Mor Llu¨ªs Racionero, pioner de la contracultura a Espanya

La contracultura s¡¯alimenta del pensament d¡¯esperit individualista (majorit¨¤riament de tall anarquista), de filosofies orientalistes i de la psicod¨¨lia. Dels tres brolladors va beure (i va escriure) l¡¯assagista i novel¡¤lista Llu¨ªs Racionero, principalment des d¡¯una cru?lla molt pr¨°pia, amb un punt de genet solitari; per¨° d¡¯aquesta contracultura va ser un pioner, un ariet sorprenent i enlluernador a Espanya, fins i tot per a la Barcelona de finals dels anys seixanta que ja presumia de moderna amb la Gauche Divine. En aquest cam¨ª particular va anar fent vida i obra Racionero fins ahir, quan va morir amb 80 anys.

Tot es va engegar a la Universitat de Berkeley, el 1968. Cult¨ªssim, llicenciat en Enginyeria i doctor en Ci¨¨ncies Econ¨°miques, va marxar als Estats Units amb una beca a estudiar un urbanisme que a Espanya no hi era com a carrera universit¨¤ria. El va enxampar all¨¤ la revolta de la contracultura i el sexe lliure i els primers senyals de filosofia oriental. I va tractar pensadors d¡¯esquerra com Herbert Marcuse i Angela Davis i el poeta Allen Ginsberg.

I tamb¨¦ va connectar amb el hippisme i la droga: l¡¯LSD. ¡°Ho va provar amb mi; per¨° com un ritual, res sistem¨¤tic, dues vegades i punt: l¡¯¨¤cid ent¨¨s com una manera d¡¯aprendre a obrir el cap; despr¨¦s, ja obert, no el necessites m¨¦s... Ning¨² a Ajoblanco no va quedar enganxat¡±, recordava ahir Pepe Ribas, un dels seus c¨°mplices i director-fundador el 1974 de la s¨ªsmica cap?alera. ¡°Buscava per a la revista Mar¨ªa Jos¨¦ Ragu¨¦, autora de California Trip, la gran guia contracultural d¡¯Espanya, i vaig trucar a Salvador P¨¢niker [l¡¯havia editat el 1971 a Kair¨®s], per¨° em va dir que amb qui havia de contactar era amb el seu marit, Racionero; vaig anar al seu despatx i la conversa va durar fins a la setmana passada¡±, evoca Ribas.

Assegura el seu amic que Racionero, ¡°home leonardesc¡± per la seva variada cultura (¡°el seu ofici era ser lector, de tot, subratllava els llibres d¡¯una biblioteca que superava els 25.000 volums¡±) va aportar ¡°llibertat en un pa¨ªs dominat per l¡¯autoritarisme de dretes i d¡¯esquerres¡± i tamb¨¦ ¡°qualitat, perqu¨¨ tot el que explicava ho havia viscut¡±.

Participant actiu i indispensable d¡¯aquesta primera Ajoblanco, sense proposar-s¡¯ho es va anar convertint en un dels l¨ªders intel¡¤lectuals dels nous moviments, que coneixia b¨¦ despr¨¦s del seu pas per Berkeley, per¨° tamb¨¦ per l¡¯?ndia. O pel transitar de les obres del fil¨°sof brit¨¤nic Alan Watts, gran impulsor de les filosofies orientalistes. ¡°En aquesta Espanya grisa, ho era tot i ho difonia sense vanitat i generosament¡±.

Ho va fer des de l¡¯articulisme, per¨° tamb¨¦ des de llibres com Filosof¨ªas del underground (1977) o des de Del paro al ocio (1983), amb el qual va obtenir el premi Anagrama d¡¯assaig, particular pont entre la Barcelona gauchedivinesca d¡¯editorials com aquesta i Tusquets, amb personatges com Onliy¨², Montesol, Quim Monz¨®, Pau Maragall, Pau Riba...

En aquest llibre, o en posteriors, com La Mediterr¨¤nia i els b¨¤rbars del Nord (1985), destil¡¤la la seva visi¨® hedonista de la vida a partir de reclamar poder divertir-se m¨¦s en all¨° quotidi¨¤ de la prosperitat material. La cultura mai disputada amb la cosa humana, unes tesis que el deixaven en una solit¨¤ria equidist¨¤ncia entre el capitalisme salvatge i el marxisme productivista. Materialisme i misticisme.

¡°Sempre es va mostrar molt individualista; a m¨¦s, amb el temps, es va anar decebent amb el m¨®n: es va cansar de defensar valors solidaris i menys competitius quan tothom es llan?ava en bra?os de la fama, el poder, el consumisme... i es va embolicar¡±, emmarca Ribas. Aix¨° destil¡¤la en part el seu llibre El progreso decadente (2000).

La decepci¨® es va traduir tamb¨¦ en una curiosa evoluci¨® pol¨ªtica que el va portar del particular radicalisme anarquitzant nord-americ¨¤ a formar part de les llistes d¡¯ERC per a les eleccions generals de 1982, passant a relacionar-se amb l¡¯entorn del PP, acostament que li va permetre ser nomenat director de la Biblioteca Nacional d¡¯Espanya (2001-2004), despr¨¦s d¡¯haver-ho estat durant quatre anys del Col¡¤legi d¡¯Espanya a Par¨ªs.

Faceta hedonista

Sobre aquesta traject¨°ria, es va autodefinir: ¡°Soc un liberal psicod¨¨lic¡±, concepte amb qu¨¨ va titular el 2011 el llibre amb qu¨¨ va guanyar el premi Gaziel: Memorias de un liberal psicod¨¦lico. A tot aix¨° no era ali¨¨ el seu origen familiar: era fill de militar arribat a Catalunya i d¡¯una propiet¨¤ria d¡¯un hotel a La Seu d¡¯Urgell, on ell va n¨¦ixer el 1940.

Aquest punt hedonista va repuntar tant la seva vida intel¡¤lectual com humana, com destil¡¤len els records que va plasmar a Sobrevivir a un gran amor, seis veces (2009), sobre les seves intenses i nombroses relacions. Va ser un dels llibres m¨¦s celebrats de la quarantena de t¨ªtols que va escriure, en catal¨¤ i castell¨¤. Entre els quals van proliferar les novel¡¤les de tall hist¨°ric, en especial Cercam¨®n (1981), premi Prudenci Bertrana aplaudit pel nacionalisme en narrar la destrucci¨® de la prometedora civilitzaci¨® proven?al i catalana ofegada per Fran?a i el Papa. En la recreaci¨® medieval es va emmarcar tamb¨¦ L¡¯¨²ltim c¨¤tar, premi Carlemany, 2000. Despr¨¦s va reconstruir, a partir de biografies novel¡¤lades, a Gaud¨ª o al seu mirall Leonardo da Vinci. El seu ¨²ltim llibre, Manual de la buena vida (2018), reflectia amb les coses quotidianes (gastronomia, art, viatges...) all¨° que sempre va buscar i va predicar: espiritualitat no exempta d¡¯hedonisme. Alternatives. Contracultura.