Rere el pretext

Georges Simenon va crear un m¨®n absolutament complet i aut¨°nom, amb una mena de respiraci¨® pr¨°pia i una pr¨°pia circulaci¨® de la subst¨¤ncia vital. De Simenon s¡¯ha d¡¯admirar la capacitat que t¨¦ per fixar amb exactitud els detalls de les coses, el clima, la vida que assoleixen els ambients, els carrers de les ciutats, la poderosa imaginaci¨® pel que ¨¦s essencialment real. Escrivia amb un tra? n¨ªtid, sempre es t¨¦ la sensaci¨® que no hi falta ni hi sobra res, i sabia retardar el relat, la trama i els fets, amb un ¨²s superb dels temps morts ¡ªque no avorreixen mai¡ª, com si digu¨¦s al lector que el que llegeix ¨¦s tan real que no passa res.

PODER CONTAR-HO

Ferran Torrent
Columna
196 p¨¤g.
21 euros

No ¨¦s, Simenon, un escriptor que s¡¯interessi pels grans conflictes psicol¨°gics o morals, l¡¯escorcoll de la mem¨°ria, la nost¨¤lgia o l¡¯oblit, no li interessen, i no realitza tampoc cap treball d¡¯alqu¨ªmia verbal. Simenon ¨¦s inqualificable i, a pesar del centenar de novel¡¤les protagonitzades per l¡¯inspector Maigret, a pesar dels assassinats i els delictes que omplen les novel¡¤les anomenades dures, la pitjor manera de llegir-lo ¨¦s veure¡¯l com un escriptor polic¨ªac. El crim, per a Simenon, ¨¦s un fet que fa que una s¨¨rie de situacions madurin, i el que li interessa saber no ¨¦s tant qui ¨¦s l¡¯homicida sin¨® per qu¨¨ ho ¨¦s i quines s¨®n les forces que el van dur a ser-ho.

Tant Ferran Torrent (Sedav¨ª, 1951) com M¨¤rius Serra (Barcelona, 1963), cadasc¨² a la seva manera, no sembla que hagin descuidat les lli?ons de Simenon, i a Poder contar-ho i a Jugar-s¡¯hi la vida, m¨¦s que els enigmes per resoldre, el que importa ¨¦s la dimensi¨® oculta rere el pretext.

Amb Poder contar-ho Torrent conclou El Segon Sistema, una trilogia sobre la cara B de la vida, sobre les arg¨²cies i les estrat¨¨gies dels supervivents que han de superar les crisis econ¨°miques gr¨¤cies al cultiu de la picaresca, les estafes i els robatoris. A l¡¯anterior novel¡¤la de la s¨¨rie, Individus com nosaltres, una de les hist¨°ries secund¨¤ries era la feina d¡¯investigaci¨® i documentaci¨® que feia el periodista Marc Sendra al voltant de l¡¯atracament hist¨°ric a una sucursal banc¨¤ria, com¨¨s en ple centre de Val¨¨ncia a principis dels anys vuitanta, durant els dos minuts que durava una masclet¨¤. Volia convertir l¡¯episodi en una novel¡¤la, que ¨¦s la que ara el lector t¨¦ a les mans ¡ªPoder contar-ho¡ª i que es complementa s¨¤viament amb un altre robatori, el d¡¯unes obres d¡¯art del cap de la patronal. Torrent narra amb sequedat, prioritza el poder d¡¯uns di¨¤legs ajustad¨ªssims com a eina per afinar l¡¯aven? de les hist¨°ries, fa el que vol amb l¡¯¨²s dels temps morts i aconsegueix, sobretot, les virtuts de la versemblan?a gr¨¤cies a un recurs que no ¨¦s ali¨¨ a Simenon, gr¨¤cies al truc de revelar quins s¨®n els verdaders recursos econ¨°mics de cada personatge. L¡¯¨¨xit de l¡¯atracament i el robatori ¨¦s un aspecte que el lector considera tan poc significatiu com con¨¨ixer el responsable dels dos cad¨¤vers que apareixen electrocutats en un pis del carrer del Carme, a Barcelona, al comen?ament de Jugar-s¡¯hi la vida, o si es troba a la fi la dona que surt en una fotografia repartint clavells als soldats durant la Revoluci¨® portuguesa.

JUGAR-S¡¯HI LA VIDA

M¨¤rius Serra
Amsterdam
336 p¨¤g.
18,90 euros

Aqu¨ª Serra continua la s¨¨rie que va comen?ar amb La novel¡¤la de Sant Jordi. Hi apareixen un grapat de personatges que el lector ja coneix, des de l¡¯expert en jocs Oriol Comas i Coma fins al comissari Carmany, i l¡¯ombra de l¡¯escriptor de ficci¨® M¨¤rius Serra, mort al llibre anterior, hi plana amb tanta for?a que no s¡¯est¨¤ de pronunciar la frase que resumeix el secret de Jugar-s¡¯hi la vida: ¡°El joc viu de l¡¯engany. El M¨¤rius sempre deia que sense enginy ni engany la humanitat encara seria al paleol¨ªtic¡±.

Potser les dues trames de la novel¡¤la no encaixen amb plenitud, per¨° el lector viu l¡¯engany del joc trepidant i din¨¤mic que ¨¦s Jugar-s¡¯hi la vida ¡ªuna novel¡¤la, de fet, sobre el clima, els ambients i els carrers de Barcelona, o sobre la contemplaci¨® fenomenol¨°gica de la gestualitat¡ª sense avorrir-se mai. Al cap i a la fi, Serra juga des del principi amb el que es revela m¨¦s endavant, una altra de les claus de la subst¨¤ncia formal del llibre: ¡°Un compte enrere afecta tothom. ?s la seva ra¨® de ser, influir sobre les expectatives dels presents i desembocar en un desenlla?, com m¨¦s explosiu millor. Un compte enrere pauta qualsevol espera¡±. Com Torrent, com Simenon, Serra tamb¨¦ sap que l¡¯important dels arguments ¨¦s donar solucions imaginatives als temps morts de la narraci¨®.