La CUP i els dicasteris vaticans

Hi ha organitzacions que s'autoproclamen societats perfectes. El cardenal Roberto Belarmino va ser qui va introduir aquest concepte en l'eclesiologia. Sant, jesu?ta, inquisidor de Giordano Bruno i martell de la reforma protestant, Belarmino era un aut¨¨ntic appar¨¤txik de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica. Amb els anys, la jerarquia eclesial va contraposar l'expressi¨® societat perfecta a la de societat civil o secular. Era la seva manera de voler demostrar la superioritat moral del que ¨¦s sagrat a la laical i pecadora societat humana. Com m¨¦s incomprensibles resultaven els camins que adoptava l'Esgl¨¦sia cat¨°lica, m¨¦s s'apel¡¤lava al car¨¤cter de societat perfecta que, a efectes pr¨¤ctics, es va revelar com una tapadora per emparar tota mena de delictes i abusos punibles des de qualsevol codi penal democr¨¤tic.

Encara que el concili Vatic¨¤ II va voler enterrar el concepte, el neoconservadorisme eclesial sempre li va insuflar vida. En la hist¨°ria recent, Joan Pau II va ser un dels papes que m¨¦s va apostar per la idea de societat perfecta. Era la coartada perfecta per no donar explicacions d'actuacions autorit¨¤ries: relegar a un paper secundari i subsidiari la dona, castigar te¨°legs innovadors, condemnar l'homosexualitat i el divorci i encobrir agressors sexuals. En aquells temps gloriosos, congregacions com els Legionaris de Crist figuraven en el quadre d'honor dels patrocinadors d'aquesta lluita sense treva contra el virus del la?cisme. El seu fundador, Marcial Maciel, era declarat per Joan Pau II ¡°guia predilecte de la joventut¡± quan ja es coneixien perfectament les seves aventures delictives. Per¨° era un gran aportador net a les arques del Vatic¨¤. Coses de les societats perfectes, molt semblants a les autorit¨¤ries.

Doncs b¨¦, en ple segle XXI hi ha partits que semblen entestats a copiar actituds d'opacitat. Resulta francament sorprenent que una formaci¨® que es declara feminista, com la CUP, es gui? per pautes m¨¦s pr¨°pies d'un tronat dicasteri vatic¨¤, que ¨¦s com s'anomenen els departaments en qu¨¨ s'organitza la c¨²ria romana. No hi ha cap altra manera d'explicar-se el cas de l'alcalde d'Argentona i exmilitant del partit anticapitalista, Eudald Calvo, acusat per una dona d'ab¨²s sexual i per dues m¨¦s d'atacs masclistes. Han hagut de passar tres mesos des que la CUP suspengu¨¦s Calvo de milit¨¤ncia per un d'aquests dos ¨²ltims casos perqu¨¨ present¨¦s la seva dimissi¨® com a alcalde de la localitat del Maresme aquesta mateixa setmana.

L'excusa que ha donat la CUP per a aquesta tardan?a ¨¦s rocambolesca o molt vaticana, segons les prefer¨¨ncies. Pel que sembla aquestes ¡°coses¡± es materialitzen a l'interior del partit sense arribar a la just¨ªcia secular. La primera reacci¨® oficial de l'aparell va ser dir que el protocol no preveu la difusi¨® d'aquests fets i que per aix¨° ho han de pactar amb la v¨ªctima. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que el protocol assegura que en determinats casos, amb el consentiment de la v¨ªctima, i per impacte medi¨¤tic es pot explicitar. La comissi¨® nacional feminista de la formaci¨® investigava el ja exalcalde des de l'estiu de l'any passat per¨° ¨Cvet aqu¨ª un altre tret de transpar¨¨ncia¨C no se sap per quin dels tres casos. En no dimitir despr¨¦s del veredicte per fets desconeguts, al desembre se¡¯l va expulsar del partit, encara que ha continuat tres mesos m¨¦s al capdavant del municipi d'Argentona.

Fa un any l'exdiputada de la formaci¨® anticapitalista Mireia Boya va denunciar assetjament psicol¨°gic per part d'un company exassessor del grup parlamentari. El cas es va concloure amb els mateixos criteris vaticans: sense con¨¨ixer la identitat de l'acusat, que no va ser susp¨¨s de milit¨¤ncia, per¨° s¨ª que va acceptar les desconegudes mesures disciplin¨¤ries imposades per la CUP. La gesti¨® del cas Boya va portar tres membres de la direcci¨® del partit a dimitir.

Salvant totes les dist¨¤ncies ¨Cl'Esgl¨¦sia t¨¦ molta experi¨¨ncia acumulada en 2.000 anys d'hist¨°ria¨C, hi ha m¨¨todes amb gust de ranci, amb tuf d¡¯encens, que s¨®n impropis del segle XXI, i m¨¦s per a un partit que es defineix feminista. L'Esgl¨¦sia, amb una hist¨°ria mil¡¤len¨¤ria, pot atrevir-se a encobrir personatges com el cap dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel, de qui se¡¯n coneixia la traject¨°ria delictiva des del 1943. El pedigr¨ª vatic¨¤ fa suportable la fotografia felliniana d'un Joan Pau II i un Angelo Sodano, secretari d'Estat de la Santa Seu, assistint a la festa dels 60 anys de sacerdoci de Maciel, el 2004. Moltes dignitats eclesi¨¤stiques acompanyant un pederasta addicte a la morfina, com si fos un personatge can¨°nic de Dashiell Hammett.

Grans depredadors sexuals s'han escapat de la just¨ªcia secular gr¨¤cies a la miseric¨°rdia d'una societat perfecta com l'Esgl¨¦sia. Cal prendre'n nota i aprendre de les derrotes de la humanitat, encara que l'agressor sigui un aprenent dels grans mestres de la delinq¨¹¨¨ncia, sobretot si pertany a un partit que afirma que ¨¦s feminista i que lluita contra el patriarcat. De vegades, quan els objectius s¨®n molt ambiciosos, es perd de vista que les societats democr¨¤tiques, per imperfectes que siguin, disposen de mecanismes m¨¦s efica?os i transparents que un comit¨¨ disciplinari de partit. O un dicasteri vatic¨¤.