La crisi de la 080 mostra les flaqueses del sector de la moda

El resultat d¡¯aquesta edici¨® de la 080 mostra les costures d¡¯un sector que acumula alguns anys de dificultats. Marcada per la crisi econ¨°mica i per l¡¯auge del comer? electr¨°nic, bona part de les empreses de la moda catalana han tingut una caiguda de la producci¨® ¡ªla ind¨²stria t¨¨xtil encadena dos anys de caiguda de producci¨® industrial, segons dades de l¡¯INE¡ª, han plantejat retallades de personal i alguns referents com ara Mango o Desigual ¡ªque en el passat havien desfilat a la 080¡ª han hagut de replantejar el seu negoci per fer front a la caiguda de vendes.

El sector de la moda a Catalunya integra, segons dades de la Generalitat corresponents al 2018, 793 empreses que facturen 14.507 milions d¡¯euros i ocupen 64.000 treballadors. Aquestes xifres mostren que la moda, el quart sector econ¨°mic de Catalunya, ha perdut empreses ¡ªel 2014 n¡¯eren 807¡ª i ha augmentat la facturaci¨® en els ¨²ltims anys malgrat que la despesa de les fam¨ªlies en moda ha baixat: del 6,6% de la cistella de la compra el 2007 al 5,2% el 2017. Malgrat que el sector augmenta en facturaci¨®, s¨®n les grans empreses distribu?dores, les anomenades marques de canal, les que concentren un volum de negoci m¨¦s gran: empreses com Inditex o Mango concentren el 57% del total de la facturaci¨®.

Aquesta radiografia deixa les empreses m¨¦s petites molt allunyades de les companyies que lideren el sector. ¡°Les petites es van quedant enrere, i es nota en les retallades de personal: empreses com Venca o Lacoste, i tamb¨¦ m¨¦s petites, han plantejat expedients de regulaci¨® d¡¯ocupaci¨® que afecten treballadors catalans¡±, explica Elisabet Jim¨¦nez, responsable del sector al sindicat CC OO. Davant aquest cam¨ª de dificultats, els experts assenyalen que les passarel¡¤les no ajuden a vendre les marques de moda. La Generalitat, que aporta un pressupost d¡¯1,2 milions d¡¯euros per cada edici¨® de la passarel¡¤la, no ha volgut valorar el resultat de l¡¯¨²ltima edici¨®. ¡°Crec que es mant¨¦ perqu¨¨ hi ha pressi¨® perqu¨¨ es mantingui, ¨¦s un decorat per intentar vendre una cosa que se sap que no va enlloc de la manera com s?esta presentant i desenvolupant actualment¡±, opina Jes¨²s V¨¢zquez, director de M¨¤ster de l¡¯escola de disseny LCI i fundador de l¡¯ag¨¨ncia JVV. Afegeix que "hi hauria d'haver m¨¦s ajuda per als dissenyadors novells".

Tot i aix¨ª, Jes¨²s Andr¨¦s, consultor i docent en un altre centre de moda, IDEP, creu que ¨¦s necessari que hi hagi un esdeveniment de moda ¡°perqu¨¨ forma part de l¡¯engranatge del sector, obliga a fer que dues vegades a l¡¯any es parli de moda¡±. Per¨° tamb¨¦ admet que el sector mai ha fet bons negocis. ¡°La moda espanyola t¨¦ un problema at¨¤vic entre creativitat i comercialitzaci¨®, que no van a la una¡±. Potser ¡°seria necessari repensar el model¡±, admet. Apunta que a la 080 li falta ¡°aquest missatge clau que l¡¯explica en dues paraules¡±. Com a exemple de passarel¡¤la de dimensi¨® mitjana que funciona, cita Anvers i recorda que la ciutat compta amb la Barcelona Bridal Week, refer¨¨ncia en moda nupcial, per mostrar que hi ha potencial.

Barcelona t¨¦ possibilitats. ?s una ciutat amb una cultura viva que ha creat esdeveniments de refer¨¨ncia com el S¨®nar o el Primavera Sound, apunta ?ngel Vilda, dissenyador de Brain & Beast, que aquest any ha decidit desfilar nom¨¦s a Madrid. ¡°Era impossible fer dues desfilades, com les dues ¨²ltimes vegades¡±, apunta. Aix¨ª que van decidir desfilar a Madrid ¡°perqu¨¨ ¨¦s el centre neur¨¤lgic de la moda a Espanya i tota la premsa especialitzada ¨¦s all¨¤¡±. La firma, que ha desfilat 19 vegades a Barcelona, no t¨¦ ni un punt de venda a Espanya, sin¨® que el seu mercat ¨¦s a la Xina, el Jap¨®, Taiwan i els Emirats ?rabs. ¡°Em fa molta peneta el que est¨¤ passant¡±, reconeix Vilda, ¡°potser no t¨¦ sentit que tinguem dues passarel¡¤les¡±, diu. Segons la seva experi¨¨ncia, ¡°si ets a Madrid comptes, si ets a Barcelona comptes menys¡±. Tot i aix¨ª, afirma que la festa de celebraci¨® dels 10 anys de Brain & Beast, que es compleixen aquest 2020, ser¨¤ a Barcelona, perqu¨¨, diu, ha estat la seva casa i sempre els han donat suport. Per a ell, el problema ¨¦s el sector de la moda, que est¨¤ passant per un moment molt complicat. Tamb¨¦ hi ha hagut abs¨¨ncies notables a Madrid abs¨¨ncies notables a Madrid, apunta. ¡°Tan fluixa ha estat l¡¯edici¨® de Barcelona com la de Madrid, la moda no est¨¤ de moda, hi ha una crisi de passarel¡¤la i de la cultura en general¡±. Krizia Robustella ¨¦s una altra dissenyadora que ha deixat la passarel¡¤la. No va desfilar el febrer del 2019 i tampoc ho ha fet aquesta vegada. ¡°Em ve de gust parar el ritme despr¨¦s de 10 anys¡±, argumenta.

La batalla amb Madrid

Fernando Aguileta, especialista en comunicaci¨® i docent de l¡¯escola de disseny BAU, no veu que la passarel¡¤la tingui una ¡°direcci¨® clara¡± i creu que hauria de ser un esdeveniment m¨¦s professional. Despr¨¦s de les grans lligues, Nova York, Par¨ªs o Mil¨¤, ¡°hi ha unes passarel¡¤les interm¨¨dies lluitant per destacar¡±. ¡°Aqu¨ª hi ha una guerra constant entre Barcelona i Madrid¡±, mant¨¦, en qu¨¨ la capital catalana ¡°perd for?a en el disseny en general¡±, malgrat que compta amb gaireb¨¦ una desena d¡¯escoles. Qui tampoc no ho veia clar i va decidir anar per lliure va ser Miriam Ponsa, que per segona vegada va muntar la seva desfilada a part, encara que dins del calendari de la 080. ¡°Estic molt c¨°moda ara, amb un format m¨¦s petit i cuidat,¡± assegura. Creu que la passarel¡¤la s¡¯ha convertit m¨¦s en ¡°un festival de moda, d¡¯instagramers i premsa rosa¡±. ¡°Trobo a faltar que sigui una plataforma d¡¯artistes, falta autenticitat¡±, diu.