La pesta i l¡¯horror al buit

Era Albert Camus qui deia que la millor manera de mantenir unida la gent ¨¦s, encara, enviar-li una pesta. ?s indubtable que la por ¨¦s un instrument efica? per garantir la servitud volunt¨¤ria. I el pas de la por a l¡¯angoixa ¨¦s molt curt, amb efectes exponencials en la construcci¨® de dip¨°sits col¡¤lectius d¡¯irracionalitat. Quan en un horitz¨® lluny¨¤ apareix un virus desconegut, el p¨¤nic s¡¯escampa i s¡¯esgoten les mascaretes i els l¨ªquids protectors. Se suspenen viatges i trobades. I l¡¯altre ¨Cqui passa a prop¨C es converteix autom¨¤ticament en un perill, cosa que contribueix a augmentar encara m¨¦s la dist¨¤ncia f¨ªsica entre les persones, en uns temps en qu¨¨ les pantalles operen com poderosos murs transparents: junts per¨° guardant les dist¨¤ncies.

Tot ¨¦s tan irracional que, mentre el p¨¤nic model covid-19 conquereix el m¨®n, milers de ciutadans ¨Cm¨¦s de 6.000 segons els experts¨C moriran aquest any, com els anteriors, per un altre virus, el de la grip de temporada, sense que aix¨° causi cap senyal d¡¯angoixa col¡¤lectiva. Tot plegat confirma que l¡¯¨¦sser hum¨¤ assumeix amb tota naturalitat el que s¡¯ha convertit en habitual. La grip forma part del paisatge i els seus morts tenen la consideraci¨® de figurants d¡¯un entorn conegut, de manera que el seu dest¨ª s¡¯assumeix amb una resignada naturalitat. L¡¯home rarament q¨¹estiona el que s¡¯ha fet tota la vida o el que ha passat sempre. ?s l¡¯amena?a nova la que genera desconcert i provoca reaccions ins¨°lites en persones perfectament racionals en altres molts ¨¤mbits de la seva vida. En les converses privades, s¨®n majoria els que diuen que cal frenar l¡¯alarma, per¨° molts ja han passat per la farm¨¤cia perqu¨¨ la ra¨® estad¨ªstica no ha estat mai prou per calmar la insensatesa. Tot ¨¦s estrany: la por d'una amena?a remota (vestida en aquest cas amb les fantasies que acompanyen tot el que ve d¡¯aquest territori misteri¨®s que ¨¦s l¡¯Orient Lluny¨¤) i la indifer¨¨ncia davant de milers de persones ¨Cla majoria gent gran¨C que moren cada any de grip, assumida com un ritual de la nostra precarietat.

?s indubtable que la por ¨¦s un instrument efica? per garantir la servitud volunt¨¤ria. I el pas de la por a l¡¯angoixa ¨¦s molt curt

Per¨° precisament perqu¨¨ hi ha consci¨¨ncia del desajust entre l¡¯amena?a i les reaccions, perqu¨¨ molta gent espantada encara ¨¦s capa? d¡¯interrogar-se sobre el seu propi p¨¤nic, perqu¨¨ se sent inc¨°moda davant de conductes que en el fons sap que s¨®n desproporcionades, cal trobar la manera de justificar-les. I autom¨¤ticament es desplega un dels recursos preferits de la condici¨® humana: les teories conspiradores, que en les nostres terres han trobat hist¨°ricament aliment en la perf¨ªdia de Satan¨¤s. Un recurs inventat per explicar l¡¯inexplicable: que un D¨¦u bondad¨®s permet¨¦s les atrocitats que habiten l¡¯experi¨¨ncia humana. De manera que la pregunta immediata ¨¦s qui hi ha al darrere, qui s¨®n els diab¨°lics personatges que ens han llan?at la pesta a sobre i qu¨¨ pretenen.

Una de les ¨²ltimes teories que he sentit ¨¦s que ¨¦s una operaci¨® per reduir la poblaci¨® anciana i, per tant, els costos de la sanitat. Qualsevol conte serveix per buscar un culpable com a manera de tranquil¡¤litzar-nos. Borges ho va explicar d'una manera espl¨¨ndida: el que ens espanta ¨¦s que el centre del laberint estigui buit, preferim que el Minotaure l¡¯habiti perqu¨¨ aix¨ª tenim un responsable de la nostra sort. Veure poderoses forces ocultes darrere del coronavirus en el fons ens tranquil¡¤litza. I al mateix temps afebleix la resposta: en comptes de plantar cara al p¨¤nic, ens deixem gronxar en les teories conspiradores, a la recerca del malvat universal.

Si realment es creu que encara t¨¦ sentit el discurs emancipador, el que pret¨¦n armar l¡¯home perqu¨¨ progressi en el control de la seva prec¨¤ria aventura sobre la terra, avui tocaria militar contra la por del coronavirus. I aqu¨ª la inseguretat de l¡¯esp¨¨cie es fa visible no nom¨¦s al carrer, sin¨® a dalt de tot de la pir¨¤mide: en els poders pol¨ªtics, econ¨°mics i medi¨¤tics. Per qu¨¨ es contribueix a generar la por? Segur que Camus t¨¦ ra¨®: la por serveix el poder per dominar el personal. Per¨° els que manen s¨®n de la mateixa pasta que els altres: ¨¦ssers precaris i porucs que participen de l¡¯horror al buit que t¨¦ la majoria. I gesticulen no tant per tranquil¡¤litzar la ciutadania com per tranquil¡¤litzar-se a ells mateixos, per por que les coses empitjorin i les desgr¨¤cies s¡¯atribueixin a la seva impot¨¨ncia.