Una pol¨¨mica preelectoralista

No hi ha cap mena de dubte que Anna Erra, alcaldessa de Vic, va cometre un greu error. Fa una setmana, a l¡¯hemicicle del Parlament de Catalunya, va demanar que es parli en catal¨¤ tamb¨¦ a les persones que ¡°pel seu nom o el seu aspecte no semblin catalans¡±. Evidentment, es va ficar de peus a la galleda d¡¯una manera flagrant, molt m¨¦s amplificada si darrere de l¡¯esc¨® hi tens un membre del Partit Popular de Catalunya esperant-ho amb candeletes. Abans que l¡¯alcaldessa acab¨¦s d¡¯empantanegar-se amb el seu prec, el cap de files d¡¯aquest partit ja es posava les mans al cap. Vaig veure repetida la seq¨¹¨¨ncia. Erra encara no ha acabat el seu discurs i Alejandro Fern¨¢ndez ?lvarez ja l¡¯est¨¤ acusant de xenof¨°bia i supremacisme. ?No hauria d¡¯haver esperat, aquest pol¨ªtic experimentat, que l¡¯alcaldessa finalitz¨¦s la seva exposici¨® per passar llavors a preguntar-li si ella realment pensava el que acabava d¡¯enunciar? Aix¨ª li hauria donat l¡¯oportunitat de reconsiderar-ho i tornar a pensar en el que havia dit. I potser fins i tot s¡¯hauria corregit, en adonar-se, gr¨¤cies a la interpel¡¤laci¨® del senyor diputat, de la seva gran badada a l¡¯hora de formular la seva idea sobre com s¡¯hauria d¡¯entendre l¡¯¨²s habitual del catal¨¤. El missatge de l¡¯alcaldessa era m¨¦s que obvi, excepte per als qui el van interpretar al peu de la lletra amb finalitats de dubt¨®s componiment ¨¨tic. ?s clar que el significant, en aquest cas, va trair el significat. Acostuma a passar cont¨ªnuament en qualsevol ¨¤mbit de la nostra vida quotidiana. I en pol¨ªtica, encara m¨¦s.

A mi aquesta vegada m¡¯interessa m¨¦s subratllar la mala fe. I l¡¯oportunisme, m¨¦s que no pas l¡¯oportunitat per esclarir el malent¨¨s. El senyor Alejandro Fern¨¢ndez ?lvarez sabia perfectament de qu¨¨ parlava l¡¯alcaldessa de Vic. Com tamb¨¦ ho sap el partit de Ciutadans, fins i tot no pocs de l¡¯esquerra de Catalunya. Tots sabem que el que la senyora Erra volia dir ¨¦s que no hi ha cap ra¨® perqu¨¨ a la noia llatinoamericana que ens cobra a la sortida del s¨²per del nostre barri li parlem en castell¨¤ nom¨¦s perqu¨¨ sigui llatinoamericana. Quin problema hi hauria si mantingu¨¦ssim el catal¨¤? Doncs que la noia pot ser que fes molt poc temps que fos a Catalunya i no ens entengu¨¦s. Llavors s¨ª que es justificaria que canvi¨¦ssim de llengua. Tamb¨¦ es podria donar la circumst¨¤ncia que la noia ens respongu¨¦s en castell¨¤ i que nosaltres li segu¨ªssim parlant en catal¨¤. Quin problema hi hauria? Els dos ens entendr¨ªem parlant en les nostres respectives lleng¨¹es sense que ning¨² hagu¨¦s de deixar de parlar en la que m¨¦s li agrada o la que li va millor per comunicar-se o la llengua que li dona la gana.

Ja s¨¦ que el que ¨¦s ortodox ¨¦s que dos parlants ho facin en la mateixa llengua. Per¨° dins d¡¯aquesta ortod¨°xia, en el cas de la relaci¨® entre catal¨¤ i castell¨¤, la llengua que sempre hi surt perdent ¨¦s el catal¨¤. Per aix¨° la senyora Erra, amb un criteri que comparteixo, tot i que no en la manera en qu¨¨ ho va fer, va demanar al Parlament l¡¯¨²s del catal¨¤ sense mirar a qui ens adrecem. Cito unes paraules d¡¯Umberto Eco, gens sospit¨®s de ser independentista, reflexionant sobre el multiling¨¹isme europeu: ¡°Una Europa de poliglots no ¨¦s una Europa de persones que parlen amb facilitat moltes lleng¨¹es, sin¨®, en el millor dels casos, de persones que es puguin trobar parlant cadasc¨² la seva pr¨°pia llengua i entenent la de l¡¯altre¡±. Doncs aix¨°.