Partits pol¨ªtics: algunes paradoxes

La manera com el senyor Alfonso Alonso va ser defenestrat fa poc pel seu propi partit ha tornat a posar sobre la taula la paradoxa principal dels partits pol¨ªtics, de tots. S¨®n instruments essencials del funcionament de la democr¨¤cia representativa, el m¨¦s important de tots aquests amb difer¨¨ncia. Han tendit a passar hist¨°ricament de mers instruments associatius per a grups de persones que comparteixen un cert ideari a controladors de pr¨¤cticament tots els mecanismes institucionals del sistema democr¨¤tic, m¨¦s enll¨¤ de la seva funci¨® en el parlament i en el govern (quan els hi correspon estar): tribunals constitucionals, ¨°rgans de control de mitjans p¨²blics, i un llarg etc¨¨tera. No fa gaire el Sr. Casado es va assabentar d'una decisi¨® de la Junta Electoral Central abans que aquesta decisi¨® fos publicada oficialment per aquest ¨°rgan.

Per tornar al tema del Sr. Alonso, diverses coses criden l'atenci¨®, per¨° no per ser un cas a?llat en el nostre sistema de partits, sin¨® per la intensitat de l'esdeveniment. La primera cosa ¨¦s la brutalitat de les maneres, i aix¨° que el Sr. Alonso no encap?alava una facci¨® dissident de cap tipus. Simplement l'ombra allargada d'un particular exdirigent d'aquest partit va semblar apoderar-se de l'¨¤nima del Sr. Casado, que va decidir, literalment d'una tarda a l¡¯endem¨¤ al mat¨ª, que el Sr. Iturgaiz era el candidat ideal per al PP de cara a les imminents eleccions basques. Es va arribar aquesta decisi¨® despr¨¦s d'un intens debat intern del PP d'Euskadi, que hauria fet arribar a la direcci¨® nacional la seva proposta, i aquesta, despr¨¦s d'una profunda reflexi¨®, va prendre la decisi¨® del recanvi?

S¨®n tants els exemples de casos semblants en els ¨²ltims quaranta anys de democr¨¤cia a Espanya que costa identificar els que presenten algun tret original. Un de molt notable va ser com l'UCD va aconseguir al seu dia rebentar el partit des de dins, fer fora el president Suarez (que els havia fet guanyar dues eleccions generals seguides), i passar de 168 diputats a... ?11! All¨° va ser una lluita sense treva i sense presoners. Al seu torn, la manera com ERC, al llarg de diverses d¨¨cades, va anar eliminant pol¨ªticament diverses direccions successives (la llista de baixes ¨¦s llarg: Barrera, Hortala, Colom, Rahola, Carod Rovira, Puigcerc¨®s...) va ser una nova variant de rodet intern. ?s curi¨®s, encara que hum¨¤, veure com el vencedor d'ahir es queda estupefacte davant la derrota d'avui. ?s cert, la revoluci¨® francesa ¨Camb altres m¨¨todes¨C, va posar el llist¨® molt alt, en aix¨° de la depuraci¨® de les elits per q¨¹estions d'ordre intern.

Una variant addicional i bastant original ¨¦s aix¨° que els mitjans, per prud¨¨ncia, ara anomenen ¡°l'espai postconvergent¡±, on no nom¨¦s els periodistes, sin¨® tamb¨¦ els militants afectats per una mena d'epid¨¨mia, de vegades no saben si s¨®n del PDeCAT, de la Crida, del Consell de la Rep¨²blica o d'alguna cosa m¨¦s, a l¡¯estil ¡°dem¨°crates¡± ex-Uni¨®. Almenys, ERC prohibeix expressament la doble milit¨¤ncia.

No menys original va ser al seu dia la ¡°gal¨¤xia Podem¡±, amb els seus Vistalegre 1, Vistalegre 2 i el que faci falta. Per¨° si un mira les fotos de les cimeres successives, ¨¦s com una serena d'aquelles fotos de dirigents sovi¨¨tics (i el s¨ªmil s'acaba aqu¨ª) en qu¨¨ sempre hi ha Lenin, que va tenir el detall de morir aviat, per¨° de qu¨¨ van desapareixent foto rere foto els Trotski, K¨¤menev, Zin¨®viev, Pyatakov o Bukharin fins a acabar (literalment) amb la llista sencera dels primers bur¨®s pol¨ªtics del Partit Bolxevic.

No ens escudem en l'especialitat bolxevic. La paradoxa ¨¦s que els partits pol¨ªtics, en democr¨¤cia representativa, s¨®n el menys democr¨¤tic del funcionament del sistema. En els parlaments, en les assemblees electes, ajuntaments, etc., el pluralisme del mecanisme est¨¤ garantit. Les maneres poden variar, ¨¦s cert, segons hi hagi majoria absoluta o relativa. Per¨° el pluralisme intern dels grups parlamentaris ¨¦s un miratge. Un diputat aixeca un, dos o tres dits (amb un gir inquietant de la m¨¤) i cadasc¨² vota el seu, i punt. En cas contrari, el dissident ser¨¤ titllat o b¨¦ de ximple, de tr¨¤nsfuga o de tra?dor. Si els partits, tots, volguessin, podrien modificar la normativa de votacions i que totes fossin amb vot secret, presencial i amb garanties. Seria una mica m¨¦s lent per¨° molt m¨¦s emocionant. Per descomptat, de moment cap periodista ha preguntat als l¨ªders pol¨ªtics (a tots) si hi estarien d'acord. Des d'aqu¨ª els animem a fer-ho. La simple pregunta seria un terratr¨¨mol.