¨® de Maria, ascendint cap al cel, etc.

El patrimoni monumental catal¨¤ ha enc¨¨s debats sonats pels significats que cada ef¨ªgie arrossega (des de la relectura popular d¡¯un Franco Eq¨¹estre al Born fins a la in¨²til consulta sobre el futur de l¡¯Aguilutxo Essorant de Tortosa), per¨° hi ha una figura que, al llarg del temps, ha generat qu¨°rum: el poeta Jacint Verdaguer. El seu monument barcelon¨ª, a l¡¯encreuament de la Diagonal i el passeig de sant Joan, fou respectat pels anarquistes i tolerat pels franquistes. Per motius ben diferents.

El monument sempre ha suscitat sobrenoms, com ¡°la palmat¨°ria¡±, on la columna central seria una espelma i el moss¨¨n, la flama, o b¨¦ ¡°el corb¡±, perqu¨¨ de lluny sembla un passeriforme negr¨®s dalt d¡¯una estaca. I ¨¦s que la ins¨°lita posici¨® que t¨¦ el poeta, que sembla que estigui a punt de desembeinar una espasa, amb cara de pomes agres, capcot i cobert per un capot, no lliga gaire amb la pompa d¡¯un ¡°poeta nacional¡± ni amb la mateixa for?a ¨¨pica de l¡¯autor d¡¯En defensa pr¨°pia, per¨° pot servir-nos com a inici d¡¯una nova faceta de Verdaguer: el monumental. Podem jugar a atorgar-li les qualitats que despr¨¨n com a monument i dotar de sentit la iconografia per damunt de l¡¯¨¦sser hist¨°ric, expansionar una mena d¡¯idolatria ir¨°nica per fer encara m¨¦s ampla la influ¨¨ncia verdagueriana. Aix¨ª, podr¨ªem rebatejar el Verdaguer c¨°rvid com a Verdaguer Estilita, per la seva ascesi dalt de la columna, i venerar-lo per la paci¨¨ncia d¡¯estar-se all¨¤ dalt.

Amb aquesta nova modalitat interpretativa, tindr¨ªem el Verdaguer Amanuense en l¡¯escultura que hi ha a l¡¯inici del cam¨ª dels Degotalls, a Montserrat, fetitxe del nulla dies sine linea, el Verdaguer Gnom¨°nic en aquell mon¨°lit triangular de Lleida, reverit com a agulla del pas del temps, el Verdaguer Borrasc¨®s del monument de Tarragona, on una vestal daurada fa que s¡¯alci una voluta de ferro forjat, el Verdaguer Sedent, al costat de la Mare de D¨¦u del Mont, el Verdaguer Macarr¨°nic dels tubs d¡¯acer que hi ha a Vic...

I tamb¨¦ hi ha el monument de l¡¯?ngel, a Lloret. Poca broma.