Any Carner

La Generalitat de Catalunya, a inst¨¤ncies del Departament de Cultura i de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes (ILC), ha declarat l¡¯Any Carner, amb motiu del cinquant¨¨ aniversari de la mort del poeta, i el pr¨°xim dia 21 celebrar¨¤ el Dia Mundial de la Poesia, dedicat tamb¨¦ a Carner. La iniciativa de la ILC ¨¦s del tot lloable i ser¨¤ un homenatge a qui ha estat el millor escriptor de la nostra literatura. Ho ha estat, malgrat que encara hi ha gent incapa? de veure¡¯n la grandesa per raons que costen d¡¯entendre, per¨° que, de fet, es basen en una incapacitat lectora governada per la mandra, o perqu¨¨ no s¡¯han molestat a llegir cap dels nombrosos assaigs competents sobre la qualitat de Carner (signats per gent com Gabriel Ferrater, Joan Ferrater, Jaume Coll, Jordi Cornudella, i un llarg etc¨¨tera).

Per aix¨°, doncs, la iniciativa ¨¦s del tot lloable, perqu¨¨, a part de posar en rid¨ªcul els que no saben llegir, ¨¦s la primera vegada que la ILC trenca amb la tradici¨® de triar un poeta viu per homenatjar-lo el dia mundial de la poesia, i tamb¨¦ perqu¨¨ representa un contrap¨¨s a un tort que ara mateix explicar¨¦ (o recordar¨¦ als que ja ho saben).

L¡¯abril de l¡¯any 1970, Carner va tornar a Catalunya, a desgrat seu, perqu¨¨ no volia tornar mentre Franco fos viu. Per¨°, aprofitant un moment que havia perdut la lucidesa, la seva esposa i uns amics el van portar a Barcelona. Hi havia el bon desig de procurar que li donessin el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes. I ¨¦s curi¨®s: les llumeneres que formaven el jurat del premi l¡¯hi van negar. Van ser els seg¨¹ents: Antoni Maria Badia i Margarit, Jordi Carbonell, Josep Maria Castellet, Miquel Coll Alentorn, Antoni de Moragas i Joan Sard¨¤, juntament amb l¡¯inefable secretari Joan Triad¨², que ja havia demostrat a l¡¯execrable pr¨°leg de la seva antologia de l¡¯any 1950 que Carner no li queia b¨¦. Aquestes llumeneres van donar el premi a Joan Oliver, el qual, quan li ho van comunicar, va exclamar: ¡°Que s¡¯ha mort Carner?¡±. No s¡¯havia mort; simplement va ser v¨ªctima d¡¯un jurat incompetent. Oliver, diguem-ho de passada, l¡¯hauria d¡¯haver rebutjat, per¨° van pesar m¨¦s els diners del premi. Afortunadament Carner era nom¨¦s una ombra del que havia estat i no es va adonar de la injust¨ªcia que va rebre. Una injust¨ªcia que va menysprear tot el que ell havia fet per la llengua i la literatura catalanes, i que ni va tenir en compte el sofriment que expressa al darrer apartat de Poesia com a conseq¨¹¨¨ncia del seu enyorament de Catalunya.

?s de just¨ªcia, doncs, agrair a la ILC, al seu director, Oriol Ponsat¨ª-Murla i a la consellera de Cultura haver-se recordat de Josep Carner, que, si b¨¦ no va rebre el Premi d¡¯Honor, ¨¦s i ser¨¤ sempre el Poeta d¡¯Honor de les Lletres Catalanes.