P¨¦rez Siquier es retroba amb la Ni?a Blanca

Diu el fot¨°graf Carlos P¨¦rez Siquier (Almeria, 89 anys) que acaba de viure un dels millors moments de la seva vida. Ha estat ara que s'ha retrobat amb ?ngeles Hern¨¢ndez, la petita d'11 anys que en el lluny¨¤ 1957 va fotografiar al llindar de la porta de la casa cova on vivia, al barri de La Chanca, a Almeria. Aquella imatge, que va titular?Ni?a Blanca, ¡°perqu¨¨ la seva roba i la paret tenien la mateixa estructura, com de cal?¡±, i les que va fer als habitants d'aquell suburbi situat sota l'Alcazaba de la ciutat, van acabar sent el s¨ªmbol del barri i li van canviar la vida a aquest banquer empenyent-lo a deixar el taulell i els bitllets per abra?ar la seva veritable passi¨®, la fotografia. ¡°Vaig pujar, com feia cada cap de setmana, a fotografiar el dia a dia de les persones que vivien all¨¤. Quan vaig passar per davant de la nena, es va col¡¤locar i va posar per a mi. Va ser com si em toqu¨¦s directe al cor. I jo que soc molt r¨¤pid li vaig disparar una sola foto. Despr¨¦s va entrar a casa sense dir res i no en vaig tornar a saber res¡±, recorda Siquier.

Fins fa poc temps, quan es van retrobar i van poder parlar m¨¦s de sis d¨¨cades despr¨¦s. ¡°Va ser sorprenent. No em podia imaginar la vida tan intensa que havia tingut. Tot va comen?ar quan l'Elena, una de les seves filles, despr¨¦s de descobrir la foto, va contactar amb mi per demanar-me una c¨°pia per regalar-l'hi a la seva mare, que feia 60 anys¡±. I despr¨¦s va venir el retrobament. ¡°Aix¨° va fer que la mare em volgu¨¦s con¨¨ixer i em va venir a veure. Va ser llavors quan em va explicar com havia sentit curiositat perqu¨¨ la retrat¨¦s l'americ¨¤, que ¨¦s com em deien all¨¤, malgrat que la seva mare li deia que entr¨¦s a casa¡±. Siquier explica emocionat com l'?ngeles li va explicar, mentre feien un caf¨¨, la seva apassionant hist¨°ria: ¡°Va ser prou valenta per marxar a Mallorca a treballar de netejadora en un c¨¤mping. All¨¤ va con¨¨ixer un angl¨¨s que, en tornar al seu pa¨ªs, li va prometre que tornaria a buscar-la. I quan va tornar, ella, que gaireb¨¦ no sabia angl¨¨s, li va preguntar on treballava. Quan li va dir que a la Borsa es va pensar que era escombriaire. Aix¨° ¨¦s collonut. Es van casar i van marxar a viure a Londres, on va descobrir que de fet era un broker. No m'hauria imaginat mai que aquesta noia que va n¨¦ixer en aquell barri tan marginal hauria estat a tants llocs del m¨®n. ?s una hist¨°ria preciosa¡±, recorda.

Siquier va continuar pujant al barri fins a mitjans dels setanta. ¡°Volia enaltir aquesta gent, que es mostressin a si mateixos¡±, explica, en la l¨ªnia de la fotografia human¨ªstica del llibre The Family of Man, del 1955, que tant va marcar els fot¨°grafs de la seva generaci¨®. Per¨° les fotos de La Chanca estan considerades com una den¨²ncia de les males condicions en qu¨¨ es vivia. A aquesta s¨¨rie pertany una altra de les fotos preferides de Siquier: Paraigua al sol. ¡°?s atemporal, ha resistit el pas del temps malgrat que ja t¨¦ 60 anys. ?s cl¨¤ssica per¨° moderna, i anticipa el que va ser la fotografia creativa posterior, i que ¨¦s digna de museu¡±. De fet, el MoMA de Nova York la conserva als seus fons.

