Hi havia una altra vegada a la negra Esc¨°cia

De petit, Alan Parks, el nou boom literari del noir escoc¨¨s, vivia en un poblet que tendia a abandonar els caps de setmana per visitar la fam¨ªlia a Glasgow. Anava amb els pares amb autob¨²s a casa d'una tia que vivia, precisament, sobre l'estaci¨® d'autobusos de la capital negra d'Esc¨°cia. ¡°S¨ª, el que fa Ian Rankin est¨¤ b¨¦, per¨° Edimburg no t¨¦ res a veure amb Glasgow. Edimburg ¨¦s una ciutat molt de casa bona. Tot all¨¤ ¨¦s ric, fred i calculador. A Glasgow, hi continua havent pobresa per tot arreu¡±, diu. Despr¨¦s continua amb la seva hist¨°ria. ¡°Recordo quedar-me tot sol en una habitaci¨® que donava a l'estaci¨®, i veure-hi tota mena de coses de petit, que crec que han acabat a Gener de Sang¡±, confessa. El llibre,?publicat a Univers en catal¨¤ i tradu?t per Xavier Zambrano, ¨¦s la seva primera novel¡¤la, i tamb¨¦, el primer cas del detectiu canalla de moralitat borrosa Harry McCoy.

M¨¢s informaci¨®n

15 novel¡¤les negres per comen?ar el 2020 i gaudir del BCNegra

BCNegra ¡®escorcolla¡¯ la ciutat rec¨°ndita

Qu¨¨ era el que veia des d'aquella finestra? ¡°Martingales, b¨¤sicament¡±, respon. Una criminalitat que defineix com a ¡°dom¨¨stica¡± i que avui pr¨¤cticament ha desaparegut, o est¨¤ en proc¨¦s de desaparici¨®. ¡°Amb l'arribada massiva de la droga a mitjans dels setanta i principis dels vuitanta, els delinq¨¹ents es van fer m¨¦s rics i els crims, m¨¦s violents, ja que hi havia molt m¨¦s en joc. Abans, els delinq¨¹ents vivien en pisos de protecci¨® oficial, eren com nosaltres. Ara s¨®n milionaris¡±, diu. Convidat amb aquesta novel¡¤la, el seu primer tret, a l'edici¨® d'aquest any de BCNegra, l'escriptor, que durant 20 anys va treballar per a Warner Music, va decidir que, per comen?ar, se centraria en el Glasgow que coneixia millor, el Glasgow d'aquells viatges de nen en qu¨¨ quan era l'hora de tornar, ¡°mentre esperava l'autob¨²s, no entenia per qu¨¨ hi havia tanta gent a la parada que, quan arribava l'autob¨²s, no hi pujava: s'estaven escalfant a les reixetes de ventilaci¨®¡±.

?s a dir, el Glasgow de mitjans dels setanta. De fet, l'any zero de Harry McCoy, el detectiu orfe amb una t¨°pica relaci¨® amb una prostituta en plena caiguda lliure, i una tamb¨¦ t¨°pica autodestrucci¨® ¨C drogues, alcohol¨C, ¨¦s del 1973. ¡°Qu¨¨ puc dir dels t¨°pics? M'encanten! Per qu¨¨ havia de crear un altre tipus de detectiu? El Harry m'agradava aix¨ª! A m¨¦s, necessitava que fos aix¨ª. Que sab¨¦s exactament el que es co?a en aquells baixos fons que encara no eren cosa de rics, que eren de gent com ell havia estat en un altre temps. Em jugo qualsevol cosa que cap altre agent de la policia s'atreviria a anar on va McCoy. De fet, ni tan sols pensaria que hi podria trobar res, perqu¨¨ no tindria aquesta l¨°gica de pensament que necessitava per apropar-me a la ciutat que volia retratar¡±, es defensa. I n'ha fet tota una aproximaci¨®. Fins i tot va anar a classes nocturnes d'hist¨°ria industrial de Glasgow.

