Eva Baltasar: ¡°La solitud ¨¦s l¡¯¨²nica manera de trobar-se amb un mateix. Seria bo que els nens ho aprenguessin¡±

Pocs personatges en les lletres peninsulars busquen la solitud i conreen la misantropia amb la radicalitat amb qu¨¨ ho estan fent els d'Eva Baltasar. Va comen?ar amb Permagel (Permafrost en castell¨¤), reeixit debut a la novel¡¤la de la poeta (25.000 exemplars en catal¨¤, tradu?da a sis idiomes). I en la travessia cap a aquest ¡°zero primigeni¡± insisteix a Boulder (tamb¨¦ a Club Editor i Literatura Random House). Com sempre sense nom a les seves obres, per¨° aqu¨ª anomenada Boulder, la protagonista, amb l'ofici m¨¦s conforme als seus sentiments ¡ªcuinera en un vaixell etern a alta mar¡ª, s'enamorar¨¤ d'una ge¨°loga que l'ancorar¨¤ a terra ferma embarcant-la en una gestaci¨® assistida i posterior maternitat, que viur¨¤ com una cosa excloent.

¡°La solitud ¨¦s l'¨²nica manera de trobar-se amb un mateix. ?s una cosa b¨¤sica que hauria de saber fer tothom. Seria bo que els nens ho aprenguessin. Cal explorar aquests sentiments, passejar pels l¨ªmits. Ens podem sentir sols, per¨° mai no ho estem plenament¡±, diu Baltasar (Barcelona, 1978). ?s el que intenten les seves protagonistes. ¡°La Boulder ¨¦s un extrem, per¨° jo soc una mica aix¨ª: he viscut sola, a?llada en cases sense llum al Bergued¨¤¡±, se li escapa a una dona que sempre ha tingut escassos amics, ja des de petita. ¡°Gaireb¨¦ no sortia al carrer i, amb la meva germana, a casa, ens tract¨¤vem poc. Aix¨ª que em vaig refugiar en la lectura¡±.

L'escriptora admet que la seva proposta vital est¨¤ molt allunyada de l'¨¦sser hum¨¤ com a animal sociopol¨ªtic d'Arist¨°til, imatge que veu vagament m¨¦s falsa avui. ¡°Semblem molt connectats, per¨° aquesta tecnologia ens desconnecta. Veiem gent gran sola i nens que se senten aix¨ª tamb¨¦. ?s un altre tipus de solitud que abans no es donava, potser pel canvi de la tipologia de les fam¨ªlies. En qualsevol cas, jo en gaudeixo i despr¨¦s d'aquells per¨ªodes de solitud sols valorar m¨¦s estar amb els altres¡±. No semblen els millors temps per a aix¨°: ¡°Per connectar amb tu mateixa ho has de fer amb solitud, per¨° tot conspira contra aix¨°¡±.

Sorpr¨¨n que la Boulder, batejada aix¨ª per la seva parella per les pedres a?llades del sud de la Patag¨°nia, decideixi estimar i sentir-se estimada. ¡°S¨ª, perd coher¨¨ncia: la solitud tira cap endins i l'amor, cap enfora. ?s un sentiment incontrolable i ella hi cau. En realitat, com Judes, fa tres negacions a les seves conviccions: a la solitud, a no voler ser mare perqu¨¨ tem que la maternitat transforma la parella, i a deixar despr¨¦s la relaci¨®¡±. Potser ¨¦s que l'amor, com escriu, ¡°fa sediments i els sediments tenen mem¨°ria¡±.

La maternitat, com el matrimoni, surt doncs malparada en la breu novel¡¤la: genera relacions ¡°vamp¨ªriques¡±, les dones embarassades ¡°s'assemblen a animals de granja¡±, i la filla l'ofega si ¨¦s amb ella molt de temps. ¡°He estat mare biol¨°gica dues vegades i el que he vist ¨¦s la mirada de la Boulder: de les sessions de prepart vaig haver de marxar per la incomoditat d'aquesta construcci¨® social, per no parlar del vessant del negoci de la inseminaci¨® artificial¡±. Una lectura que pot incomodar les mares tradicionals. ¡°Es cometen errors amb els fills: molta gent els t¨¦ per intentar salvar les parelles¡±, afirma. ¡°Jo no pretenc agradar a ning¨² escrivint, faig el que vull i me¡¯n desentenc... De tota manera, si aquesta mirada incomoda seria interessant que el lector es pregunt¨¦s per qu¨¨: la solitud serveix per pensar aquestes coses¡±.

Tamb¨¦ ¨¦s valent, expl¨ªcit i cru el llenguatge i l'expressi¨® de la tem¨¤tica l¨¨sbica, on la protagonista ¡°s'empalma¡±, ¡°corre¡±, o ¡°carda¡± amb arn¨¨s. ¡°No em sembla que tingui cap m¨¨rit; parlo i penso com fan elles. Les meves protagonistes s¨®n dones lesbianes, m'ho he posat f¨¤cil, aix¨ª que no hi veig valentia. Per mi, escriure ¨¦s un acte molt ¨ªntim, soc jo qui viu aquestes vides i aprofito la seva veu per dir-hi la meva¡±. Una duresa de llenguatge que contrasta amb la gaireb¨¦ inexist¨¨ncia de di¨¤legs, fruit del poc que es parlen els personatges. Conseq¨¹¨¨ncia d'aquesta solitud buscada? ¡°No ho fan ni a Permagel ni a Boulder, sembla que tinguin por de parlar... Potser s¨ª que ¨¦s per la solitud, per¨° ho profereixo aix¨ª: la gent parla molt i no sol dir res¡±.

La claustrof¨°bia vital dels personatges de Baltasar ve refor?ada per una fraseologia curta, paradoxalment sempre po¨¨tica, generosa en imatges, una cosa que no ¨¦s aliena als lectors de la seva desena de poemaris. ¡°M'agrada barallar-me i ballar amb les paraules. Treballo la novel¡¤la com faig amb els poemes: busco un ritme i aix¨° em porta a si un par¨¤graf ha d'acabar amb una paraula aguda o plana. Soc una escriptora molt intu?tiva. Tamb¨¦ busco bones imatges, per¨° amb aquestes cal anar amb compte perqu¨¨ poden desviar: quan no em serveixen, les tiro, no guardo res¡±. Aquesta metodologia, o el pes d'una segona novel¡¤la despr¨¦s d'una primera tan reeixida fa dos anys, van fer que Boulder no vei¨¦s la llum fins a una tercera redacci¨®. ¡°No era per la pressi¨®: la hist¨°ria ¨¦s la mateixa, per¨° els personatges no m'enamoraven¡±.

Baltasar ja treballa en Mamut, ¨²ltim lliurament d'aquest tr¨ªptic sobre ¡°tres solit¨¤ries que busquen el seu lloc i que la vida els posa dif¨ªcil estar soles¡±. L'escriu amb calma, c¨°moda en la provisionalitat. ¡°Em costa arrelar: tot em cap en dues maletes i no tinc llibres a casa¡±, diu, tot i que ¨¦s lectora vora? d'una Rodoreda que revisita i dels Salter, Roth i Cheever, a m¨¦s de tota la poesia del 27, especialment Salinas i Antonio Machado. Potser els repr¨¨n en aquests temps de v¨ªrica reclusi¨® obligat¨°ria. ¡°Una cosa que pot tenir de positiu el confinament ¨¦s que aprenguem a valorar aquest espai-temps on ¨¦s possible exercir la solitud i millor si no ¨¦s amb por, sin¨® amb consci¨¨ncia de responsabilitat¡±.