La pol¨¨mica col¡¤lecci¨® d¡¯art de Puigdemont

La col¡¤lecci¨® d'art del cr¨ªtic Rafael Santos Torroella (Port Bou, 1914 ¡ª Barcelona, 2002), comprada per l'Ajuntament de Girona el 2014, quan Carles Puigdemont era alcalde, est¨¤ al centre d'un embolic judicial. La jutgessa de Girona que ha instru?t el frau de l'aigua a la ciutat, que inclou la investigaci¨® de la compra de la col¡¤lecci¨® d'art, va enviar la causa a mitjans de febrer al Tribunal Suprem perqu¨¨ decideixi si investiga Puigdemont, aforat per la seva condici¨® d'eurodiputat, per si hagu¨¦s incorregut en alguna il¡¤legalitat per utilitzar en l'adquisici¨® de les obres diners que haurien d¡¯haver-se destinat a la xarxa d'aig¨¹es de la ciutat. El m¨®n independentista creu que la den¨²ncia que va desencadenar la instrucci¨®, presentada per la CUP el 2015 i que involucrava l'empresa d'aig¨¹es Agissa, participada en un 20% pel Consistori i en el 80% restant per Girona, SA, (CaixaBank, Agbar i FCC-Aqualia), pot derivar en l'extradici¨® de l'expresident Puigdemont, pr¨°fug per delictes relacionats amb el refer¨¨ndum independentista del 2017, declarat il¡¤legal per la just¨ªcia.

La col¡¤lecci¨®, que ja va voler comprar l'alcalde socialista Joaquim Nadal el 2001, consta de 1.240 peces, i cont¨¦ obres de Picasso, Picabia, Mir¨®, Dal¨ª, Lorca, Millares, T¨¤pies, ?ngeles Santos i Maruja Mallo, entre d¡¯altres. Mentre es resol la creaci¨® d'un Museu d'Art Modern i Contemporani, estan dipositades als magatzems del Museu d'Hist¨°ria de la ciutat, cosa que no va impedir que el 2016 es deix¨¦s obra al Reina Sofia per a l'exposici¨® Campo cerrado. Arte y poder en la posguerra espa?ola. 1939-1953.

L'arxiu, que va donar la fam¨ªlia al consistori, ¨¦s clau per documentar l'obra de Dal¨ª, Lorca i Mir¨®, i la hist¨°ria de l'art d'avantguarda durant els anys de plom del franquisme. El 2017 l'Ajuntament va digitalitzar i va penjar a la xarxa l'extraordinari fons de la Galeria Dalmau, que formava part de l'arxiu. Tres t¨¨cnics estan catalogant els papers, amb una especial urg¨¨ncia la revista Cobalto (1947-1950), les trobades de l'Escola d'Altamira a Santillana del Mar i els congressos de poesia de Seg¨°via (1952), Salamanca (1953) i Santiago de Compostel¡¤la (1954). Ja han sorgit les primeres sorpreses. EL PA?S ha tingut acc¨¦s a una vintena de cartes dirigides a Mir¨® per Matisse, ?luard, Max Jacob, Hemingway, Breton i Tzara, entre d'altres. D'aquestes, Sants Torroella, que va catalogar la correspond¨¨ncia de Mir¨®, nom¨¦s va publicar una carta de Max Jacob (1921) el 1950, mentre que a la biblioteca Kandinsky de Par¨ªs hi ha c¨°pia d'una dura carta de Breton (1948). ?s important la carta en qu¨¨ Max Jacob contacta per primera vegada amb l'artista durant el seu segon viatge a Par¨ªs. Est¨¤ datada el 22 de febrer del 1921: ¡°Com estic molt ocupat, he reservat un dia per rebre els meus amics. Soc cada dimarts a la tarda al 2 Rue Lamarck al caf¨¨ de la Savoyarde, al peu de Sacr¨¦ Coeur i dalt del funicular. Ser¨¤ un plaer con¨¨ixer-lo perqu¨¨ l'envia el meu excel¡¤lent amic Raynal¡±.

Una de les grans troballes ¨¦s la carta que Hemingway envia a Mir¨® el 10 d'octubre del 1930 des de L-T Ranch, a Cooke City (Montana), per felicitar-lo pel naixement de la seva filla Maria Dolors. Hemingway s'havia quedat sol, ja que la seva dona, Pauline, havia anat a Nova York a embarcar cap a Par¨ªs Bumby, el fill que va tenir amb Hadley Richardson: ¡°Jo em quedo per intentar acabar el llibre que faig¡±. El llibre ¨¦s Death at the Afternoon, en qu¨¨ hi ha un passatge en el qual relata els dies que l'estiu anterior va passar a la masia de Mir¨® a Mont-roig.

¡°Molt bona ca?a¡±, prossegueix Hemingway ¡°aqu¨ª, he matat dos ossos enormes, que s'havien menjat m¨¦s de vint caps de bestiar, vaques, etc., abans que els mat¨¦s. Tamb¨¦ moltes perdius. Un wapiti (una mena d'enorme c¨¦rvol que pesa 1.100 lliures), un mufl¨® de les Muntanyes amb boniques banyes, i altres b¨¨sties. Encara ca?ar¨¦ l'os unes setmanes, quan Dos Passos hagi arribat [... ]. Com veus, escric en franc¨¨s pitjor que mai!¡±.

