Brexit: la porta d¡¯Europa ¨¦s oberta

Enmig del soroll de les querelles hisp¨¤niques, nom¨¦s les cat¨¤strofes naturals i les epid¨¨mies, en un per¨ªode que ja anomenen Antropoc¨¨, aconsegueixen fer-se un lloc a l¡¯opini¨® p¨²blica. Tot el que sembla descontrolat espanta i els governants especulen sovint amb el p¨¤nic. En aquest context ni tan sols la materialitzaci¨® del Brexit ha rebut gaire atenci¨®. Es pot al¡¤legar que el proc¨¦s ha estat llarg i feixuc i que el resultat estava tan anunciat que ja havia decaigut com a not¨ªcia. Per¨° aturem-nos en la simple literalitat dels fets: el Regne Unit abandona Europa despr¨¦s de 47 anys, i esdev¨¦ el primer pa¨ªs que se¡¯n va. ?s a dir, que una de les tres principals pot¨¨ncies europees, al costat de Fran?a i Alemanya, que durant la Segona Guerra Mundial va arribar a ser l¡¯¨²nica democr¨¤cia vigent a Europa, abandona el projecte compartit que es va gestar precisament per posar fi a la hist¨°ria de guerra i conflictes que ha estat la vella Europa.

Als que dubten de la import¨¤ncia d¡¯aquest esdeveniment, un detall significatiu: La democr¨¤cia brit¨¤nica tenia la reputaci¨® de ser el r¨¨gim m¨¦s estable que ha gestat la modernitat. El seu bipartidisme ha viscut guerres, imperialismes, crisis i conflictes de tota mena sense que ni tan sols s'hagi alterat. I en aix¨° es basa l¡¯autoestima que els anglesos no perden mai. Fins i tot la majoria dels contraris al Brexit pensen que aquesta vegada tamb¨¦ tiraran endavant. Per¨° ha estat precisament la sortida d¡¯Europa el que ha fet trontollar les dues peces fonamentals d¡¯aquest sistema pol¨ªtic, els dos partits de l¡¯alternan?a, conservadors i laboristes. I ha obert bretxes ins¨°lites en el sistema pol¨ªtic brit¨¤nic. Que dos demagogs com Nigel Farage i Boris Johnson hagin portat la veu cantant no sembla digne de la gran tradici¨® brit¨¤nica. Alguna cosa deu tenir la pertinen?a a Europa que sortir-ne hagi malm¨¨s tant la imatge d¡¯un r¨¨gim considerat exemplar.

El Regne Unit no enganya. Sempre hi ha estat amb un peu fora. No va voler entrar a la moneda ¨²nica i va navegar amb un ull clavat a l¡¯altra banda de l¡¯Atl¨¤ntic. Sempre ha mirat cap al continent amb dist¨¤ncia, perqu¨¨ els brit¨¤nics han vist una barrera cultural entre ells i els europeus. El seu pensament pragm¨¤tic ha alimentat el capitalisme liberal, troba dificultats per entendre tant les inclinacions metaf¨ªsiques i les passions rom¨¤ntiques dels alemanys com la florida ra¨® republicana francesa. No s¡¯han considerat mai de la fam¨ªlia. I si la ruptura ha arribat ara ¨¦s perqu¨¨ les grans transformacions del m¨®n ¨Cla fi del capitalisme industrial, la globalitzaci¨® digital i financera, i la crisi de refer¨¨ncies culturals d¡¯una ciutadania que sent que el terra es mou per¨° no sap cap a on¨C han provocat un replegament generalitzat sobre els vells espais propis. Al Regne Unit tamb¨¦. En temps de canvi ha preferit protegir-se a casa. El Brexit, per tant, ¨¦s menys original del que alguns pretenen, la difer¨¨ncia ¨¦s que el Regne Unit t¨¦ poder (i c¨°mplices) per marxar i la resta de somniadors dels ¡°nous passats¡± no estan en condicions d¡¯aconseguir-ho.

La realitat ¨¦s dura: la sortida del Regne Unit d¡¯Europa ¨¦s el primer gran frac¨¤s de la Uni¨® Europea, perqu¨¨ afecta directament la seva composici¨®. Per¨°, sobretot, perqu¨¨ deixa const¨¤ncia del gran problema pendent: la incapacitat de construir una estructura supranacional de govern que superi la condici¨® de tractat intergovernamental entre Estats, que ¨¦s el que ha estat sempre, i que la condemna al bloqueig i al retard en la presa de decisions, i afebleix considerablement la seva posici¨® com a pot¨¨ncia. Diuen que Europa no pot ser d¡¯una altra manera. Sabem perfectament que no ser¨¤ mai una naci¨® d¡¯Estats, com els Estats Units d¡¯Am¨¨rica. Est¨¤ formada per nacions amb massa hist¨°ria, amb massa recels i ressentiments acumulats, que no renunciaran mai a la seva afirmaci¨® patri¨°tica. Per¨°, precisament per aix¨°, era i ¨¦s necessari construir una estructura pol¨ªtica ¨Cno estrictament burocr¨¤tica¨C que reforci el vincle amb la ciutadania i que tingui prou legitimaci¨® per imposar determinades decisions sense vetos ni unanimitats. Diuen que el Brexit servir¨¤ per posar un cadenat a Europa. Per¨° si el Regne Unit salva el futur immediat amb cert ¨¨xit, la porta ja s'ha obert. I d¡¯altres, menys poderosos i m¨¦s fantasiosos, poden tenir la temptaci¨® de seguir l¡¯exemple.