De la falta de reconeixement a la falta de respecte

Aquesta setmana s'ha consumat un final de cicle: el final de l'escapada de l'independentisme per la via unilateral. La compareixen?a del president Torra certificant la ruptura entre els dos socis de Govern obre un nou temps pol¨ªtic. De com evolucionin les coses dependr¨¤ que Catalunya es precipiti encara m¨¦s per l'avenc de la degradaci¨® pol¨ªtica i institucional, o inici? una etapa de recuperaci¨® que torni a la societat catalana la cohesi¨® i l'autoestima perduda. Perqu¨¨ el que fa deu anys va comen?ar sent un problema de reconeixement, en el sentit encunyat pel fil¨°sof Axel Honneth, ha passat a ser un problema de respecte. En el frac¨¤s de la via unilateral empresa pel sobiranisme, Catalunya ha perdut molt m¨¦s que una batalla pol¨ªtica. Ha perdut capacitat de generar empatia i imposar respecte.

Si l'autoestima es construeix, com explica Dorothy Corkille a El nen feli?, un cl¨¤ssic de la psicologia infantil, a partir del reflex que torna la mirada dels altres, la imatge que Catalunya rep de la mirada exterior no ¨¦s precisament bona. La gesti¨® que l'independentisme ha fet del conflicte, lluny d'aconseguir el reconeixement que li era negat, ha malbaratat el capital pol¨ªtic aconseguit pel catalanisme. Amb l'acta d'eurodiputat Carles Puigdemont ha guanyat una batalla legal, per¨° la guerra est¨¤ perduda. Tothom sap que ¨¦s una vict¨°ria ef¨ªmera i ¨¦s molt significatiu que el grup dels Verds l'hagi rebutjat perqu¨¨ no creu que tingui voluntat de di¨¤leg.

El que s¡¯ha viscut des d'octubre de 2017, amb la proclamaci¨® solemne d'una rep¨²blica fict¨ªcia, ¨¦s la cr¨°nica d'una degradaci¨® anunciada. Junts per Catalunya actua com un partit antisistema i el pat¨¨tic espectacle d'aquesta setmana avergonyeix bona part de les elits culturals i acad¨¨miques, incloses les que van donar suport a la independ¨¨ncia. L'¨²ltim CEO certifica que el 61,6% de catalans opina que aquest govern ¡°no sap com resoldre els problemes del pa¨ªs¡±. Nom¨¦s un 1,6% creu que els est¨¤ resolent.

Lluny queden els temps en qu¨¨ se succe?en iniciatives i experi¨¨ncies pilot que atreien l'inter¨¨s d'experts de tot arreu. Les primeres d¨¨cades de l'autogovern van estar marcades per la voluntat del catalanisme pol¨ªtic d'afirmar-se en l'excel¡¤l¨¨ncia i la innovaci¨®. El reflex que li tornava la mirada dels altres propiciava un sentiment col¡¤lectiu d'autoestima que donava sentit al pacte constitucional. El desenvolupament de l'Estat de les Autonomies com a artefacte federalitzador era el marc acceptat. L'independentisme amb prou feines era una an¨¨cdota, fins i tot despr¨¦s que el ¡°caf¨¨ per a tothom¡± prov¨¦s de diluir la singularitat de les nacionalitats hist¨°riques.

Tot va canviar quan el PP de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar va arribar a la Moncloa amb una agenda oculta de recentralitzaci¨® que trencava el model, la qual cosa, en un m¨®n creixentment globalitzat, va ser percebut a Catalunya no nom¨¦s com una amena?a per a l'autogovern, sin¨® tamb¨¦ per a la identitat col¡¤lectiva. La resposta va ser una reforma de l'Estatut que amarr¨¦s el pacte i permet¨¦s m¨¦s capacitat de decisi¨® sobre el propi dest¨ª. El rebuig d'aquesta via en la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional va ser interioritzat per gran part de la societat catalana com un afront. Com era possible que un aparell jur¨ªdicopol¨ªtic manipulat amb males arts pel PP es permet¨¦s ignorar les raons dels qui es consideraven amb dret a ser escoltats?

En els conflictes per falta de reconeixement sempre hi ha un sentiment d'humiliaci¨®. Aquest combustible va portar l'independentisme a la majoria absoluta en pocs anys. Els seus dirigents van creure llavors que amb aquesta for?a podrien doblegar un govern espanyol que es negava a negociar. Per¨° no van saber gestionar el conflicte i van acabar deixant-se arrossegar a una espiral unilateral condemnada al frac¨¤s. Una part del sobiranisme encara no l'ha assimilat. I mentre els seus dirigents es llepen les ferides, els adversaris hist¨°rics del catalanisme caminen envalentits. La presidenta de Madrid fingeix endur-se el Mobile World Congress i el d'Andalusia anuncia que obrir¨¤ una ambaixada a Barcelona per protegir els 800.000 andalusos que viuen a Catalunya i aprofitar la inestabilitat pol¨ªtica per captar inversions, mentre Pablo Casado exigeix aplicar el 155 si Quim Torra no deixa la Presid¨¨ncia de la Generalitat.

Catalunya t¨¦ un president inhabilitat per negar-se a retirar una pancarta que va acabar retirant. Un gest in¨²til, per¨° en ser desposse?t de l'acta de diputat pretenia arrossegar el Parlament a l'abisme de desobedi¨¨ncia al qual s'havia precipitat en un acte tan simb¨°lic com in¨²til. Si alg¨² hagu¨¦s predit un escenari com aquest quan l'autogovern es va posar a caminar, haur¨ªem dit que estava boig. Costar¨¤ molt restaurar la imatge de Catalunya i recobrar l'autoestima perduda.