Molt de pressa des del Brasil passant per Madrid, uf!

Reinava ahir a l¡¯aeroport del Prat un ambient digne de La amenaza de Andr¨®meda, fins i tot hi havia espai a la planta zero del p¨¤rquing Vaig pujar a la terminal al costat d¡¯un grapat de viatgers amb cara d¡¯aclaparament entre els quals hi havia quatre afganesos, un d¡¯ells amb la caracter¨ªstica gorra pakol i aire de dolent de Homeland. C¨®mo estar¨¤ el pati aqu¨ª que la gent prefereix tornar a l¡¯Afganistan. Les poques persones que et creuaves anaven a pas lleuger i amagades, la majoria amb m¨¤scares. No portar-ne una et feia sentir nu, vulnerable i pitjor encara, insolidari.

A la zona d¡¯Arribades rebia un enorme anunci llumin¨®s de Costa Cruceros que alg¨² hauria de pensar ja a retirar i que resava ¡°Benvenuti alla felicit¨¤¡±. La poca gent que esperava la tornada d¡¯algun viatger estava distribu?da a portell, deixant molt espai entre ells. Si t¡¯apropaves, feien un bot o et miraven malament, com si t¡¯hagu¨¦s abandonat el desodorant. Per megafonia es repetia cont¨ªnuament amb veu de ?Que venen els russos!: ¡°A causa de circumst¨¤ncies excepcionals preguem a les persones que es mantinguin separades almenys un metre¡±. Els plafons informaven de cancel¡¤lacions de nombrosos vols. L¡¯habitual atmosfera d¡¯alegre espera davant de les portes s¡¯havia convertit en un vetllar preocupat i silenci¨®s. Aquests dies ning¨² no et rep amb flors. Quan s¡¯obria una porta i passava algun passatger se sentien sospirs d¡¯alleujament i fins i tot gemecs. El clima era m¨¦s de sortida de la pres¨® que de tornada de vacances. Malgrat les normes, els viatgers i els qui els esperaven s¡¯abra?aven amb eloq¨¹ent intensitat.

Per fi van apar¨¨ixer elles. Dues noies que havien marxat uns dies de vacances al Brasil abans de l¡¯Emerg¨¨ncia, quan el m¨®n estava encara al seu lloc. Havien de tornar dimarts, per¨° dissabte es van encendre les alarmes. A veure si ho xaparan tot, les nenes se¡¯ns tornen carioques i cal celebrar el nadal per Skype. Les dues germanes havien marxat amb actitud motxilla i youth hostels a trepitjar platja i selva en temporada baixa. No semblava haver-hi problemes, de fet, anaven en direcci¨® contr¨¤ria a It¨¤lia i all¨¤ era estiu. Per¨° de cop tot va comen?ar a complicar-se. Van arribar el positiu (fals) de Bolsonaro i el ¡°Sant Jordi i tanca Catalunya!¡± de Torra. Les dues joves tornaven via Amsterdam, per¨° tot apuntava que o ja ni volaven des del Brasil o es quedaven encallades a Holanda. Com molts altres viatgers aquests dies, van haver de prendre decisions r¨¤pides, amb la possibilitat d¡¯equivocar-se. Tornar a aquesta zona zero epidemiol¨°gica en qu¨¨ s¡¯ha convertit la teva llar o romandre en una zona segura del m¨®n, per¨° llunyana i amb la incertesa que all¨¤ passi el mateix en la l¨°gica evoluci¨® de la pand¨¨mia?

Van sortir corrents i despr¨¦s de cinc hores d¡¯autob¨²s, amb els ulls plens encara de colibr¨ªs i de la verdor tropical de Parati i amb sorra a les sabates, es van plantar davant del taulell d¡¯Air France a Rio. Els van dir que no podien avan?ar els vols perqu¨¨ tots anaven plens. Mentre pensaven s¡¯anaven tancant pa?sos com en un sorprenent Risk al tauler del m¨®n. Van c¨®rrer a les taquilles d¡¯Iberia: hi havia un vol a Madrid que seguia fins a Barcelona. Van comprar bitllets nous per internet en un clima del tipus ?Atr¨¢palo com puedas! mentre se¡¯ls destenyia la morenor de l¡¯ansietat. En el vol viatjava molta gent en actitud de La fuga de Logan. Aix¨ª ¨¦s com van arribar a Barcelona, a casa, alleujades i paradoxalment felices, al confinament.