Les desavinences de l¡¯esquerra i l¡¯estabilitat

Espanya assaja govern de coalici¨®. Dos partits governen junts, cosa que significa que el principi de lleialtat governamental conviu amb la fidelitat al grup o a la fam¨ªlia ideol¨°gica. Es tracta, a m¨¦s, de dues sigles que es disputen una franja electoral comuna des de posicions i tradicions molt diferents.

El PSOE, en el r¨¨gim del 78, ha estat sempre un partit de poder. Li pot la consci¨¨ncia dels l¨ªmits, que l¡¯ha portat, sovint, a acomodar-se tant que ha posat en risc els seus tra?os diferencials, viu en la pal¡¤lidesa ideol¨°gica que ha estat caracteritzant la socialdemocr¨¤cia des de fa tres d¨¨cades, i t¨¦, aix¨° s¨ª, experi¨¨ncia provada en la utilitzaci¨® dels mecanismes institucionals. Unides Podem ¨¦s una allau d¡¯organitzacions i moviments de signe divers. Ni tan sols ¨¦s un partit. Ara est¨¤ intentant adaptar-se a aquesta forma a correcuita. Va irrompre des de les mobilitzacions al carrer, amb molta c¨¤rrega ideol¨°gica, i per tant amb estira-i-arronses doctrinaris constants, i ha fet el pas a la moderaci¨® institucional a una velocitat vertiginosa. No t¨¦, per descomptat, experi¨¨ncia en el poder. No s¡¯hi ha adaptat malament on l¡¯ha tocat, per exemple a l¡¯Ajuntament de Barcelona, per¨° l¡¯Estat ¨¦s una altra escala, amb l¡¯agreujant que queda lluny del carrer i no t¨¦ la proximitat del poder local.

La coalici¨®n tiene morbo y todo el mundo est¨¢ atento a cualquier signo que indique el cumplimiento de la profec¨ªa

Despr¨¦s de moltes desavinences, l¡¯enemic com¨², la dreta en via de radicalitzaci¨®, incapa? de donar un cop de m¨¤ al PSOE, va fer possible que l¡¯esquerra tanqu¨¦s una coalici¨® de conveni¨¨ncia, quan les ¨²ltimes topades encara fumejaven. Conscients de la dificultat de l'empresa, han intentat blindar la seva alian?a amb protocols de relaci¨®. No ¨¦s estrany que hi hagi discrep¨¤ncies entre grups que sorgeixen de cultures tan diverses. Els socialistes i el seu ve?nat d¡¯esquerres sempre han estat a matadegolla. La democr¨¤cia es lliura en el terreny de la paraula. No hauria de ser motiu d¡¯esc¨¤ndol que hi hagi difer¨¨ncies i desacords, sempre que es tingui la cintura necess¨¤ria per encarrilar-los. Per¨° la coalici¨® t¨¦ morbo i tothom est¨¤ atent a qualsevol signe que indiqui el compliment de la profecia: ¡°No trigaran a barallar-se¡±. Per descomptat, una dreta en hores baixes, amb pocs motius per sentir-se cofoia, est¨¤ disposada a retratar-se fent un bon enrenou amb cada baralla intergovernamental.

El poder ¨¦s piramidal. La ciutadania mira a dalt de tot i hi busca una sola cara (la projecci¨® de la teologia en la pol¨ªtica ¨¦s allargada) i si la veu desfigurada o si percep m¨¦s d¡¯un rostre es desconcerta. Les difer¨¨ncies dins d¡¯un govern no tenen premi, perqu¨¨ s¡¯interpreten com un senyal d¡¯inefici¨¨ncia i de bloqueig. En la societat de la comunicaci¨®, en qu¨¨ tot es condiciona en el moment del missatge, els riscos es multipliquen. De manera que l¡¯obsessi¨® comunicativa (era una exig¨¨ncia aprovar una llei de llibertat sexual abans de les mobilitzacions del 8 de mar?) i la inexperi¨¨ncia t¨¨cnica (una llei es mou en complicats marcs referencials) han fet que el primer conflicte entre el PSOE i Unides Podem hagi estat en un territori en el qual semblava que es podien trobar f¨¤cilment. I deixa el procediment parlamentari d¡¯aprovaci¨® de la llei ple de sospites i suspic¨¤cies. Qu¨¨ era el m¨¦s important: fer una bona llei o que el Consell de Ministres l¡¯aprov¨¦s abans de diumenge? El sentit de l¡¯oportunitat ¨Ccaptar el moment adequat¨C, que ¨¦s la virtut del bon pol¨ªtic, sovint es confon amb el principi de frivolitat de prioritzar l¡¯impacte medi¨¤tic.

Hay hartazgo de la confrontaci¨®n. La ciudadan¨ªa quiere calma y soluciones pol¨ªticas

Diuen que la desavinen?a deixa ferides personals al Consell de Ministres, mala cosa perqu¨¨ acostumen a portar la c¨¤rrega del rancor i el ressentiment. El que ha passat ¨¦s una advert¨¨ncia perqu¨¨ un govern en qu¨¨ uns tenen por d¡¯irritar els que manen i els altres de frustrar els que abans protestaven amb ells. Aprendran la lli?¨®? Vivim en unes circumst¨¤ncies en qu¨¨ estem tips de la confrontaci¨®. La ciutadania vol calma i solucions pol¨ªtiques. I el principal capital que t¨¦ aquest govern ¨¦s haver volgut demostrar que gent diversa es pugui entendre i sumar-se a treballar perqu¨¨ les coses vagin millor. Preservar aquesta imatge ¨¦s fonamental per a l¡¯estabilitat que necessita el govern i desitgi bona part del pa¨ªs, en un moment en qu¨¨ la dreta viu instal¡¤lada en la baralla, el conflicte catal¨¤ requereix ambici¨® i el coronavirus continua escampant el p¨¤nic.