El 8-M no ¨¦s una festa, la lluita continua
El feminisme no ¨¦s un alegre festeig de l¡¯orgull de ser dona. ?s un moviment que lluita pel ple acc¨¦s de les dones, s¨ª, dones, a l¡¯exercici dels seus drets, trepitjats tantes vegades
Caldr¨¤ comen?ar pel principi abans d¡¯arribar a l¡¯avui. Caldr¨¤ recordar aquell mar? del 1857 en el qual centenars de dones treballadores en una f¨¤brica de Nova York van marxar pels carrers de la ciutat sota el lema ¡°Pa i roses¡±, demanant millores salarials i la fi del treball infantil, i moltes van ser assassinades per la policia. Caldr¨¤ recordar aquell 26 de mar? del 1911, en el qual, tancades pels propietaris de la f¨¤brica t¨¨xtil on treballaven amb el pretext que no poguessin cometre robatoris, van morir cremades gaireb¨¦ 150 dones a Nova York. Caldr¨¤ recordar la II Confer¨¨ncia Internacional de Dones Socialistes, a Copenhaguen, el 1910, on la comunista Clara Zetkin, envoltada de companyes de 17 pa?sos, va proposar instaurar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, que es va acabar celebrant a partir de l¡¯any seg¨¹ent. Caldr¨¤ recordar el 1975, any en qu¨¨ l¡¯Organitzaci¨® de Nacions Unides el va declarar Dia Internacional pels Drets de la Dona, ¡°per commemorar la lluita hist¨°rica per millorar la vida de la dona¡±, fins a fer-lo mundial el 1977.
Sorpr¨¨n que a moltes convocat¨°ries pel 8-M ni tan sols s¡¯esmenta la paraula ¡®dona¡¯
Caldr¨¤ recordar tot aix¨°, dic, perqu¨¨ sembla que la postmodernitat capitalista vol substituir les reivindicacions de les treballadores i les lluites feministes per una celebraci¨® despolititzada de la identitat de les dones, i els seus or¨ªgens no poden fer m¨¦s que evocar-nos tot el contrari.
Perqu¨¨ el feminisme no ¨¦s un alegre festeig de l¡¯orgull de ser dona, ni tan sols ho ¨¦s de l¡¯orgull de pert¨¤nyer a alguna de les recent proclamades diversitats, tan de moda avui dia. El feminisme ¨¦s un moviment que lluita pel ple acc¨¦s de les dones, s¨ª, dones, a l¡¯exercici dels seus drets, trepitjats tantes vegades.
Per aix¨° sorprenen diverses de les reivindicacions que s¡¯han succe?t aquests dies, previs al 8-M. La primera ¨¦s que hagin estat nombroses les convocat¨°ries vinculades a la celebraci¨® del 8-M en les quals als cartells ni tan sols s¡¯esmenta la paraula dona. Com si pass¨¦ssim a ser un ens convidat de la nostra pr¨°pia celebraci¨®, com podien ser les gallines o les tortugues. Ning¨² s¡¯imaginaria el Dia de l¡¯Orgull Gai sense els gais. Doncs sembla que s¨ª que ens imaginem, o aix¨° ¨¦s el que volen, un 8-M sense dones.
La segona, que aquests dies, arran de la postmodernitat i amb la intenci¨® de fer cr¨¦ixer les files del feminisme (sembla ser que amb el 51% de la poblaci¨® no n¡¯hi ha prou), haguem assistit a com, des de col¡¤lectius suposadament feministes, s¡¯ha dut a terme la defensa i inclusi¨® en el moviment feminista de les participants de pr¨¤ctiques que oprimeixen les dones: la prostituci¨®, els ventres de lloguer, o el que han anomenat binarisme de g¨¨nere apel¡¤lant a la seva llibertat per decidir. Arguments emparats en la ¡°inclusi¨®¡± i l¡¯orgull afirmatiu de la capacitat de decisi¨® que tenim les dones justament en uns temes que per al feminisme han estat percebuts, des de sempre, com una vulneraci¨® dels drets de les dones.
Cal tenir molt poca vergonya per parlar del dret de la dona a escollir en llibertat poder exercir la prostituci¨®
Ja em perdonareu, per¨° cal tenir molt poca vergonya per parlar del dret de la dona a escollir en llibertat poder exercir la prostituci¨®, mentre milions de dones estan sent explotades sexualment. Cal tenir molt poc respecte per les dones a les quals compren els seus fills per defensar el ¡°desig¡± de tercers ?tant se val si ¨¦s per part d¡¯homes o de dones? de tenir un fill, per davant del dret d¡¯aquella dona i d¡¯aquell nen a estar i saber qui ¨¦s la seva mare i a viure i cr¨¦ixer al seu costat. Cal molt poc coneixement de la biologia per demanar que es reconegui un g¨¨nere canviant quan just el g¨¨nere ¨¦s el constructe social pel qual ens oprimeixen a les dones i que les feministes fa temps que estem intentant eliminar, perqu¨¨ ¨¦s una invenci¨®. Les dones no volem acabar desapareixent en favor de no binarismes, g¨¨neres fluids, ag¨¨neres i diversitats v¨¤ries.
Caldr¨¤ comen?ar en l¡¯ahir, doncs, perqu¨¨ no ens oblidem de l¡¯avui i acabem convertint la lluita feminista en una lluita de tothom i per a tothom. ?s la lluita de les dones i per a les dones, i el que volem fer ¨¦s: mostrar la nostra agenda pol¨ªtica; reivindicar la nostra lluita contra l¡¯explotaci¨® reproductiva; reafirmar-nos en el nostre convenciment ferm a negar-nos a acceptar l¡¯explotaci¨® sexual de dones i nenes; mantenir-nos fermes en la nostra lluita contra la precaritzaci¨®, la discriminaci¨® laboral, l¡¯explotaci¨® econ¨°mica i l¡¯ab¨²s sistem¨¤tic que continuem patint les dones en aquests temps. Per aix¨° el 8-M ¨¦s nostre, de les dones, i hi reivindicarem els nostres drets.
Carmen Domingo ¨¦s escriptora.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.