Espanya com a problema, Catalunya com a soluci¨®

No ¨¦s f¨¤cil l'originalitat. Aconseguir-la pot portar a vegades a l'extravag¨¤ncia. Aix¨° ¨¦s el que li passa a Artur Mas, en el seu llibre ¡®Cap fred, cor calent¡¯, uneixes mem¨°ries on l'expresident de la Generalitat fa m¨¦s aviat un exercici de desmem¨°ria i d'autocomplaen?a, impropi de qui ha estat el principal responsable de la d¨¨cada perduda de Catalunya. Adornat, aix¨° s¨ª, per una aportaci¨® ben personal a la hist¨°ria catalana, un punt pretensiosa, consistent en convertir Catalunya en la soluci¨® al problema d'Espanya. I no en una soluci¨® qualsevol, sin¨® en la soluci¨® existencial i definitiva, en la qual rau l'aut¨¨ntica dificultat d'una plenitud mancada.

Llegim-ho en les seves paraules: ¡°Espanya nom¨¦s podr¨¤ ser una naci¨® plena si Catalunya en deixa de formar part¡±. Mas no ens diu quina ¨¦s la seva idea de la naci¨® plena, per¨° la podem intuir, atenent l'aire dels temps i els t¨°pics usuals del nacionalisme. Es tractaria, cal suposar, d'una naci¨® homog¨¨nia en lleng¨¹es, identitats i sentiments de pertinen?a. De manera que, segons aquesta visi¨® essencialista de les nacions, eliminada la difer¨¨ncia, cadasc¨² pot ser el que realment ¨¦s i ser-ho de forma exclusiva: Espanya plenament espanyola i Catalunya plenament catalana.

La dificultat detectada per Mas, doncs, ¨¦s que els espanyols han d'entendre el favor immens que els far¨¤ l'independentisme catal¨¤ en aconseguir la secessi¨®, perqu¨¨ ser¨¤, ja no a fi de b¨¦, sin¨® pel seu b¨¦, perqu¨¨ puguin tenir la naci¨® plena que no tenen ara. I encara m¨¦s: de les seves paraules ¨¦s dedueix que no ¨¦s l'independentisme el problema, sin¨® el catalanisme, ara gaireb¨¦ superat, d'aquells catalans que volen seguir mantenint la seva identitat, per¨° dins d'Espanya: ¡°El que impedeix la plenitud nacional d'Espanya ¨¦s sobretot la tossuda i persistent voluntat del nostre pa¨ªs de voler ser naci¨® i de comportar-es com a tal¡±.

En s¨ªntesi: la naci¨® inacabada que ¨¦s Espanya ¨¦s mant¨¦ com a tal gr¨¤cies a la persist¨¨ncia dins seu d'uns catalans que volen mantenir la seva identitat diferenciada, de manera que el dia que els catalans marxin, arribar¨¤ la plenitud per a tots, pels espanyols de la naci¨® ¨²nica i pels catalans tamb¨¦ de l'¨²nica naci¨®. Segons Mas, aix¨° val tamb¨¦ per a Euskadi, encara que no s'est¨¤ d'afegir, sempre amb el to de superioritat i de condescend¨¨ncia que el caracteritza, que ¡°el que fa realment nosa a la unitat espanyola ¨¦s Catalunya¡±.

L'an¨¤lisi de Mas significa una ruptura amb el gruix del pensament catalanista de tot un segle i la recuperaci¨® burgesa del pensament secessionista antiespanyol m¨¦s cl¨¤ssic, que fins fa una d¨¨cada era marginal i ultra minoritari. La sinergia entre democr¨¤cia espanyola i autogovern catal¨¤, a la qual encara caldria afegir l'europeisme, situada en els fonaments de tot el que ha aconseguit el catalanisme fins ara, queda definitivament superada i fins i tot desautoritzada.

M¨¦s democr¨¤cia nom¨¦s pot significar el dret a l'autodeterminaci¨® i la independ¨¨ncia, segons una nova equaci¨® que necess¨¤riament destrueix Espanya i ho fa per dues bandes: per la segregaci¨® d'una part del territori tan notable pel seu pes demogr¨¤fic i econ¨°mic i per la proposta d'una Catalunya exclusivament catalana que se'n dedueix. L'independentisme d'Artur Mas proposa aix¨ª a Espanya que s'autodestrueixi per tal de poder ser democr¨¤tica i li nega la possibilitat de ser aut¨¨nticament democr¨¤tica si no es destrueix, volunt¨¤riament, ella mateixa.

La idea de Mas inclou una visi¨® hist¨°rica, contradict¨°ria amb el millor de la historiografia catalana i, per tant, extravagant, per¨° ¨¦s tamb¨¦ la formulaci¨® d'una voluntat pol¨ªtica que caldr¨¤ tenir en compte. ¡°El gran frac¨¤s d'Espanya com a naci¨® i com a projecte ¨¦s que hi hagi m¨¦s de dos milions de votants independentistes a Catalunya¡±, escriu. Si ¨¦s dif¨ªcil compartir que Espanya hagi fracassat com a naci¨® i com a projecte, encara ho ¨¦s m¨¦s pensar que aquest frac¨¤s rau en unes majories obtingudes en la darrera d¨¨cada, despr¨¦s de la crisi econ¨°mica i financera m¨¦s important des de 1929 i en un moment de canvi d'¨¨poca en qu¨¨ s'han esquerdat molts sistemes pol¨ªtics i ha avan?at arreu el nacional populisme.

Vendre internacionalment el dret a l'autodeterminaci¨® per a la regi¨® espanyola m¨¦s pr¨°spera ha estat complicat, per¨° encara ho ¨¦s m¨¦s intentar col¡¤locar la idea que Espanya ¨¦s un Estat fallit, tal com insinua clarament l'expresident Mas. Encaixa perfectament amb l'estrat¨¨gia de persistir amb la continuaci¨® conflictiva del proc¨¦s, en lloc d'entrar en una nova etapa d'entesa i de concentraci¨® en l'autogovern, perqu¨¨ ¨¦s l'¨²nica forma de mantenir viu l'objectiu de la independ¨¨ncia.

Aquesta actitud hauria de portar a la reflexi¨® les forces conservadors espanyoles, tan hostils a la pluralitat nacional dins d'Espanya i gens disposades a contribuir a una nova entesa. ?s notable i alarmant la seva coincid¨¨ncia de fons amb els conceptes nacionals d'Artur Mas, com ho ¨¦s la seva culpabilitzaci¨® del catalanisme dialogant i ali¨¨ a la independ¨¨ncia, que ¨¦s realment el que ha constru?t la Catalunya real que tenim.

Les dues dretes, l'espanyola i la catalana, demostren una complementarietat preocupant, no tan sols en els seus conceptes nacionals, sin¨® en el rendiment que en treuen a les urnes. Artur Mas, sota l'aparen?a moderada i centrista, demostra amb el seu llibre la radicalitat d'un nacionalista ben digne de l'¨¨poca turbulent que estem vivint. I patint.