Discriminaci¨® zero: per la diversitat

Des dels seus or¨ªgens la vida dels ¨¦ssers humans en comunitat ha anat evolucionant cap a formes cada vegada m¨¦s complexes, especialment amb els grans canvis socials, econ¨°mics i pol¨ªtics que es van produir a partir del segle XVIII amb la Revoluci¨® Industrial i el triomf dels valors de la Il¡¤lustraci¨®.

Aquests principis van inspirar la Declaraci¨® Universal dels Drets Humans de 1948, document del qual Eleanor Roosevelt va asseverar que constitu?a una Carta Magna Internacional que consagrava un ideal com¨² de tots els pobles les premisses del qual eren la dignitat de les persones i els postulats de la democr¨¤cia.

Aquests fonaments, sota l'empara de l'Organitzaci¨® de les Nacions Unides, van posar fi al colonialisme a Europa per donar pas a una societat globalitzada, en la qual es revelava la import¨¤ncia de la diversitat dels individus que la conformen provocada, molt especialment, pels moviments migratoris i l'ampliaci¨® progressiva dels espais urbans. Aquests ¨²ltims fenomens s'han convertit avui en un repte de vital transcend¨¨ncia la soluci¨® del qual requerir¨¤ el pluralisme per salvaguardar el benestar de les persones i la reducci¨® de les desigualtats.

Tenint en compte aquest context, el soci¨°leg franc¨¨s Alain Touraine ha assenyalat la necessitat de combinar la multiculturalitat ¡°amb el fet de pert¨¤nyer a la mateixa naci¨® i defensar valors universalistes¡± per enfortir el principi de no-discriminaci¨® que es recull en el Pacte Internacional de Drets Civils i Pol¨ªtics de 1966, que reconeix aix¨ª el dret de les minories religioses, ¨¨tniques o ling¨¹¨ªstiques a gaudir de la seva cultura, practicar la seva religi¨® i utilitzar el seu llenguatge.

Precisament, la Constituci¨® Espanyola de 1978 va proclamar com a valors superiors la llibertat, la just¨ªcia, la igualtat i el pluralisme pol¨ªtic, sense que sigui admissible, per tant, que en un Estat Social i Democr¨¤tic de Dret c¨¤piga cap discriminaci¨® per ra¨® de naixement, ra?a, sexe, religi¨®, opini¨® o qualsevol altra condici¨® o circumst¨¤ncia. En aquesta l¨ªnia, no en va, el Tribunal Constitucional s'ha referit en alguna ocasi¨® al pluralisme com un requisit funcional de l'Estat, en qu¨¨ ¨¦s necessari que les institucions desenvolupin les seves pol¨ªtiques i impregnin la seva actuaci¨® amb l'ess¨¨ncia dels drets humans.

Recordem, a m¨¦s a m¨¦s, que la Declaraci¨® Universal de la Unesco sobre diversitat cultural l¡¯ha considerada com a patrimoni com¨² de la humanitat i principi que reconeix les difer¨¨ncies entre diferents grups humans, i n¡¯ha propiciat la interacci¨® en un pla d'igualtat i horitzontalitat.

El nostre ordenament jur¨ªdic, a m¨¦s a m¨¦s de recollir els drets civils en el sentit expressat per John Locke en formular la seva teoria del contracte social, ha d'anar m¨¦s enll¨¤ i protegir les persones que s'integren en una comunitat multicultural sota la premissa que ¡°el final de la llei ¨¦s preservar o ampliar la llibertat¡±.

Malgrat tot el manifestat, a Espanya vam haver d'esperar fins a l'any 2007 perqu¨¨ el nostre legislador dispos¨¦s el car¨¤cter transversal que ha de tenir el dret d'igualtat en la prevenci¨® de conductes discriminat¨°ries a trav¨¦s d'unes pol¨ªtiques actives, i ho va fer mitjan?ant l'aprovaci¨® de la Llei org¨¤nica per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Amb aquest esperit, el Dia de la Zero Discriminaci¨®, que celebrem l'1 de mar? posant de relleu la diversitat, ha de servir per recordar-nos la import¨¤ncia que t¨¦ la implicaci¨®, tant de la ciutadania com de les administracions p¨²bliques, en la lluita per afavorir la integraci¨® dels individus en la vida p¨²blica, econ¨°mica i cultural, en condicions de respecte mutu i dignitat. Estem davant d'una responsabilitat col¡¤lectiva que ha d'ocupar un lloc preferent a les agendes i en els elements identificatius de tota empresa, corporaci¨® i instituci¨®.

Per aix¨°, i despr¨¦s d'un per¨ªode de cert immobilisme legislatiu marcat per la conjuntura pol¨ªtica i electoral dels ¨²ltims anys, tenim la necessitat urgent de continuar avan?ant amb l'aprovaci¨® de la Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminaci¨®, que t¨¦ la vocaci¨® de convertir-se en un ¡°m¨ªnim com¨² normatiu que contingui les definicions fonamentals del dret antidiscriminatori espanyol¡±, real?ant el pre¨¤mbul de la norma el principi d'igualtat com a element essencial per a la construcci¨® d'una societat diversa. Com va defensar qui fou director general de la Unesco, Ko?chiro Matsuura, el di¨¤leg intercultural ¨¦s la millor garantia per assegurar la pau, preservar la igualtat de tracte i humanitzar la globalitzaci¨® amb la perspectiva d'un m¨®n m¨¦s obert i m¨¦s democr¨¤tic.

Maria Eug¨¨nia Gay ¨¦s degana del Col¡¤legi de l'Advocacia de Barcelona.