Des de llavors, P¨¦rez Siquier no ha parat de fer fotografies. ¡°Sempre disparava un o dos cops, i m'emportava el 'moment decisiu' per eternitzar-lo, perqu¨¨ un d'anterior o posterior pot destruir l'encant. Ara, amb un motor, tens la bona foto, per¨° no saps seleccionar-la¡±, diu amb la jovialitat i la gr¨¤cia que sempre l'han caracteritzat. 174 d'aquestes imatges s¨®n les protagonistes de la gran retrospectiva que la Fundaci¨® Mapfre?de Barcelona dedica a aquest ca?ador d'imatges decisives, un aut¨¨ntic recorregut per tota la seva obra amb les s¨¨ries que han marcat la seva traject¨°ria: des de les neorealistes de La Chanca, primer en blanc i negre i despr¨¦s en color, fins a les ¨²ltimes de fa tot just dos anys en qu¨¨, d'una manera introspectiva i intimista, retrata els paisatges de la Brise?a, la casa on passa temporades a l'interior d'Almeria, per¨° on arriba la brisa del mar.

Entremig, alguns dels treballs d'aquest fot¨°graf autodidacte, impulsor, juntament amb el desaparegut Jos¨¦ Mar¨ªa Artero, el 1950, del grup i la revista AFAL (1956-1963), que va aglutinar des de la perif¨¨ria els fot¨°grafs que van deixar enrere les imatges que imposava el r¨¨gim i van abandonar les fotografies m¨¦s acad¨¨miques, i van apostar per l'humanisme i mostrar la realitat del carrer: Oriol Maspons, Leopoldo Pom¨¦s, Carlos Guallad¨®, Xavier Miserachs, Ricard Terr¨¦ i Ramon Masats, entre d'altres.

Com les parets escrostonades dels interiors de les barraques que va fer el 1965 i que tanquen la s¨¨rie de La Chanca. ¡°Vaig fer primers plans de les parets que mostraven el pas del temps i les moltes hist¨°ries que havien viscut¡±, recorda ara. Unes obres que enllacen amb l'informalisme pict¨°ric o l'abstracci¨®. Modern i pioner tamb¨¦ en l'¨²s del color des del 1962 quan no estava ben considerat, Siquier va aprofitar els enc¨¤rrecs del r¨¨gim per il¡¤lustrar guies de la costa espanyola que s'obria al turisme per fer, entre el 1972 i el 1980, unes imatges personals i cr¨ªtiques dels turistes que comen?aven a atapeir les platges. ¡°B¨¤rbars que enva?en el parad¨ªs¡±, resumeix el fot¨°graf, que en tot cas crea unes fotos plenes d'humor i erotisme que comencen amb plans oberts de platges i cossos prenent el sol i acaben amb primers plans abstractes i geom¨¨trics, propers al pop i al kitsch.

A P¨¦rez Siquier el reconeixement li arriba tard. ¡°Durant anys les imatges de La Chanca van estar guardades en caixes de cartr¨®¡±. Per¨° ¨²ltimament no para de rebre reconeixements. El 2003 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia i el 2017 es va inaugurar un museu dedicat a ell i la seva obra a?la localitat andalusa d'Olula del R¨ªo,?l'¨²nic a Espanya dedicat a un fot¨°graf. Acaben d'estrenar-se dos documentals sobre la seva traject¨°ria. ¡°Estic segur que les meves fotografies perduraran i guanyaran amb el temps¡±, explica P¨¦rez Siquier, que no es cansa de dir que ¡°l'¨²nica cosa que em queda ¨¦s la mirada¡±. I per aix¨° continua treballant amb gaireb¨¦ 90 anys, ara amb una petita c¨¤mera digital. ¡°Jo el que vull ¨¦s que em deixin tranquil i poder anar a la platja¡±, sentencia.