Les vict¨°ries del ¡®Me Too¡¯

El feminisme arriba a un nou 8 de mar? amb molts motius per continuar mobilitzant-se per¨° tamb¨¦ amb importants vict¨°ries per celebrar. El proper dia 3, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, presentar¨¤ la nova llei de llibertat sexual que inclour¨¤ novetats importants en la lluita contra les viol¨¨ncies que pateixen les dones i tamb¨¦ un canvi crucial en la tipificaci¨® dels delictes d'agressi¨® sexual al Codi Penal. Per¨° la data arriba tamb¨¦ amb notables vict¨°ries al terreny del que ¨¦s simb¨°lic. La m¨¦s important, la condemna al productor de cinema Harvey Weinstein per ab¨²s sexual i violaci¨®.

Poc podia imaginar l'actriu Alyssa Milano quan va llan?ar la consigna #MeToo a trav¨¦s de les xarxes socials el 2017 que aquesta frase, que havia encunyat el 2006 l'activista social Tarara Burke, seria la llavor d'un moviment global capa? d'aglutinar tanta for?a. A la diana hi havia un dels homes m¨¦s poderosos de Hollywood, un productor prepotent, un depredador sexual capa? d'arru?nar la carrera de la millor actriu si no es plegava als seus desitjos. M¨¦s de 100 dones l'acusaven, per¨° finalment nom¨¦s va ser jutjat per un delicte d'ab¨²s sexual i un altre de violaci¨®, ja que la resta havien prescrit o presentaven problemes de prova. La den¨²ncia contra Weinstein va posar fi al silenci i ara la condemna certifica el final de la impunitat.

Gr¨¤cies a la sororitat, les v¨ªctimes aconsegueixen a trav¨¦s de la den¨²ncia p¨²blica el que els tribunals els negaven

La dificultat de demostrar l'ab¨²s ¨¦s el que permet que homes com Weinstein utilitzin el seu poder en les finances, la universitat, l'empresa o la pol¨ªtica per assetjar i abusar de dones. El de Weinstein ¨¦s l'exemple m¨¦s clar, en paraules de l'escriptora Rebeca Solnit, ¡°de com l'exist¨¨ncia d'un poder desigual ¨¦s capa? de generar delictes i protegir alhora els qui els cometen¡±. Aquest sistema d¡¯encobriment i protecci¨® dels assetjadors ¨¦s el que pret¨¦n fer caure el moviment Me Too. Per molt que siguin conductes tipificades com a delicte, rarament resulten castigades perqu¨¨ la veu de les dones no ¨¦s creguda, i aquesta falta de credibilitat forma part del mateix sistema de poder mascul¨ª. A m¨¦s a m¨¦s de la satisfacci¨® d'un desig sexual, en l'assetjament hi sol haver una afirmaci¨® de poder. Moltes de les v¨ªctimes de Weinstein explicaven que la seva negativa a mantenir relacions actuava sobre ell com un est¨ªmul i un factor d'excitaci¨®: al plaer de l'ab¨²s, hi afegia el plaer de la dominaci¨®.

Qualsevol dona que se senti humiliada per una situaci¨® d'assetjament o ab¨²s sexual s'ho pensa molt abans de denunciar-ho. Sap que no se la creur¨¤ i que, en cas de persistir, s'exposar¨¤ a un escrutini sobre la seva conducta tan destructiu com el mateix ab¨²s. Per aix¨° moltes acaben desistint. El poder que permet l'ab¨²s permet tamb¨¦ silenciar-lo. La sent¨¨ncia marca un punt d'inflexi¨®. La just¨ªcia continua sent un camp advers per a les v¨ªctimes, per¨° gr¨¤cies a la lupa que la mobilitzaci¨® feminista ha posat sobre l'actuaci¨® dels mateixos tribunals, aquests ja no s¨®n per als abusadors un terreny tan segur. L'escrutini ha canviat de b¨¤ndol. Les v¨ªctimes han trobat en la sororitat del ¡°Jo s¨ª que et crec, germana¡± una for?a que no tenien i estan aconseguint amb la den¨²ncia p¨²blica el que els tribunals negaven.

Molts van sortir en defensa de Pl¨¢cido Domingo com si el que estigu¨¦s en q¨¹esti¨® fos l'honor patri

El cas de Pl¨¢cido Domingo n¡¯¨¦s l'¨²ltim exemple. Aqu¨ª no ha existit den¨²ncia ni hi ha intervingut la Just¨ªcia. Nom¨¦s el factor reputaci¨®. Aquest cas ha demostrat com de poderoses s¨®n les cuirasses que la cultura masclista crea per protegir els qui abusen del seu poder, per¨° tamb¨¦ la vulnerabilitat d'aquestes cuirasses quan l'estrat¨¨gia que utilitzen ¨¦s minar la credibilitat de les v¨ªctimes. Les den¨²ncies es van saber per una investigaci¨® period¨ªstica de l'ag¨¨ncia Associated Press. Diverses dones l'acusaven d'assetjament sexual i ab¨²s de poder mentre va dirigir l'?pera de Los Angeles. El tenor ho va negar amb vehem¨¨ncia i immediatament es va desencadenar una onada de suports que tenien un denominador com¨²: cobrir d'elogis l'actor i sembrar dubtes sobre la investigaci¨® i les denunciants.

Pl¨¢cido Domingo va obtenir el suport de notables pol¨ªtics, des del ministre de Cultura a la presidenta de Madrid, i no pocs articulistes van entonar un sonor ¡°jo s¨ª que et crec, germ¨¤¡± i van sortir en la seva defensa com si el que estigu¨¦s en q¨¹esti¨® no fos la conducta del tenor, sin¨® l'honor patri. En molts pronunciaments s'afegia alguna consideraci¨® sobre el que el tenor ha fet per l'?pera i per Espanya, com si fos eximent. Per¨° la investigaci¨® oberta pel sindicat nord-americ¨¤ d'artistes d'¨°pera ha verificat les den¨²ncies. En un intent de controlar els danys, el tenor ha demanat perd¨® i ha deixat al descobert qui, entre creure les v¨ªctimes o creure l'assetjador, van optar pel segon.