Qu¨¨ puc dir dels t¨°pics? M¡¯encanten! Per qu¨¨ havia de crear un altre tipus de detectiu? El Harry m¡¯agradava aix¨ª! A m¨¦s, necessitava que fos aix¨ª. Que sab¨¦s exactament el que es co?a en aquells baixos fons Alan Parks

¡°El proc¨¦s de documentaci¨® ha estat fascinant. Al principi se'm va acudir de reunir la meva fam¨ªlia, els que van viure aquella ¨¨poca conscients del que passava, i preguntar-los coses. Per¨° no feien m¨¦s que discutir pel preu d'una pinta llavors. Aix¨ª que me'n vaig anar a l'hemeroteca i ho vaig descobrir tot. Des de qu¨¨ feien a la tele, fins a qui tocava a la ciutat. Per aix¨° surt al llibre el concert de David Bowie, n'hi ha haver un!¡±, recorda. Per¨° qu¨¨ ¨¦s exactament el que passa a Gener de Sang? Primer, que un noi mata una noia a trets ¨Ca la mateixa estaci¨® d'autobusos que el nen Parks veia per la finestra de la seva tia¨C i se su?cida. Despr¨¦s, que apareixen m¨¦s cossos. Fins a sis. En una sola setmana. Les coses estan canviant, en el mal sentit, es diu McCoy. I alguna cosa el porta cap als Dunlop, la fam¨ªlia m¨¦s rica de l'¨¨poca, i alhora, a Steve Cooper, el seu excol¡¤lega d'orfenat, el dolent m¨¦s dolent d'aquesta hist¨°ria.

Escrita al tren, en els viatges de cinc hores entre Londres i Glasgow quan va decidir tornar a Esc¨°cia per¨° continuava treballant a la ciutat de Sherlock Holmes, la primera novel¡¤la de la s¨¨rie McCoy ¨Cque ja t¨¦ dos lliuraments m¨¦s al carrer¨C, ¨¦s un policial cru¨ªssim de tipus cl¨¤ssic i gust pels baixos fons aut¨¨ntics, i certa tirada per la cr¨°nica hist¨°rica d'una ¨¨poca que, al parer de l'autor, ha estat poc tractada per la literatura. ¡°M'he situat al punt d'inflexi¨®. Com deia, fins al 1973, l'any en qu¨¨ l'hero?na va aterrar a Glasgow, el delinq¨¹ent podia cometre un crim horrible per 20 lliures, no deixaria mai de ser pobre! Despr¨¦s, tot es va tornar molt m¨¦s salvatge, perqu¨¨ les quantitats eren exorbitants¡±, insisteix. L'hero?na va arribar ¡°i es va instal¡¤lar entre la boh¨¨mia, hi havia galeristes que fins i tot la inclo?en a la n¨°mina! Per¨° una d¨¨cada m¨¦s tard, quan tots van comen?ar a caure, es va apartar d'aquests ambients, i va arribar al carrer, i va ser pitjor¡±, recorda.

Avui, considera, el problema persisteix, per¨° ha canviat de nom. ¡°Ja no es diu hero?na, es diu fentanil, i est¨¤ matant els nostres indigents, que cada vegada en s¨®n m¨¦s perqu¨¨ el govern va canviar la manera d'accedir als subsidis, va endurir la burocr¨¤cia i ¨¦s habitual que passin mesos des que sol¡¤licites una ajuda fins que l'obtens, i s¨®n mesos que passes al carrer exposat a aquest tipus de coses, barat¨ªssimes i molt letals¡±, diu. ¡°?s curi¨®s, el temps passa per¨° la gent que forma una comunitat amb prou feines canvia. La gent d'avui ¨¦s la mateixa que la de llavors, s¨®n els seus fills, els seus nets, i viuen exactament igual, perqu¨¨ ¨¦s impossible moure's socialment. Glasgow ¨¦s una ciutat d'extrems, d'una pobresa extrema es passa a una riquesa extrema, i als dos extrems hi ha delinq¨¹¨¨ncia, nom¨¦s que una d'elles ¨¦s m¨¦s perillosa i m¨¦s nociva i destructiva que l'altra¡±, conclou l'escriptor, que de moment no pensa abandonar els anys setanta. ¡°De fet, quan els deixi estar, tamb¨¦ deixar¨¦ McCoy¡±, avan?a.