Qui mana en el m¨®n de l¡¯art?

La celebraci¨® d'Arco a Madrid, la fira especialitzada en art contemporani m¨¦s important d'Espanya, suposa una bona oportunitat per obrir un debat sobre qui t¨¦ el poder dins d'aquest sector. Prevalen les idees o els diners? S¨®n m¨¦s rellevants els artistes o els col¡¤leccionistes? Quina ¨¦s la influ¨¨ncia que exerceixen les institucions??

El poder de la resist¨¨nciaDaniel Garc¨ªa And¨²jar. Artista

El m¨®n de l'art ¨¦s un sistema complex amb moltes capes, estructures, xarxes formals i llenguatges. S'ha constru?t sobre segles de poder de la classe dominant. ?s una economia simb¨°lica que opera amb la moneda canviant del prestigi i el capital cultural. Tot i aix¨°, ning¨² en particu?lar t¨¦, ara mateix, el poder de control del sistema. Est¨¤ distribu?t sota una forma cada vegada m¨¦s intangible del postcapitalisme global ¨C?la seva alienaci¨® accelerada del m¨®n elimina l'art. Fer art ¨¦s la forma m¨¦s lliure de treball hum¨¤, per¨° t¨¦ un cost enorme en termes de sacrifici i rendici¨®. Els artistes, sovint, entreguem la nostra autonomia a canvi de l'acc¨¦s a un cost¨®s sistema d'admissi¨® que es basa en l'abandonament sistem¨¤tic d'aquesta innoc¨¨ncia. La recerca d'algun significat transcendent en el nostre treball s'enfronta a paradoxes com el fet que la majoria dels artistes professionals es veuen obligats a vigilar el mercat, els agradi o no, o responen a l'obligaci¨® t¨¤cita d'haver d'emmarcar el seu treball dins d'un llenguatge cr¨ªtic reconegut institucionalment. La parcel¡¤la particular de poder que correspon a l'artista no es troba en el mercat o en el reconeixement institucional. Es fonamenta en el desenvolupament d'una pr¨¤ctica art¨ªstica transformadora i inconformista, veritable mostra de resist¨¨ncia a un model imposat que pret¨¦n mantenir-se tossudament en un espai de relacions jerarquitzat, dif¨²s, globalitzat i estandarditzat, produint les obres que s¨®n interpretades, exhibides o comercialitzades dins d'una estructura discursiva. Aqu¨ª ¨¦s on rau el poder ideol¨°gic real.

Els fils dels diners?lex Nogueras i Rebeca Blanchard. Galeristes

Malgrat les persones o entitats que puguin apar¨¨ixer a la llista anual Power 100 de la revista ArtReview, el que realment mou els fils del m¨®n de l'art s¨®n els diners. En una ¨¨poca de capitalisme salvatge, l'art s'est¨¤ mercantilitzant (de fet, la paraula anglesa s'ajusta millor: commodified). Els diners instant¨¤niament desactiven qualsevol intenci¨® transformadora i radical de l'art, i el mercat literalment absorbeix i subverteix qualsevol intent revolucionari. Sobretot en un moment com l'actual, en qu¨¨ l'obra d'art ¨¦s comunicada i obt¨¦ la m¨¤xima visibilitat en el moment mateix en qu¨¨ es crea, i perd aix¨ª la necess¨¤ria dist¨¤ncia per a la reflexi¨®, de manera que no disposa del temps per assumir un discurs. El mercat est¨¤ controlant els esdeveniments m¨¦s influents del m¨®n de l'art, creant confusi¨® en la manera en qu¨¨ percebem fires, biennals i exposicions als grans museus. L'infrafinan?ament d'aquests llocs p¨²blics ha estat utilitzat per les grans corporacions de l'art per influir en les programacions. Els comissaris afronten el dilema de decidir quins artistes escullen, si prioritzen els que venen amb el finan?ament garantit o els que de deb¨° els interessen. La captaci¨® de fons s'ha convertit en una necessitat per part de les institucions i moltes vegades aix¨° pot comprometre el programa. D'altra banda, l'establishment alimenta aquesta conjuntura, i aix¨° fa que resulti molt barat crear valor afegit i, per tant, grans guanys. Tots som c¨°mplices d'aquesta estructura amoral i sense regulaci¨® legal, i per aix¨° la resposta a qui mana en el m¨®n de l'art nom¨¦s pot ser una.

