¡°Molta gent fingeix ser artista per tenir estatus de creador¡±

Al bar Buenavista de Sants tenen emmarcat un dibuix d¡¯una de les seves clientes m¨¦s especials. ?s un retrat fet a llapis, blanc i negre, tra? volgudament maldestre, dels protagonistes de la pel¡¤l¨ªcula d¡¯?ric Rohmer Pauline a la platja. L¡¯autora ¨¦s Roc¨ªo Quillahuaman (Lima, Per¨², 1994), un dels darrers fen¨°mens de la il¡¤lustraci¨® a Espanya. El Buenavista, amb un vermut i olives, i la m¨²sica de Rosal¨ªa de fons, ser¨¤ l'escenari escollit per Quillahuaman per a l'entrevista amb Quadern. Assegura que no sap dibuixar malgrat que els seus v¨ªdeos animats li han donat popularitat, prestigi i feina.

Era precisament la manca de reconeixement professional el que inspirava les seves primeres creacions, una cr¨ªtica humor¨ªstica, angoixant i crispada, del m¨®n cultural de Barcelona. Des que va assolir notorietat fa dos anys, aquesta llicenciada en comunicaci¨® audiovisual ha fet exposicions i projectes per al Festival de Cinema de Sitges, el Primavera Sound o el digital Yorokobu. Actualment ¨¦s redactora d¡¯Operaci¨®n Triunfo i prepara un llibre sobre la seva experi¨¨ncia vital: el salt de la seva inf¨¤ncia al Per¨² a triomfar a Barcelona, ciutat amb la qual mant¨¦ una relaci¨® d¡¯amor-odi.

Pregunta. Molta gent li escriu per explicar-li que se sent identificada amb els seus v¨ªdeos. En qu¨¨ s¡¯hi veuen reflectits?

Resposta. Sobretot en haver de patir els cretins de Barcelona. Als moderns d¡¯aquesta ciutat els importa m¨¦s a qu¨¨ et dediques que no pas qui ets. Quan era a l¡¯atur, em vaig adonar que en aquest m¨®n dels creatius, si parles amb alg¨², sembla que hagis de descriure el teu curr¨ªculum, que nom¨¦s els interesses segons la feina que tens.

P. Aix¨° no passa en altres ciutats?

R. Quan vaig a Madrid hi detecto una gent m¨¦s oberta i m¨¦s c¨¤lida. Tinc amics de Madrid que em diuen que aix¨° tamb¨¦ passa all¨¤, per¨° jo nom¨¦s ho he viscut a Barcelona. Barcelona ¨¦s la meva n¨¨mesi.

P. Ha dit que hi ha pocs artistes de deb¨°, a Barcelona. Com podem distingir un artista de deb¨° d¡¯un impostor?

R. La il¡¤lustradora i amiga Roberta V¨¢zquez, per exemple, s¨ª que ¨¦s una artista, perqu¨¨ t¨¦ concepte, t¨¦ personalitat, la veus reflectida en all¨° que crea. Hi ha molta gent a Barcelona que fingeix ser artista per tenir l¡¯estatus de creador, de modern, per¨° no tenen autenticitat. Ara jo m¡¯he convertit en un personatge m¨¦s d¡¯aquest cercle. Tota aquella gent que criticava, ara em segueixen a Instagram, em conviden a festes, em veuen i em saluden. Ara soc part d¡¯ells, i no s¨¦ com aturar-ho!

P. Ha explicat que Instagram li ha aportat molt; hi publica animacions en qu¨¨ denuncia la precarietat laboral que ha patit. Alg¨² que vulgui veure les seves creacions no ha de pagar res. No ¨¦s contradictori oferir de franc la feina en aquesta xarxa i criticar que la remuneraci¨® al m¨®n de la cultura ¨¦s baixa?

