Oponents o enemics

Se sent freq¨¹entment que a Espanya no hi ha presos pol¨ªtics perqu¨¨ ¨¦s un pa¨ªs democr¨¤tic. Dir el contrari indigna la majoria de la gent, que creu que aix¨° ¨¦s democr¨¤ticament inacceptable, ofensiu, injust. No obstant aix¨°, cal fer algunes puntualitzacions, perqu¨¨ tamb¨¦ hi ha una altra accepci¨® del concepte de presos pol¨ªtics. Segons aquesta altra accepci¨®, presos pol¨ªtics no s¨®n ¨²nicament els presos de consci¨¨ncia o d'opini¨® dels pa?sos autoritaris o dictatorials, sin¨® tots els privats de llibertat acusats o condemnats per la comissi¨® d'una conducta de motivaci¨® pol¨ªtica, penada per la llei i condemnada per un tribunal. Precisem-ho: penada per una llei emanada d'un parlament indubtablement i indiscutiblement democr¨¤tic i aplicada per jutges independents sotmesos ¨²nicament a l'imperi de la llei.

En el nostre Codi Penal els delictes pol¨ªtics no estan compresos amb aquesta denominaci¨® en cap ep¨ªgraf de cap t¨ªtol ni cap¨ªtol, ni en cap precepte concret. No obstant aix¨°, s¨ª que apareix aquesta denominaci¨® en l'article 13.3 de la Constituci¨®, que, regulant els drets dels estrangers, estableix que ¡°queden exclosos de l'extradici¨® els delictes pol¨ªtics¡±. En el debat constitucional sobre aquest article, Sol¨¦ Tura i Sol¨¦ Barber¨¢ proposaven l'expressi¨® ¡°delicte de motivaci¨® pol¨ªtica¡± per referir-se als delictes exclosos de l'extradici¨®, una f¨®rmula que, com ¨¦s obvi, no va prosperar. Es pot afirmar que el concepte de delicte pol¨ªtic i, per tant, de pres pol¨ªtic, ¨¦s un concepte exclusivament criminol¨°gic, gaireb¨¦ sempre vinculat a conductes lesives d'altres b¨¦ns jur¨ªdics tutelats penalment, com per exemple l'autoritat desobe?da, l'ordre p¨²blic alterat, les lesions o els danys en persones o b¨¦ns, etc. Conductes, totes, previstes al nostre Codi Penal de la democr¨¤cia, del 1995.

Hi ha cabuda per a la reflexi¨® cr¨ªtica i democr¨¤tica sobre si les penes imposades serveixen per a alguna cosa o s¨®n contraproduents

Luis Jim¨¦nez de As¨²a, jurista hist¨°ric, indiscutiblement democr¨¤tic i republic¨¤, va establir les bases per contradir el criteri que no hi ha presos pol¨ªtics en un pa¨ªs democr¨¤tic: ¡°El delicte pol¨ªtic es perpetra per motius altruistes, amb ¨¤nim d'apressar, d'una manera m¨¦s o menys ut¨°pica, el progr¨¦s pol¨ªtic i social¡±. ¡°Construir el delicte pol¨ªtic sobre la base de concepcions democr¨¤tiques i progressives ¨¦s l'ess¨¨ncia mateixa d'una noci¨® correcta de delicte pol¨ªtic¡±. A partir d'aquest criteri, afirmava que els delictes m¨¦s genu?nament pol¨ªtics s¨®n la rebel¡¤li¨® i la sedici¨®. I es basava en Pacheco, autor principal del Codi del 1870, per proposar el seu concepte liberal de delicte pol¨ªtic, basat en el fet que no hi hagi severitat en el seu c¨¤stig, perqu¨¨ s¨®n preferents ¡°altres maneres de correcci¨®¡±, pol¨ªtiques. Cal recordar aquesta reflexi¨® hist¨°rica en els nostres dies.

Juristes actuals, com Llorca Ortega, afirmen que els delictes pol¨ªtics, en el nostre Codi Penal actual, es concreten fonamentalment en els de rebel¡¤li¨® i sedici¨®, delictes contra la Corona i contra les Institucions de l'Estat.

En resum: el concepte de delicte pol¨ªtic, i per tant el correlatiu de delinq¨¹ent pol¨ªtic i el de pres pol¨ªtic, ¨¦s un concepte present en la legislaci¨® espanyola, tot i que, amb aquesta denominaci¨®, no aparegui expl¨ªcitament en la llei penal aplicable als corresponents fets delictius previstos en diferents preceptes. Amb aquestes precisions, i des d'aquesta perspectiva, ¨¦s correcte afirmar que avui a Espanya hi ha delictes pol¨ªtics i presos pol¨ªtics, alguns condemnats per sent¨¨ncia ferma, irrecurrible, judicialment irreversible. Per¨°, en tot cas, la denominaci¨® ara ¨¦s irrellevant.

Ara ja nom¨¦s hi ha cabuda per a la reflexi¨® cr¨ªtica i democr¨¤tica sobre si les penes imposades s¨®n adequades, si serveixen per a alguna cosa o s¨®n contraproduents. Aquesta reflexi¨® connecta amb la consideraci¨® del delinq¨¹ent pol¨ªtic com a oponent o com a enemic. Hist¨°ricament era un enemic i la pena tendia a eliminar-lo. Encara avui, l'experi¨¨ncia m¨¦s recent indica que tendeix a l'escarment exacerbat, desproporcionat.

Sembla que va arribant el temps de desjudicialitzaci¨® i de considerar el delinq¨¹ent pol¨ªtic com un oponent, no un enemic

Per¨° el que ¨¦s judicialment irreversible pot no ser irremeiable. Sembla que va arribant el temps del retrobament i la desjudicialitzaci¨®, i de considerar el delinq¨¹ent pol¨ªtic com a oponent amb el qual conviure, no com a enemic a erradicar. El seu c¨¤stig hauria de ser compatible amb criteris d'utilitat i proporcionalitat, fidels a l'ensenyament dels mestres Pacheco i Jim¨¦nez de As¨²a. Hi ha f¨®rmules jur¨ªdiques que, sense propugnar la impunitat, estan previstes per a quan la pena sigui notablement excessiva. Una seria la reforma del Codi Penal, corregint les perilloses imprecisions del delicte de sedici¨®, que propicien interpretacions rebuscades que donen lloc a condemnes absolutament desmesurades. Una altra f¨®rmula seria l'indult parcial. S¨®n f¨®rmules que no impliquen al Poder Judicial, f¨®rmules de desjudicialitzaci¨®. Tot i que, ¨°bviament, la desjudicialitzaci¨® ¨¦s dif¨ªcilment cre?ble sense un r¨¤pid alliberament. Per tot aix¨°, aquestes solucions tenen grans dificultats pol¨ªtiques, jur¨ªdiques i parlament¨¤ries. Per¨° cap ¨¦s impossible.