?s el mercat, est¨²pidsRosa Olivares. Cr¨ªtica d'art i directora del projecte editorial ¡®Exit¡¯

Com diria Augusto Monterroso, ser¨¦ breu: en el m¨®n de l'art manen els diners. Qui mana en la pol¨ªtica? Els diners. Qui mana en l'esport? Els diners. Pensar que en el m¨®n de la cultura ¨¦s diferent no ¨¦s un tema de romanticisme, sin¨® de ceguesa o d'ignor¨¤ncia. La qualitat de l'artista, la intel¡¤lig¨¨ncia del comissari o del te¨°ric (compte!, s¨®n dues coses molt diferents), l'excel¡¤l¨¨ncia de la galeria¡­, tot aix¨° i molt m¨¦s no brilla sense els diners. Sense els diners del col¡¤leccionista o de les institucions, cap artista apareixer¨¤ a les grans exposicions ni ser¨¤ adquirit pels museus. S¨®n els diners. ¡°?s el mercat, est¨²pids¡±. Aix¨° no va de sensibilitat, ni d'intel¡¤lig¨¨ncia, ni d'experi¨¨ncia; aix¨° va de cal¨¦s. Per aix¨° no hi ha ning¨² preocupat per la ignor¨¤ncia dels comissaris, ni pel funcionament dels museus, ni per la cura dels artistes, ni per l'ensenyament de l'art, ni per la cultura en general, i molt menys per l'art actual en particular. El suport de l'art, i de la cultura en general, sempre ha vingut des del poder, ¨¦s a dir, des dels diners: l'Esgl¨¦sia, la noblesa, les monarquies i les grans cases reials, l'alta burgesia, els rics col¡¤leccionistes individuals que donen pas a les corporacions financeres¡­ Naturalment, aquest altre poder de definir l¨ªnies art¨ªstiques, a m¨¦s del mercat, el continuen tenint alguns directors de museus, que s¨®n pocs i molt influenciats pels mercats i pels interessos personals i privats. Tots els altres som actors d'una com¨¨dia bufa a la qual el p¨²blic ja li ha girat l'esquena.

L¡¯honestedat de l¡¯artistaHans Ulrich Obrich. Comissari i director art¨ªstic de la Serpentine Gallery de Londres

El poder sempre est¨¤ amb els artistes. Malgrat els pics de protagonisme i influ¨¨ncia dels diferents agents del sistema de l'art, els artistes s¨®n al centre. En un moment com l'actual, de perill ecol¨°gic real, som molts els que busquem en els artistes com caldria donar forma al futur. Penso en l'artista Gustav Metzger, per exemple, que va morir fa uns mesos. Des de la seva pr¨¤ctica, va fer una crida al m¨®n de l'art perqu¨¨ despert¨¦s davant de l'amena?a de la destrucci¨® del planeta. Ens ha inspirat a col¡¤locar l'ecologia al cor de tot el que fem com a professionals del camp de l'art. Com a comissaris, directors de museus, cr¨ªtics d'art o mediadors, el nostre paper ¨¦s estendre la influ¨¨ncia dels artistes. Qualsevol forma d'art ¨¦s, sovint, sobre el poder de connectar coses aparentment inconnexes. Les institucions art¨ªstiques poden ser una bona eina per fer-ho, per unir geografies, idees i formes de vida. Quan utilitzen el seu poder com a plataformes per al pensament, els problemes m¨¦s greus del m¨®n es poden entendre amb honestedat i esperan?a. Aqu¨ª hi ha una altra idea clau: aix¨° no passa sense generositat, que ¨¦s el mitj¨¤ del segle XXI. M¨¦s enll¨¤ de noms i de llistes, aquest ¨¦s el poder de deb¨°. Aix¨° ha de manar per sobre de totes les coses.