R. Instagram era al principi una manera de fer arribar els v¨ªdeos als amics. Per mi era el mitj¨¤ en qu¨¨ m¡¯expressava per als amics i despr¨¦s va ser per a m¨¦s gent, gent que connectava amb mi, amb coses que pensava que eren una bogeria i que no ho eren. Ara tinc la sensaci¨® que he de continuar aportant contingut perqu¨¨ o ets a internet o no hi ets. Entres en un cercle en el qual vas guanyant audi¨¨ncia i tens l¡¯obligaci¨® d¡¯aportar contingut. Aix¨° tamb¨¦ et fa perdre gr¨¤cia, perds naturalitat. Per¨° em sento obligada a continuar perqu¨¨ tinc la sensaci¨® que puc desapar¨¨ixer d¡¯internet. M¡¯agradaria trucar a internet perqu¨¨ em deixessin desapar¨¨ixer tres mesos i despr¨¦s tornar sense que res no hagu¨¦s canviat, per¨° aix¨° no ¨¦s possible, i si desapareixes d¡¯internet, aleshores la gent s¡¯oblida de tu.

P. En una confer¨¨ncia al CCCB va comentar que t¨¦ dilemes morals. Quins?

R. Quan no tens diners, et veus abocada a treballar en projectes que no t¡¯agraden. Si tinguessis diners, no treballaries per a un banc, perqu¨¨ tens uns principis i no vols treballar per a un banc. Hi ha marques que m¡¯han ofert m¨¦s diners que els que m¡¯oferien projectes que m¡¯agraden, i el dilema ¨¦s quin elegeixo; si tinc principis o no tinc principis. He rebutjat molts projectes, de Vodafone o similars; s¨®n marques que no em representen. Tamb¨¦ vaig rebutjar una entrevista de feina amb un banc: nom¨¦s per fer l¡¯entrevista a Madrid em pagaven el que guanyo en un mes.

P. Si es pot permetre rebutjar aquestes ofertes, vol dir que ja no ¨¦s una persona prec¨¤ria?

R. L¡¯any passat va ser el millor de la meva vida, i vaig tenir la sort de rebutjar coses com Vodafone. No era rica, per¨° tenia altres projectes, com el del Primavera Sound o el del Festival de Sitges, que m¡¯agraden m¨¦s. La feina a Operaci¨®n Triunfo la vaig agafar perqu¨¨ m¡¯encanta el format, per¨° treballar en una oficina de vuit del mat¨ª a vuit del vespre a Terrassa, i haver de tornar a Barcelona cada dia, doncs ho faig per viure.

P. Molts voldrien aquest tipus d¡¯ofertes...

R. Ho s¨¦, per¨° ¨¦s que soc incapa? de ser feli?. M¡¯encantaria que m¡¯encant¨¦s aquesta feina. Crec que odio treballar.

P. Ha explicat que les animacions li surten millor quan est¨¤ enfadada, per¨° al mateix temps confessa que aquests dibuixos no li agraden. Acabar¨¤ modificant aquest estil que l¡¯ha fet coneguda?

R. Abans tenia molta r¨¤bia, estava molt enfadada, i traslladava el meu estat emocional de manera natural als v¨ªdeos. Per¨° l¡¯any passat jo era realment feli?, i em costava molt accedir a l¡¯habitaci¨® de la r¨¤bia. Preveig que haur¨¦ de fer un gir, un canvi de camp. ?s esgotador sentir r¨¤bia.

P. Va explicar en una entrevista a S Moda que va amb peus de plom a l'hora de tocar q¨¹estions pol¨ªtiques. Per qu¨¨?

R. El primer v¨ªdeo pol¨ªtic que vaig fer, va ser sobre un debat electoral de les eleccions generals. Tothom de Vox em va venir a atacar; no eren ni de Ciutadans, nom¨¦s eren de Vox. El v¨ªdeo tenia dos mil comentaris. No llegeixo mai els comentaris que m'escriuen, per¨° vaig fer el que no s'ha de fer mai, mirar-ho. La majoria de perfils que m'insultaven eren de nens o eren comptes falsos. Despr¨¦s en vaig fer un dedicat als que insulten Ada Colau, per¨° amb aquest ja vaig passar de les cr¨ªtiques. En una ocasi¨® vaig voler fer un v¨ªdeo animat sobre la immigraci¨®, per¨° em va semblar que el tema em quedava gran, fins i tot havent estat jo immigrant. Ho he deixat per a quan sigui m¨¦s madura.