Cinc lectures feministes per encarar el 8 de mar?

Sexoh! Mi revoluci¨®n sexual, de?Lyona

Lyona va comen?ar a trencar tab¨²s sobre la sexualitat femenina amb dibuixos a Instagram, que els seus seguidors van rebre amb ganes i aplaudiments. Ja era hora de dibuixar clarament el cos de la dona i el seu plaer sexual. Despr¨¦s de diverses il¡¤lustracions que assenyalaven creences err¨°nies i ¨¤mpliament divulgades per la pornografia m¨¦s mainstream sobre la sexualitat, sempre enfocada al plaer de l¡¯home, i que reivindicaven que el plaer femen¨ª rau, b¨¤sicament, en el cl¨ªtoris, el gran oblidat, Lyona ha convertit aquests tresors en un llibre que es titula Sexoh! Mi revoluci¨®n sexual (Random Comics). Ella mateixa explica que va comen?ar a dibuixar sobre sexualitat femenina arran dels comentaris que va rebre el dia que va publicar als seus stories que li havien regalat un estimulador. Aix¨° va fer que comenc¨¦s a dibuixar per trencar tab¨²s i gener¨¦s un punt de trobada a la xarxa de debat i consultes, soroll sobre aquesta tem¨¤tica. Diu que amb aquest llibre parla ¡°a trav¨¦s de la seva experi¨¨ncia personal¡± i les seves vinyetes de ¡°sexualitat, educaci¨® sexual, plaer i poder¡±.

Ni forts ni valents, de Tha?s Guti¨¦rrez

En els ¨²ltims anys s'han multiplicat les lectures infantils enfocades en la igualtat, tant per a petits com per a grans. Els hem explicat a les nenes que poden ser el que vulguin i tenen les mateixes oportunitats. Poden ser guerreres, futbolistes, cient¨ªfiques i dirigir i liderar com ells. Per¨°, qu¨¨ els hem explicat als nens? Poca cosa. Aix¨° ¨¦s el que ha comprovat la periodista Tha?s Guti¨¦rrez, mare de dos nens, que acaba d'escriure Ni forts ni valents (Bridge Books), que surt a la venda el 12 de mar?. Aquest llibre fa una mirada cr¨ªtica sobre l'educaci¨® dels nens, i dona claus perqu¨¨ creixin sense estereotips de g¨¨nere, sense el pes de la masculinitat t¨°xica, que els castiga i condiciona a ser forts i valents. Guti¨¦rrez parla amb experts per analitzar les pressions socials que reben els nens pel simple fet de ser nens, i els estereotips masculins t¨°xics que els imposen. ¡°Hem fet molta feina amb les nenes per¨° ens hem oblidat dels nens¡±, apunta Guti¨¦rrez, que evidencia que ¡°ells tamb¨¦ pateixen la societat masclista que els marca un cam¨ª correcte per ser nens i ser homes, que passa per ser forts, valents, no mostrar els seus sentiments, tot aix¨° encara est¨¤ molt present¡±. Els petits han de poder ser nens lliures per convertir-se en adults lliures que tractin les dones com a iguals i amb respecte. I aix¨° vol dir poder vestir-se de rosa, fer ballet com a activitat extraescolar o portar un pijama de cors per carnaval.

Listas, guapas, limpias, d¡¯Anna Pacheco

Aquesta ¨¦s la primera novel¡¤la de la periodista Anna Pacheco (Barcelona, 1991), que aquests dies est¨¤ en boca de tothom per la seva participaci¨® al programa Operaci¨®n Triunfo fent una xerrada sobre feminisme als alumnes de l¡¯acad¨¨mia. Una lli?¨® que ha corregut per les xarxes gr¨¤cies, sobretot, a la portaveu de Ciutadans al Congr¨¦s, In¨¦s Arrimadas, que ha criticat les paraules de Pacheco sobre el feminisme liberal, un concepte que t¨¦ el suport de Ciutadans i va ser el lema del seu manifest el 8 de mar? de l'any passat. Listas, guapas, limpias (Caballo de Troya) ¨¦s una obra de ficci¨® que retrata la classe treballadora des d¡¯un punt de vista feminista, a partir del despertar de la protagonista, quan decideix deixar el xicot de l¡¯institut, comen?a a estudiar Dret a la universitat i descobreix un m¨®n cruel al seu voltant que topa amb les expectatives generades. Tot amb un punt sarc¨¤stic i un llenguatge planer des d¡¯un t¨ªtol que recull una frase repetida per moltes ¨¤vies. Pacheco recorda que els de la seva generaci¨® van cr¨¦ixer amb la idea que sent guapes, llestes i netes el cam¨ª ja estava fet.

Els argonautes, de Maggie Nelson

A cavall del dietari i l'assaig, la nord-americana Maggie Nelson (San Francisco, 1973) ens escriu a Els argonautes (L'Altra Editorial, traducci¨® de Marina Espasa) el relat ¨ªntim de la seva relaci¨® amb l'artista transg¨¨nere Harry Dodge. A partir de l'experi¨¨ncia en la seva fam¨ªlia queer, Nelson va abordant q¨¹estions sobre la identitat, l'amor, el g¨¨nere, el llenguatge i la maternitat, entre d'altres, que enriqueix amb referents molt diversos, des de Freud i Lacan fins a Butler i Preciado. El cos en transformaci¨® hi ocupa un espai central: Nelson s'insemina i es queda embarassada alhora que la seva parella comen?a a injectar-se testosterona i es fa una mastectomia. S¨®n dos cossos que viuen processos de canvi, en negociaci¨® constant amb ells mateixos i tamb¨¦ un amb l'altre. En l'obra de Nelson es fa m¨¦s que evident que all¨° personal ¨¦s pol¨ªtic. I amb el seu gest, ens convida a iniciar la nostra pr¨°pia recerca sobre qu¨¨ conforma la identitat i l'amor i com els vivim.?

C¨®mo ser famosa, de Caitlin Moran

Despr¨¦s de l'¨¨xit de Com es fa una noia, la periodista i escriptora Caitlin Moran (Regne Unit, 1975) recupera el personatge de la Johanna, que ara se'n va a viure a Londres i s'inicia en el periodisme musical a l'Anglaterra dels noranta, en ple esclat del brit-pop. A C¨®mo ser famosa (Anagrama, traducci¨® de Gemma Rovira), amb l'humor i l'atreviment que la caracteritzen, Moran ens fa un retrat irreverent i honest del que suposa ser una noia jove en l'entorn hipermasculinitzat de la m¨²sica. ?s un m¨®n que destil¡¤la masclisme ¨Camb algunes excepcions¨C, tant dels grups i cantants com dels productors i els periodistes, en qu¨¨ la protagonista ha de bregar amb l'agressi¨® sexual, en un cas que es podria qualificar de pornovenjan?a, tot i que l'utilitza per empoderar-se i retornar la culpa a qui li correspon, que ¨¦s l'agressor. Tal com confessava l'autora en una entrevista, el 80% del que hi explica ho va viure en la pr¨°pia pell, per¨° Moran sempre ha defensat que cal poder parlar-ne sense perdre el sentit de l'humor, que "¨¦s una t¨¨cnica de superviv¨¨ncia".??