L¡¯eix patriarcalManuela Moscoso. Comiss¨¤ria de la Biennal de Liverpool 2020

El poder d'aquest m¨®n es genera a trav¨¦s d'un c¨²mul d'aliances, mentre que la seva fortalesa ve donada pel poder de legitimaci¨® que t¨¦ el consens col¡¤lectiu a l'hora de definir si una cosa est¨¤ b¨¦, ¨¦s excel¡¤lent o val la pena dins del context actual. Aquests consensos es construeixen per efecte de la circulaci¨®, difusi¨® i distribuci¨® de pr¨¤ctiques facilitades per una combinaci¨® de contactes, feina, diners i, sovint, privilegis associats amb classes socials particulars i consolidats en geopol¨ªtiques occidentals. ?s una q¨¹esti¨® complexa. Afortunadament, el m¨®n de l'art tamb¨¦ ¨¦s un sistema no estable i t¨¦ la capacitat de generar autocr¨ªtica i resistir davant dels mandats convencionals que estan associats a les economies del poder. L'art ¨¦s, al cap i a la fi, experi¨¨ncies, proposicions, posicions est¨¨tiques d'estar al m¨®n, com a hist¨°ria i com a futur. Conec molts professionals que, des de les seves pr¨°pies pr¨¤ctiques de treball, exerceixen contrapunts, desafien l'statu quo i promouen contaminants productius i imprevisibles, capa?os de fer-nos pensar d'una manera diferent, experimentar formes d'exist¨¨ncia que no coneix¨ªem o connectar l'experi¨¨ncia quotidiana amb hist¨°ries i microhist¨°ries aparentment absurdes. I aix¨° ¨¦s meravell¨®s. Per¨° tamb¨¦ cal dir que l'art com a sistema es funda sota un ordre terriblement patriarcal, normatiu i colonial, que avui dia encara sustenta, promou i fa la cort als qui en el moment de treballar i d'operar en el m¨®n conserven aquest mateix vell ordre patriarcal, normatiu i colonial.

A la recerca de l¡¯antagonismePaul B. Preciado. Fil¨°sof associat al Centre Pompidou de Par¨ªs

Els malentesos sorgeixen d'una falsa idealitzaci¨® de l'art i del geni art¨ªstic com a universos aut¨°noms, separats dels ordres pol¨ªtics o socials. La producci¨® art¨ªstica contempor¨¤nia est¨¤ inserida dins del r¨¨gim patriarcocolonial, del mercat capitalista i de l'entramat institucional dels diferents contextos socials i pol¨ªtics on circula, tant democr¨¤tics com clarament autoritaris. Preguntar qui mana en el m¨®n de l'art seria una cosa aix¨ª com preguntar qui mana en el m¨®n de l'autom¨°bil: haur¨ªem d'explorar els circuits de producci¨®-distribuci¨®-consum-cr¨ªtica de les ind¨²stries culturals, les diferents regulacions governamentals, els p¨²blics i les seves pr¨¤ctiques socials i cr¨ªtiques. Crec que la q¨¹esti¨® ¨¦s m¨¦s aviat com es poden crear processos antagonistes, com es pot despatriarcalitzar i descolonitzar la instituci¨® i la narraci¨® dominant de la hist¨°ria de l'art, com es pot distribuir ag¨¨ncia. El problema amb els moviments de cr¨ªtica que sorgeixen dins de l'art ¨¦s que la seva for?a de transformaci¨® ¨¦s absorbida tant per la narraci¨® hegem¨°nica com per la instituci¨® i el mercat, i transformada en un ¡°estil¡± m¨¦s. Aix¨° ¨¦s el que est¨¤ passant amb la ¡°moda¡± de les exposicions feministes, o sobre el ¡°g¨¨nere¡± amb els artistes del ¡°sud global¡± o amb l'artivisme.