Li dona not¨ªcies de l'amic com¨², el poeta nord-americ¨¤ Evan Shipman, a qui li va guanyar en una partida de daus el dret a comprar un dels quadres fonamentals de Mir¨®, La masia, i la pren amb Gertrude Stein: ¡°Est¨¤ molt b¨¦ que Gertrude Stein per fi es digni a estimar els teus quadres, per¨° no te¡¯n fi?s gaire. ?s una dona encantadora, de gran intel¡¤lig¨¨ncia, per¨° molt poc fidel a les seves amistats i les seves prefer¨¨ncies. Ella sempre aposta pels guanyadors. Fa alguns anys va tocar molts guanyadors en la pintura, com saps b¨¦, per¨° ara aposta pels Tchelitchew, els Tornay, etc¨¨tera, etc¨¨tera. Tots els pompiers homosexuals, i ella ha fet el mateix i pitjor en la literatura. Avui dia, sempre que un paio sigui prou jove, gens lleig i s¨¤piga dir floretes, ella trobar¨¤ sempre una cosa bona en la seva pintura, els seus escrits, etc.¡±. ¡°Jo crec¡±, li diu, ¡°que ha perdut el bon ull per la pintura, per¨° m'alegra que hagi rectificat i comenci a estimar les teves obres. Ha escrit coses bones, molt bones, enormes. ?s una gran escriptora, una de les millors de totes. Per¨° ja n'hi ha prou de cr¨ªtiques¡±.

¡°Enyoro molt Par¨ªs¡±, escriu. ¡°Aqu¨ª s'est¨¤ molt b¨¦, es viu de deb¨° i m¡¯encanten el paisatge, la ca?a i la pesca. La gent tamb¨¦ ¨¦s molt simp¨¤tica i bevem junts b¨¦, per¨° a la tarda, a les 5, em falta anar als caf¨¨s, veure els burgesos prendre l'aperitiu despr¨¦s d'haver enganyat les seves dones, els mals pintors, els pitjors escriptors, els negres de perm¨ªs, els marietes, les putes, les amants que esperen, les amants esperades, els male?ts paisans i paisanes i embrutar-me lentament amb els Jerez llegint L'intransigeant, Paris-Soir i, en fi, el Paris-Sport complet abans de sopar¡±.

Escultura negra

Tamb¨¦ li explica els seus plans amb el seu editor: ¡°A la primavera tornarem a Par¨ªs. Jo vaig a l'?frica [sud-occidental] amb MacLeish i alguns altres bons amics, una expedici¨® finan?ada per un director del Museu Metropolitan de Nova York (ni una paraula d'aix¨°). Ca?arem lleons, elefants i escultura negra! Aix¨ª que espero veure't aviat, ja que passarem per Par¨ªs i despr¨¦s partirem des de Marsella¡±. Per¨° els seus plans no es van complir. Quan acompanyava en auto Dos Passos a l'estaci¨® es va facturar el bra? dret.

L'arxiu cont¨¦ el manuscrit original de Paul ?luard Naissance de Mir¨®, cartes de G¨®mez de la Serna (¡°Estem dedicats a un indici semblant del cel i del fons de la terra¡±) i una altra d'Henri Matisse en qu¨¨ li agraeix que li envi? d'un article sobre la seva obra (¡°Per desgr¨¤cia no s¨¦ espanyol¡±). M¨¦s reveladora ¨¦s una missiva que li envia Tristan Tzara el 9 de febrer del 1931: ¡°Temo¡±, escriu el poeta dadaista, ¡°haver estat, l'altre dia, massa fatigat per expressar-li la joia real que m'han produ?t les seves escultures, i no haver-li agra?t prou haver-me-les ensenyat. M'ha rejovenit almenys 10 anys veure que encara existeix la possibilitat d'una obra escandalosa, i dono a aquesta paraula tot el seu valor de joventut i de veritable ensorrament del sistema emocional i est¨¨tic. M'alegra que tingui en vost¨¨ aquesta reserva que li evitar¨¤ sempre relliscar per un pendent perill¨®s. Amb tota admiraci¨® i simpatia¡±.

Desoladores s¨®n les cartes que reflecteixen la profunda crisi que el crac del 1929 va originar al mercat d'art de Par¨ªs. ¡°L¨¦once¡±, escriu Christian Zervos, ¡°s'ha vist obligat a vendre els mobles i abandonar el seu apartament per viure a la galeria... Entre els pintors i escultors hi ha una mis¨¨ria com no havia vist abans¡±. L'influent cr¨ªtic Carl Einstein, l'amic de Picasso, Bataille i Leiris, ¨¦s encara m¨¦s dram¨¤tic: ¡°El que ¨¦s nou ha mort... falta coratge en el seu ofici i vost¨¨ el t¨¦¡±. I en una altra: ¡°Hi ha una crisi moral de primer ordre. No sorpr¨¨n, vista la corrupci¨® palpable dels intel¡¤lectuals. Una activitat que nom¨¦s existeix si la imaginaci¨® est¨¤ embolicada en bitllets de banc¡±. El 1935, el cr¨ªtic pensa en el su?cidi i demana ajuda a Mir¨® per treballar a Espanya. L'artista li enviaria 500 pessetes. Durant la Guerra Civil s'enrolaria en la Columna Durruti i el 1940, a Fran?a, es llan?aria des d'un pont per no caure en mans de les tropes nazis.