Q¨¹esti¨® de classesHelena Cabello i Ana Carceller. Artistes

Sembla una pregunta complexa, per¨° per desgr¨¤cia no ho ¨¦s tant. Fonamentalment, en l'art el poder continua sent una q¨¹esti¨® de classe, social i econ¨°mica. Es t¨¦ a trav¨¦s de grups de pressi¨® integrats per assessors, galeristes, empresaris, gestors i/o artistes que pertanyen, habitualment per lla?os familiars, a les elits. En aquests grups sovint tamb¨¦ s'involucren altres agents, necessaris per a la renovaci¨® conceptual; serveixen per aportar una mica de risc, per¨° sense passar-se. A difer¨¨ncia d'altres manifestacions culturals, la manera en qu¨¨ es comercialitza, gestiona i presenta la producci¨® art¨ªstica beneficia particularment aquestes elits i el seu entorn. La resta de la societat gaireb¨¦ no t¨¦ veu. El m¨¦s interessant d'aquesta pregunta ¨¦s que parteix d'un singular. No pregunta tant els qui sin¨® el qui, perqu¨¨, en el fons, qui pregunta possiblement sospita que no s¨®n tants els implicats. Seria f¨¤cil donar una resposta fugissera i evadir-se amb abstraccions estructurals, per¨° el que hem vist al llarg d'aquest temps ¨¦s com aquestes classes dominants, m¨¦s cohesionades en els seus interessos del que seria desitjable en societats que es diuen democr¨¤tiques, anaven imposant el seu criteri en diferents ¨¤mbits de la gesti¨® de la mem¨°ria art¨ªstica col¡¤lectiva. La seva pres¨¨ncia descompensada en patronats de museus, gestionats majorit¨¤riament amb diners p¨²blics, ¨¦s nom¨¦s la punta de l'iceberg. L'exemple m¨¦s visible que evidencia com de preocupats estan per convertir els seus interessos particulars en c¨¤non, per suplantar la col¡¤lectivitat.

La pregunta genu?naEstrella de Diego. Catedr¨¤tica i acad¨¨mica de la Real Academia de San Fernando

Els warburgians de l'institut londinenc, seguint el rastre del seu inventor ¨Cl'autor de l'Atlas?mn¨¦mosyne, Aby Warburg¨C, parlaven de ¡°la pregunta genu?na¡±, aquella ¨²nica i capa? de contestar el que ¨¦s rellevant sobre una q¨¹esti¨® concreta. Trobar aquesta ¡°pregunta genu?na¡±, deien, era tenir una resposta brillant, perqu¨¨ proposar una bona pregunta ¨¦s molt m¨¦s complex que no pas respondre-la. Personalment no estic tan segura que la pregunta ¡°qui mana en el m¨®n de l'art¡± ¨Co qu¨¨ mana¨C sigui la ¡°genu?na¡±, la que podria contribuir a desentranyar l'inquietant d'un territori ple de despla?aments i personatges en aparent tr¨¤nsit. Malgrat tot, aquesta pregunta ret¨°rica de vegades sobrevola les converses. Els diners en totes les seves accepcions, des de corporacions multinacionals fins a influencers i xarxes a sou indirecte o directe dels diners, passant per?comissarixs estrella, directorxs de grans museus, col¡¤leccions importants, jurats de premis internacionals i galeristes benestants que ara regenten galeries-museus acostuma a ser una de les respostes preferides. Era el que es preguntava Martha Rosler en el seu text del 1979 sobre tafaners i compradors: aquests diners en la seva pr¨°pia arena s¨®n imbatibles, reflexionava. En tot cas, dir que el que mana al m¨®n de l'art s¨®n els diners ¨¦s dir una obvietat, perqu¨¨ ha estat aix¨ª des dels M¨¦dici i els enc¨¤rrecs papals. A m¨¦s, els diners solen estendre els seus tentacles a l'escena art¨ªstica des de llocs menys visibles. No s¨¦ qui mana en el m¨®n de l'art i, sobretot, si serveix d'alguna cosa saber-ho m¨¦s enll¨¤ dels discursos que es generin.

Pr¨¤ctiques indomables?Marta Gili. Comiss¨¤ria

El m¨®n de l'art ¨¦s molt ampli i heterogeni. El tema de manar, ¨¦s a dir, de governar un grup de subordinats, em sembla que, per definici¨®, no es pot aplicar a la creaci¨® art¨ªstica, un lloc per definici¨® de llibertat de pensament i d'expressi¨®. Una altra cosa ¨¦s qui pret¨¦n controlar o prescriure en aquests espais, que per descomptat es dona molt sovint. Per¨° afortunadament, encara existeixen algunes pr¨¤ctiques art¨ªstiques indomables, des de la literatura fins a les arts visuals, el disseny o l'arquitectura, per exemple, que s'inscriuen en perif¨¨ries i interseccions, des de l'¨¤mbit po¨¨tic al pol¨ªtic, rarament sotmeses a tend¨¨ncies establertes. El rol de les institucions i dels comissariats seria donar visibilitat i context, efectivament, a aquestes pr¨¤ctiques art¨ªstiques que es troben fora dels circuits del mainstream i que analitzen i investiguen el m¨®n per mitj¨¤ de dispositius que configuren un sentit de la vida viscuda i que ens permetin experimentar i percebre el nostre entorn d'una altra manera.